El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.

El partit Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont i representat al Congrés per Miriam Nogueras, ha formalitzat el trencament amb el govern de Pedro Sánchez davant l’incompliment reiterat dels acords d’investidura. La formació ha anunciat un bloqueig parlamentari gairebé total, amb la presentació d’esmenes a la totalitat a una cinquantena de lleis, exceptuant només aquelles considerades de “sentit comú” o beneficioses per a Catalunya. Aquesta estratègia, qualificada com un “all in”, busca recuperar protagonisme i forçar el PSOE a complir els pactes, contemplant una escalada de pressió que podria arribar a una petició d’eleccions o una moció de censura. No obstant això, la jugada comporta un risc elevat, ja que el govern espanyol minimitza l’amenaça i opera amb lògica electoral, la qual cosa podria deixar Junts atrapat en votacions al costat del PP i Vox i sense capacitat d’influència.

El partit Junts per Catalunya ha materialitzat la seva ruptura amb el govern espanyol del PSOE i Sumar, anunciant un bloqueig gairebé total de la seva activitat legislativa. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha comunicat que presentaran vetos a més de cinquanta lleis de l’executiu, inclosos els pressupostos generals, a causa del que consideren un incompliment sistemàtic dels acords per part de Pedro Sánchez. Aquesta decisió deixa el govern sense la majoria necessària per governar. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha reforçat aquesta postura des de Vic, afirmant que el PSOE “s’ha carregat la legislatura” i que el trencament és “irreversible”, tot i que evita demanar eleccions anticipades. Malgrat el bloqueig, Junts sí que donarà suport a quatre lleis pactades prèviament. Per la seva banda, el govern espanyol manté la seva disposició al diàleg.

La militància de Junts per Catalunya, amb un suport del 86,98%, ha ratificat la decisió de trencar l’Acord de Brussel·les amb el PSOE, una mesura impulsada per Carles Puigdemont a causa dels incompliments del govern espanyol en compromisos clau com l’amnistia. Aquesta ruptura situa Junts a l’oposició, posa fi a les negociacions a Suïssa i es traduirà en una campanya al carrer per justificar la seva posició. La decisió deixa el govern de Pedro Sánchez en una situació de gran inestabilitat, sense suports per aprovar els pressupostos i amb una legislatura que altres socis ja consideren en “agonia”. Davant d’aquest escenari, l’estratègia de Sánchez se centra en la polarització política per intentar consolidar el vot progressista i salvar el PSOE en unes futures eleccions, tot i que la pèrdua de suports amenaça la continuïtat del seu mandat.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, ha decidit trencar el seu acord de suport al govern de Pedro Sánchez en una reunió a Perpinyà. La decisió, motivada per l’incompliment de compromisos clau com l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia o l’oficialitat del català a la Unió Europea, ha estat ratificada per un 87% de la militància. Aquest suport gairebé unànime evidencia el fort lideratge de Puigdemont sobre un partit fet a la seva mida. No obstant això, la ruptura es produeix malgrat que les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) indiquen que els votants de Junts tenen una imatge favorable de Sánchez i aproven la seva gestió. El moviment estratègic també respon a la pressió electoral per l’ascens d’Aliança Catalana i la necessitat de mostrar resultats concrets.

El partit Junts per Catalunya ha iniciat una consulta a la seva militància per ratificar la decisió unànime de la direcció, impulsada per Carles Puigdemont des de Perpinyà, de trencar el pacte d’investidura amb el PSOE. El motiu principal són els “incompliments reiterats” dels socialistes en compromisos clau, com les balances fiscals o l’oficialitat del català a Europa. Aquesta ruptura implica la fi del suport parlamentari al govern de Pedro Sánchez, la suspensió del mecanisme de negociació a Suïssa i fa pràcticament inviable l’aprovació dels pressupostos. El secretari general, Jordi Turull, ha afirmat que l’acord s’ha acabat i ha allunyat la possibilitat d’una moció de censura amb el PP, declarant que mentre “el PSOE ha suspès assignatures”, el PP “hauria de repetir curs”. La militància haurà de respondre a una pregunta binària per avalar la decisió de passar a l’oposició.

Després de l’anunci de Carles Puigdemont de trencar l’acord d’investidura amb el PSOE per incompliments, el govern de Pedro Sánchez ha reafirmat la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2027. Els ministres Félix Bolaños i Pilar Alegría han respost insistint en el “diàleg, treball i negociació” i mantenint la “mà estesa”, assegurant que treballaran per aprovar els pressupostos. Tanmateix, Junts per Catalunya ha endurit la seva posició; la portaveu Míriam Nogueras ha declarat que no negociaran més amb el PSOE i que el sentit del seu vot es coneixerà directament al marcador del Congrés. Malgrat la ruptura, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha descartat donar suport a una moció de censura del PP. La decisió final de la direcció de Junts serà sotmesa a una consulta a la militància.