El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello García, ha afirmat que davant el bloqueig polític i la manca de pressupostos, les úniques sortides constitucionals són una qüestió de confiança, una moció de censura o la convocatòria d’eleccions. Aquesta declaració ha provocat una contundent resposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha defensat que val la pena governar malgrat les circumstàncies complexes. Sánchez ha rebutjat la ingerència de l’Església en la política, ha proposat una quarta via consistent a respectar el resultat electoral i ha reptat Argüello a presentar-se a les eleccions. Aquest enfrontament sorgeix en un context on Sánchez defensa la gestió del seu partit davant de casos de corrupció i assetjament. La posició d’Argüello, però, ha estat qüestionada internament per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui considera que les seves paraules excedeixen les funcions d’un religiós.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.

El partit Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont i representat al Congrés per Miriam Nogueras, ha formalitzat el trencament amb el govern de Pedro Sánchez davant l’incompliment reiterat dels acords d’investidura. La formació ha anunciat un bloqueig parlamentari gairebé total, amb la presentació d’esmenes a la totalitat a una cinquantena de lleis, exceptuant només aquelles considerades de “sentit comú” o beneficioses per a Catalunya. Aquesta estratègia, qualificada com un “all in”, busca recuperar protagonisme i forçar el PSOE a complir els pactes, contemplant una escalada de pressió que podria arribar a una petició d’eleccions o una moció de censura. No obstant això, la jugada comporta un risc elevat, ja que el govern espanyol minimitza l’amenaça i opera amb lògica electoral, la qual cosa podria deixar Junts atrapat en votacions al costat del PP i Vox i sense capacitat d’influència.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat la suspensió de la polèmica reforma de les pensions fins a les eleccions presidencials del 2028 per intentar salvar el seu nou govern de les mocions de censura. Aquesta decisió, que congela l’augment de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, respon a la condició innegociable del Partit Socialista per no fer caure l’executiu. Malgrat aquesta concessió clau, el govern continua en una posició fràgil, ja que tant l’esquerra com la ultradreta de Marine Le Pen mantenen la intenció de presentar mocions per tombar-lo. Lecornu ha advertit que la suspensió tindrà un cost de 1.800 milions d’euros el 2027, que haurà de ser compensat amb mesures d’estalvi per garantir l’estabilitat financera del país i buscar noves solucions per al sistema de pensions.