Milers de ciutadans a Dinamarca i Groenlàndia s’han manifestat massivament en contra de l’ambició del president dels EUA, Donald Trump, d’annexionar el territori àrtic. Les protestes, celebrades a ciutats com Copenhaguen i Nuuk, han mostrat una forta solidaritat entre danesos i groenlandesos sota lemes com “Groenlàndia no està en venda”. El govern groenlandès, encapçalat pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat de manera contundent les intencions de Trump, considerant-les una violació de la seva sobirania i dret a l’autodeterminació. L’interès nord-americà es deu a raons estratègiques per contrarestar la influència russa i xinesa a l’Àrtic i per l’accés a reserves de minerals rars. En resposta, Dinamarca ha augmentat la seva presència militar a la zona, mentre que la Unió Europea ha expressat el seu suport polític a la sobirania danesa-groenlandesa.
La creixent pressió dels Estats Units sobre Groenlàndia ha generat una resposta militar i diplomàtica. Donald Trump ha insistit que el control nord-americà de l’illa és vital per a la seguretat nacional i per reforçar l’OTAN, vinculant-ho al seu projecte de defensa antimíssils “Cúpula Daurada”. Aquesta postura ha marcat una reunió a Washington entre alts càrrecs nord-americans, el ministre danès Lars Løkke Rasmussen i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt. Com a resposta, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha anunciat un reforç de la presència militar a l’illa amb més tropes i maniobres per enfortir l’Aliança Atlàntica a l’Àrtic. Mentrestant, el president de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat qualsevol annexió, afirmant que no és moment de parlar d’independència i que prefereixen mantenir-se amb Dinamarca. La Unió Europea també ha mostrat la seva preocupació i suport.
La insistència de Donald Trump per apoderar-se de Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, ha generat una crisi geopolítica. En resposta, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el seu homòleg groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, han format un front comú, rebutjant categòricament l’annexió i afirmant que, si han de triar, “trien Dinamarca”. Aquesta pressió nord-americana, que no descarta l’opció militar, ha provocat una reacció tèbia i dividida a la Unió Europea i l’OTAN, fet que erosiona la seva credibilitat internacional. Tot i això, alts representants com Kaja Kallas i Boris Pistorius admeten el deteriorament de les relacions i es preparen per a una situació “sense precedents”. L’interès de Trump rau en la importància geoestratègica i els recursos naturals de l’illa, mentre que la població groenlandesa, malgrat un sentiment independentista, rebutja massivament (85%) la incorporació als EUA.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat la seva intenció de prendre el control de Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, afirmant que actuarà “sigui de grat o per força”. Trump justifica aquesta amenaça per motius de seguretat nacional, argumentant que és necessari per impedir que Rússia o la Xina ocupin l’estratègica illa àrtica i qüestionant la sobirania danesa. Les seves declaracions han generat una contundent resposta internacional. Els líders polítics de Groenlàndia, encapçalats pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, han rebutjat el “menyspreu” nord-americà, han defensat la via diplomàtica i han reivindicat el seu dret a l’autodeterminació. Paral·lelament, un front comú de set països europeus, incloent-hi França, Alemanya i Espanya, ha emès una declaració conjunta de suport a Dinamarca, mentre Trump ha minimitzat les implicacions per a l’OTAN.