El govern de Pedro Sánchez afronta una setmana de gran inestabilitat política, marcada per derrotes parlamentàries i l’avanç de causes judicials. D’una banda, el Congrés ha rebutjat novament el sostre de despesa amb els vots en contra de Junts, el PP i Vox, fet que complica l’aprovació dels pressupostos i redueix la capacitat d’endeutament de Catalunya. Malgrat aquest trencament, Junts ha aconseguit desbloquejar una de les seves principals exigències: la reforma penal contra la multireincidència. Aquesta proposta ha tirat endavant a la Comissió de Justícia gràcies a un acord a tres bandes amb el PSOE i el PP, que endureix les penes per furts i estafes menors. Aquesta dinàmica de pactes puntuals contrasta amb la fragilitat del govern, agreujada per les investigacions de la UCO que afecten el PSOE.

La Mesa del Congrés ha suspès José Luis Ábalos dels seus drets i deures com a diputat, incloent-hi el vot i el sou, després que el Tribunal Suprem confirmés el seu processament per la trama de corrupció en la compra de mascaretes. L’exministre, que es troba en presó preventiva a l’espera de judici, s’enfronta a una petició de 24 anys de presó per part de la Fiscalia per delictes com organització criminal, suborn i malversació. Aquesta suspensió altera significativament els equilibris parlamentaris, ja que el govern de Pedro Sánchez perd un vot crucial. Sense Ábalos, el bloc de suport al govern i l’oposició queden en un empat tècnic a 172 vots, fet que obliga l’executiu a necessitar el vot favorable de partits com Junts en lloc de ser-li suficient la seva abstenció per aprovar iniciatives.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.

L’ingrés a presó preventiva de l’exministre i diputat José Luis Ábalos ha generat un cas inèdit al Congrés i ha desestabilitzat la ja fràgil majoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez. Tot i que manté l’escó, Ábalos ha estat suspès de les seves funcions, la qual cosa li impedeix votar. Aquesta absència resulta crítica, ja que sense el seu vot, el bloc de govern no pot tirar endavant iniciatives amb majoria simple si compta només amb l’abstenció de Junts. En aquest escenari, es produiria un empat en les votacions, que equival a una derrota per a l’executiu. Aquesta nova aritmètica parlamentària atorga un poder decisiu a Junts, el vot favorable del qual esdevé imprescindible. La situació ha intensificat la pressió del PP, que demana la dimissió de Sánchez, mentre que el PSOE defensa la seva gestió contundent contra la corrupció.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.

El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.

Durant el debat de política general, el govern de Salvador Illa ha rebut dures crítiques per part dels principals grups de l’oposició, que li han retret la manca d’ambició nacional i la supeditació a Madrid. Junts, a través d’Albert Batet, ha acusat el president de ser un “gran anestesista” que porta Catalunya a l’UCI i ha condicionat l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez al suport del PSC als Acords de Brussel·les. Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Josep Maria Jové, ha advertit que el seu suport té data de caducitat i ha qualificat l’executiu de mancat de projecte, exigint un nou model de finançament com a condició per negociar els pressupostos. El PP, amb Alejandro Fernández, ha retret a Illa la seva reunió amb Carles Puigdemont, mentre que els Comuns han proposat un pacte contra els discursos d’odi. La majoria de partits també han qüestionat el pla d’habitatge anunciat pel president.