La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat les demandes presentades per Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, que denunciaven la vulneració dels seus drets polítics durant la seva presó preventiva. Els líders independentistes al·legaven que les decisions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, els van impedir participar en la campanya electoral de les eleccions del 2017 i en els debats d’investidura del 2018. No obstant això, el tribunal d’Estrasburg ha sentenciat que Espanya no va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans, considerant que les mesures no van ser arbitràries. La sentència avala les actuacions del Suprem, argumentant que les autoritats van actuar per “preservar l’ordre constitucional” i van equilibrar correctament els interessos en joc. Aquesta decisió és una de les primeres del TEDH sobre les causes judicials derivades del procés independentista.