El mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera, considerat un dels pares de la immersió lingüística, ha mort als 87 anys. La seva figura és clau per entendre el model d’escola catalana modern, ja que va ser el principal impulsor d’aquest sistema des del seu càrrec com a cap del Servei d’Ensenyament del Català entre 1983 i 2003. Arenas va dedicar la seva vida a la defensa i promoció de la llengua, una tasca que va començar durant el franquisme per preservar el català i que va consolidar en democràcia amb un model inclusiu. La seva trajectòria va ser reconeguda amb guardons com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor del Parlament. Figures polítiques com el president Salvador Illa i l’expresident Pere Aragonès, juntament amb entitats com Òmnium Cultural, han destacat el seu “compromís insubornable” i el seu llegat fonamental per a la llengua i l’educació a Catalunya.
La periodista i guionista Anna Guitart ha estat nomenada nova directora de l’Institut Ramon Llull, l’organisme públic dedicat a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Guitart, especialista en literatura, assumirà el càrrec el 8 de gener de 2026, en substitució de Pere Almeda. El seu nomenament va ser aprovat per la Junta Rectora del consorci, integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de Barcelona i Palma. Recentment, Guitart va destacar com a comissària de la proposta literària de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. La seva extensa trajectòria inclou la direcció de programes com “Tot el temps del món” i col·laboracions amb mitjans com TV3, Catalunya Ràdio i el diari Ara.
La companyia ferroviària francesa SNCF, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, ha engegat una prova pilot per oferir classes gratuïtes de català als passatgers del TGV INOUI que cobreix el trajecte entre París i Barcelona. Aquesta iniciativa sorgeix arran d’un estudi de la mateixa empresa que va revelar que un 30% dels francesos no havien sentit mai parlar català i molts desconeixien la seva cooficialitat. Durant el viatge, professors com Jordi de la Vega imparteixen lliçons a demanda al vagó restaurant, on ensenyen vocabulari bàsic, expressions i nocions de cultura catalana. Segons Sébastien Gaussot, responsable de comunicació de l’SNCF, l’objectiu és actuar com a “ambaixadors de la destinació”. Després d’una vintena de classes inicials, la companyia té la intenció de consolidar i ampliar el servei a partir del 2026.
La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya, elaborada pel Departament de Política Lingüística i l’Idescat, revela una notable heterogeneïtat en l’ús del català arreu del territori. Les dades mostren que les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l’Alt Pirineu són les úniques zones on més de la meitat de la població té el català com a llengua habitual. Malgrat això, s’ha detectat un retrocés generalitzat en gairebé totes les àrees, amb una caiguda percentual significativa a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Gironines respecte al 2018. En contrast, l’àrea metropolitana de Barcelona se situa per sota de la mitjana catalana, amb menys d’un 25% de parlants habituals, tot i que presenta grans diferències internes. Altres territoris com el Camp de Tarragona i el Penedès mostren una presència més forta del castellà, però amb un ús del català superior a la mitjana.
Un miler de persones s’ha manifestat a Perpinyà amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que commemora la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659. La mobilització, convocada per entitats culturals i partits independentistes, ha reivindicat la unitat i llibertat dels Països Catalans i ha posat un èmfasi especial en la defensa de la llengua. Representants com David Minoves del CIEMEN han denunciat els atacs que pateix el català a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears, demanant una “resposta col·lectiva”. Altres veus, com Non Casadevall de la CUP, han criticat el centralisme de l’estat francès, mentre que Berta Navarrete d’Arran ha alertat sobre l’ascens de l’extrema dreta. Xavier Antich, d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a la “construcció nacional”, i Oriol López d’ERC ha celebrat el suport a projectes educatius com La Bressola.