Diversos casos de presumpta corrupció i frau fiscal avancen en els tribunals espanyols, afectant figures polítiques i empresarials. El Tribunal Suprem ha obert judici oral contra l’exministre José Luis Ábalos, el seu assessor Koldo García i el comissionista Victor de Aldama per la trama de les mascaretes, enfrontant-se a peticions de presó de la Fiscalia per delictes com organització criminal i suborn. Paral·lelament, una altra investigació vinculada al cas Koldo, el cas Leire, ha portat a la detenció de Joseba Antxón Alonso, administrador de l’empresa Servinabar, per presumpta prevaricació i tràfic d’influències. Aquesta operació, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció, també implica Leire Díez. Finalment, Alberto Gómez Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, serà jutjat per frau fiscal i falsedat documental, tot i que el seu judici podria endarrerir-se fins al 2027 a causa del col·lapse judicial.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García afronten una possible entrada a presó provisional pel cas dels contractes de mascaretes, després que la Fiscalia Anticorrupció hagi sol·licitat aquesta mesura al jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, per un elevat risc de fuga. El ministeri públic demana 24 anys de presó per a l’exministre, mentre que les acusacions populars, liderades pel Partit Popular, eleven la petició a 30 anys per a tots dos, imputant-los delictes com organització criminal, suborn i malversació. Enmig de la pressió judicial, Ábalos ha llançat advertències al govern espanyol, insistint en una suposada reunió entre Pedro Sánchez i Arnaldo Otegi i fent insinuacions sobre Yolanda Díaz. La investigació també s’estén a l’origen de la trama, que es vincula a les primàries del PSOE, i als pagaments en metàl·lic del partit.

L’actualitat judicial se centra en dos casos d’alt perfil. D’una banda, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat una pena de 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos per la seva presumpta participació en la trama de comissions en la compra de mascaretes durant la pandèmia, acusant-lo de delictes com organització criminal, suborn i malversació. La petició, que també inclou penes per al seu assessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama, arriba després que el jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, els enviés a judici. Paral·lelament, el judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, entra en la seva fase final. Diversos periodistes han testificat que van conèixer el contingut del correu electrònic on Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre el frau fiscal abans que el mateix fiscal general, un testimoni clau per a la defensa.

El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha iniciat una peça separada per investigar els pagaments en efectiu que el PSOE va realitzar a l’exministre José Luís Ábalos i al seu assessor Koldo García. Aquesta actuació sorgeix a petició del Tribunal Suprem, on el magistrat Leopoldo Puente va identificar nombroses incògnites sobre l’origen dels diners i la manca de “suport documental” per a aquestes transaccions. La investigació, emmarcada en el cas Koldo, pretén determinar si aquests pagaments constitueixen un delicte de finançament irregular o si van servir per blanquejar comissions il·legals. Les sospites es fonamenten en informes de la Guàrdia Civil i en declaracions com la de l’empresària Carmen Pano, qui va assegurar haver lliurat diners en metàl·lic a la seu del partit. El PSOE i el president Pedro Sánchez han defensat la legalitat de les operacions, afirmant que eren compensacions de despeses justificades.

El ministre Ángel Víctor Torres ha expressat la seva satisfacció per l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre el cas Koldo, assegurant que demostra que ni ell ni el seu govern a les Canàries van rebre comissions per la compra de mascaretes a l’empresa Soluciones de Gestión. Tot i que l’informe revela que va intercedir davant Koldo García per agilitzar un pagament pendent a l’empresa, el ministre aclareix que la seva actuació va ser posterior al lliurament del material i amb l’únic objectiu de complir amb les obligacions del contracte en plena pandèmia. Com a resposta a les acusacions, Torres ha anunciat que demandarà l’empresari Víctor de Aldama per difamació i ha reclamat una disculpa al PP. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha tancat files amb el ministre, considerant que l’informe evidencia la “falsedat de les acusacions” i el desvincula de qualsevol delicte.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil, en el marc del cas Koldo, revela les intenses gestions i la frustració de l’aleshores president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant les reticències del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per autoritzar tests d’antígens als aeroports canaris durant la pandèmia. Per tal de reactivar el turisme, Torres va recórrer a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, perquè el ministre de Transports intercedís davant Illa. Els missatges intervinguts mostren el malestar creixent de Torres, qui va expressar que “no hi ha puta manera amb Illa” i va advertir que no podia “portar Canàries a la ruïna”. Davant el bloqueig, va arribar a plantejar recórrer directament al president Pedro Sánchez com a “opció desesperada” i va amenaçar de signar un decret unilateralment per implementar la mesura.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha conclòs la instrucció de la peça principal del cas Koldo, deixant l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama a un pas del judici. La interlocutòria del jutge proposa processar-los per presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències, malversació i pertinença a organització criminal en relació amb l’adjudicació irregular de contractes de mascaretes durant la pandèmia de la Covid. Segons la investigació, els tres acusats s’haurien concertat per beneficiar-se econòmicament aprofitant la posició d’Ábalos al govern. L’instructor considera que hi ha indicis “molt consistents” que De Aldama va efectuar pagaments a Ábalos i García a canvi de la seva influència per aconseguir contractes públics. Ara, la Fiscalia i les acusacions disposen de deu dies per sol·licitar l’obertura del judici oral.

El Tribunal Suprem, a través del jutge Leopoldo Puente, ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que investigui els pagaments en efectiu realitzats pel PSOE a José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. Aquesta decisió es fonamenta en un informe de l’UCO i en les declaracions de testimonis, com l’exgerent del partit Mariano Moreno, que revelen una greu manca de control sobre la justificació de les despeses. El magistrat assenyala que el partit no verificava si qui reclamava els diners havia fet realment la despesa ni l’origen dels fons, la qual cosa podria haver facilitat una operació de blanqueig de capitals, permetent que diners d’origen il·lícit fossin compensats amb fons legals. Tot i que el PSOE assegura que totes les operacions són legals i traçables, el jutge considera que hi ha “incògnites per resoldre” sobre aquest sistema de reemborsaments.