La insistència de Donald Trump per apoderar-se de Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, ha generat una crisi geopolítica. En resposta, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el seu homòleg groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, han format un front comú, rebutjant categòricament l’annexió i afirmant que, si han de triar, “trien Dinamarca”. Aquesta pressió nord-americana, que no descarta l’opció militar, ha provocat una reacció tèbia i dividida a la Unió Europea i l’OTAN, fet que erosiona la seva credibilitat internacional. Tot i això, alts representants com Kaja Kallas i Boris Pistorius admeten el deteriorament de les relacions i es preparen per a una situació “sense precedents”. L’interès de Trump rau en la importància geoestratègica i els recursos naturals de l’illa, mentre que la població groenlandesa, malgrat un sentiment independentista, rebutja massivament (85%) la incorporació als EUA.

L’interès estratègic del president dels Estats Units, Donald Trump, per Groenlàndia ha escalat fins a generar una crisi diplomàtica. Trump ha justificat la seva voluntat de controlar l’illa per la seva importància per a la defensa nord-americana davant de Rússia i la Xina, i la Casa Blanca ha confirmat que entre les opcions que s’estudien s’inclou l’ús de les Forces Armades. Aquesta amenaça ha provocat una resposta contundent de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que ha assegurat que el territori “no està en venda” i ha advertit que un atac a un aliat suposaria la fi de l’OTAN. En un front comú, set líders europeus, incloent-hi els d’Espanya, França i Alemanya, han signat una declaració conjunta en suport de la sobirania danesa. La tensió ha estat alimentada per l’entorn del president, amb publicacions de Katie Miller i declaracions del seu assessor Stephen Miller.