La Mesa del Congrés ha suspès José Luis Ábalos dels seus drets i deures com a diputat, incloent-hi el vot i el sou, després que el Tribunal Suprem confirmés el seu processament per la trama de corrupció en la compra de mascaretes. L’exministre, que es troba en presó preventiva a l’espera de judici, s’enfronta a una petició de 24 anys de presó per part de la Fiscalia per delictes com organització criminal, suborn i malversació. Aquesta suspensió altera significativament els equilibris parlamentaris, ja que el govern de Pedro Sánchez perd un vot crucial. Sense Ábalos, el bloc de suport al govern i l’oposició queden en un empat tècnic a 172 vots, fet que obliga l’executiu a necessitar el vot favorable de partits com Junts en lloc de ser-li suficient la seva abstenció per aprovar iniciatives.

Diversos casos de presumpta corrupció i frau fiscal avancen en els tribunals espanyols, afectant figures polítiques i empresarials. El Tribunal Suprem ha obert judici oral contra l’exministre José Luis Ábalos, el seu assessor Koldo García i el comissionista Victor de Aldama per la trama de les mascaretes, enfrontant-se a peticions de presó de la Fiscalia per delictes com organització criminal i suborn. Paral·lelament, una altra investigació vinculada al cas Koldo, el cas Leire, ha portat a la detenció de Joseba Antxón Alonso, administrador de l’empresa Servinabar, per presumpta prevaricació i tràfic d’influències. Aquesta operació, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció, també implica Leire Díez. Finalment, Alberto Gómez Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, serà jutjat per frau fiscal i falsedat documental, tot i que el seu judici podria endarrerir-se fins al 2027 a causa del col·lapse judicial.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

L’ingrés a presó preventiva de l’exministre i diputat José Luis Ábalos ha generat un cas inèdit al Congrés i ha desestabilitzat la ja fràgil majoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez. Tot i que manté l’escó, Ábalos ha estat suspès de les seves funcions, la qual cosa li impedeix votar. Aquesta absència resulta crítica, ja que sense el seu vot, el bloc de govern no pot tirar endavant iniciatives amb majoria simple si compta només amb l’abstenció de Junts. En aquest escenari, es produiria un empat en les votacions, que equival a una derrota per a l’executiu. Aquesta nova aritmètica parlamentària atorga un poder decisiu a Junts, el vot favorable del qual esdevé imprescindible. La situació ha intensificat la pressió del PP, que demana la dimissió de Sánchez, mentre que el PSOE defensa la seva gestió contundent contra la corrupció.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García afronten una possible entrada a presó provisional pel cas dels contractes de mascaretes, després que la Fiscalia Anticorrupció hagi sol·licitat aquesta mesura al jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, per un elevat risc de fuga. El ministeri públic demana 24 anys de presó per a l’exministre, mentre que les acusacions populars, liderades pel Partit Popular, eleven la petició a 30 anys per a tots dos, imputant-los delictes com organització criminal, suborn i malversació. Enmig de la pressió judicial, Ábalos ha llançat advertències al govern espanyol, insistint en una suposada reunió entre Pedro Sánchez i Arnaldo Otegi i fent insinuacions sobre Yolanda Díaz. La investigació també s’estén a l’origen de la trama, que es vincula a les primàries del PSOE, i als pagaments en metàl·lic del partit.

La justícia espanyola afronta un període de gran tensió marcat per la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la polèmica que envolta el tribunal sentenciador. Tres dels seus magistrats, incloent-hi el president Andrés Martínez Arrieta, van participar en un curs remunerat organitzat pel Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), que exercia d’acusació en el judici, fet que ha generat acusacions de conflicte d’interessos. La controvèrsia s’ha intensificat després que Martínez Arrieta fes un comentari públic que podria haver vulnerat el secret de les deliberacions. Arran de la condemna, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja ha declarat per unanimitat la idoneïtat de Teresa Peramato com a successora. Paral·lelament, en un altre cas de gran rellevància, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos pel cas Koldo.

L’actualitat judicial se centra en dos casos d’alt perfil. D’una banda, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat una pena de 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos per la seva presumpta participació en la trama de comissions en la compra de mascaretes durant la pandèmia, acusant-lo de delictes com organització criminal, suborn i malversació. La petició, que també inclou penes per al seu assessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama, arriba després que el jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, els enviés a judici. Paral·lelament, el judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, entra en la seva fase final. Diversos periodistes han testificat que van conèixer el contingut del correu electrònic on Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre el frau fiscal abans que el mateix fiscal general, un testimoni clau per a la defensa.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil, en el marc del cas Koldo, revela les intenses gestions i la frustració de l’aleshores president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant les reticències del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per autoritzar tests d’antígens als aeroports canaris durant la pandèmia. Per tal de reactivar el turisme, Torres va recórrer a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, perquè el ministre de Transports intercedís davant Illa. Els missatges intervinguts mostren el malestar creixent de Torres, qui va expressar que “no hi ha puta manera amb Illa” i va advertir que no podia “portar Canàries a la ruïna”. Davant el bloqueig, va arribar a plantejar recórrer directament al president Pedro Sánchez com a “opció desesperada” i va amenaçar de signar un decret unilateralment per implementar la mesura.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha conclòs la instrucció de la peça principal del cas Koldo, deixant l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama a un pas del judici. La interlocutòria del jutge proposa processar-los per presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències, malversació i pertinença a organització criminal en relació amb l’adjudicació irregular de contractes de mascaretes durant la pandèmia de la Covid. Segons la investigació, els tres acusats s’haurien concertat per beneficiar-se econòmicament aprofitant la posició d’Ábalos al govern. L’instructor considera que hi ha indicis “molt consistents” que De Aldama va efectuar pagaments a Ábalos i García a canvi de la seva influència per aconseguir contractes públics. Ara, la Fiscalia i les acusacions disposen de deu dies per sol·licitar l’obertura del judici oral.