Arran del retorn del president Salvador Illa a l’activitat política, Junts per Catalunya l’ha instat a sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. La petició, liderada per veus com Mònica Sales i Antoni Castellà, sorgeix després que la cambra catalana reprovés per segona vegada la consellera Sílvia Paneque per la seva gestió de la crisi de Rodalies. Junts subratlla que els socis d’investidura d’Illa, ERC i els Comuns, van donar suport a aquesta reprovació, posant en dubte la solidesa del seu suport. El partit opositor critica una “falta de lideratge” i qualifica el govern de “desastrós”, citant altres problemes com la manca de pressupostos i el malestar social de sectors com la pagesia o el professorat. Per la seva banda, els Comuns han rebutjat la proposta, titllant-la de “politiqueria”.

El Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma penal contra la multireincidència, una iniciativa impulsada per Junts per Catalunya que ha rebut un ampli suport de partits com el PSOE, el PP, Vox i el PNB. La nova llei endureix les penes per als lladres reincidents, especialment en furts de menys de 400 euros, i estableix penes de presó per al robatori de telèfons mòbils, a més de permetre que els ajuntaments actuïn com a acusació particular. De manera paral·lela, Esquerra Republicana (ERC), que es va abstenir en la votació, ha pactat amb el govern espanyol una mesura que considera essencial per a l’efectivitat de la reforma: la creació de 180 noves places de jutge a Catalunya en els pròxims dos anys. Aquest acord busca reforçar el sistema judicial per combatre el col·lapse i assegurar que l’augment de penes sigui aplicable.

El Govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, busca restablir “espais de confiança” per avançar en la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat, un acord clau amb Junts per Catalunya. La negociació, que estava bloquejada, s’ha reobert després que l’executiu pactés amb Podemos la regularització extraordinària de mig milió d’immigrants. Segons Irene Montero, aquest acord era un pas previ indispensable per garantir drets abans de parlar de competències. No obstant això, la formació morada ha augmentat les seves demandes per donar suport al traspàs. El portaveu Pablo Fernández ha anunciat que ara exigiran, a més de l’eliminació d’elements “racistes” de la proposta de llei, el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i la derogació de l’actual llei d’estrangeria.

El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret llei “òmnibus” del govern espanyol, conegut com a “escut social”, a causa dels vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya. L’oposició, amb portaveus com Míriam Nogueras, va criticar que el text barregés mesures diverses, qualificant-ho de “xantatge”, i va mostrar un rebuig particular a la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables. Aquesta decisió deixa a l’aire diverses polítiques clau. La revalorització de les pensions en un 2,7% queda garantida només per al gener, mentre que decauen la pròrroga del “bo energètic” contra la pobresa energètica i els incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la rehabilitació energètica d’habitatges. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz ha assegurat la continuïtat del salari mínim interprofessional (SMI) mitjançant un criteri ministerial per evitar un buit legal.

El govern de Pedro Sánchez ha patit la seva primera gran derrota parlamentària del 2026 després que el Congrés dels Diputats hagi tombat el seu decret llei òmnibus. La iniciativa, que preveia una revalorització de les pensions del 2,7%, va ser rebutjada pels vots en contra de Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox. L’oposició d’ambdós partits es va centrar en el fet que el decret barrejava la pujada de les pensions amb altres mesures, com la pròrroga de la suspensió dels desnonaments, una pràctica que van qualificar de “xantatge”. Junts, a través de la seva portaveu Míriam Nogueras, va argumentar que aquesta mesura perjudica els petits propietaris i, en resposta, ha registrat una proposició de llei pròpia que proposa adequar les pensions al cost de la vida de cada comunitat autònoma. Malgrat aquest revés, un altre decret sobre ajudes al transport sí que va ser aprovat amb el suport de Junts i l’abstenció del PP.

Davant l’acord de finançament pactat entre el PSOE i ERC, Junts per Catalunya ha adoptat una posició crítica, alineant-se amb la crida de l’expresident Artur Mas per un “acord de país”. La formació considera que el pacte, que suposaria uns 4.500 milions d’euros addicionals per a Catalunya, és una simple actualització del model vigent i no un canvi estructural. La seva principal reivindicació és l’assoliment d’un concert econòmic que atorgui a Catalunya la “clau de la caixa”, reconegui la seva singularitat i tingui en compte el cost de la vida. Per evitar un rebuig frontal que seria impopular, Junts ha presentat una esmena a la totalitat amb text alternatiu per obrir una via de negociació. La decisió final, però, sembla estar pendent del posicionament de Carles Puigdemont, el retorn del qual podria coincidir amb la votació de la proposta al Congrés.

El nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, ha generat una forta controvèrsia. La proposta, presentada per la ministra María Jesús Montero i defensada per Oriol Junqueras, preveu un increment de 4.700 milions d’euros anuals i el respecte al principi d’ordinalitat. No obstant això, ha rebut el rebuig contundent d’agents clau. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, el considera “clarament insuficient” per resoldre els dèficits històrics i reclama una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Jordi Turull com a portaveu, s’hi oposa frontalment, argumentant que la supervivència política de Sánchez no pot anar en detriment de Catalunya. Turull insta ERC a formar un “front comú” a Madrid per aprofitar la força dels 14 diputats independentistes i aconseguir un acord més ambiciós que posi fi a l’“asfíxia premeditada” del país.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, han escenificat a la Moncloa un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya. Aquesta trobada pública, que simbolitza la rehabilitació política de Junqueras, va ser precedida per almenys dues reunions secretes prèvies entre ambdós líders per tancar el pacte. El nou sistema, presentat per la ministra María Jesús Montero, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros anuals per a la Generalitat i, segons els republicans, garanteix el principi d’ordinalitat. L’acord és clau per a l’estabilitat parlamentària de Sánchez i per a la negociació dels pressupostos de Salvador Illa. Tanmateix, ERC també reclama la recaptació del 100% de l’IRPF i el model necessita l’aprovació del Congrés, on afronta l’oposició de Junts, que exigeix un concert econòmic.

Després d’una reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, s’ha anunciat un acord per a un nou model de finançament que, segons el líder d’ERC, suposarà 4.700 milions d’euros addicionals per a Catalunya i garantirà el respecte al principi d’ordinalitat. El govern espanyol defensa que el sistema beneficiarà totes les autonomies i nega que sigui un “privilegi” català. No obstant això, l’acord encara té obstacles significatius: la cessió de la recaptació del 100% de l’IRPF a Catalunya segueix sense tancar-se, amb l’oposició de la ministra María Jesús Montero. A més, el pacte enfronta un futur incert al Congrés, ja que Junts per Catalunya ha advertit que el rebutjarà si no contempla un concert econòmic. Per la seva banda, el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, ha qualificat el pacte de “regal al separatisme” i ha promès revertir-lo si Alberto Núñez Feijóo arriba al govern.

El vicepresident de Junts per Catalunya, Toni Castellà, ha criticat durament el nou acord de finançament segellat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo de “pitjor que un mal acord” i una “aixecada de camisa”. Segons Castellà, el pacte és una simple actualització del model de 2009 que manté Catalunya dins del règim comú i no resol el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. A més, adverteix que el principi d’ordinalitat no està garantit per llei, acusant els signants d’enganyar. Davant d’aquesta situació, Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat per transitar cap a un concert econòmic a l’estil basc. Castellà considera que és una oportunitat històrica perduda i fa una crida a ERC per reconduir la situació i aprofitar la força dels diputats independentistes al Congrés.