Després de dos anys de guerra iniciada el 7 d’octubre de 2023, Israel i Hamàs han assolit un acord d’alto el foc que posa fi a una ofensiva que ha causat més de 67.000 morts palestins a Gaza. El pacte, fruit de la mediació de Qatar, Turquia i Egipte, ha estat celebrat per líders regionals com Recep Tayyip Erdogan i compta amb el suport clau del president nord-americà Donald Trump. L’element central de l’acord és un intercanvi a gran escala: Hamàs ha alliberat els 20 ostatges israelians que quedaven vius, mentre que Israel ha començat l’alliberament de prop de 2.000 palestins, entre presoners condemnats i civils detinguts a Gaza. Aquest esdeveniment obre una porta a l’esperança, tot i que una delegació de líders palestins a Barcelona ha recordat que l’ocupació i la repressió a Cisjordània continuen.

Després de més de dos anys de guerra, el govern israelià i Hamas han ratificat la primera fase d’un acord de pau impulsat pels Estats Units, establint un alto el foc permanent. En compliment del pacte, Hamas ja ha alliberat els 20 ostatges que mantenia amb vida, lliurant-los a la Creu Roja. Com a contrapartida, Israel alliberarà prop de 2.000 presos palestins, entre els quals hi ha 250 condemnats a cadena perpètua, encara que la llista final exclou figures clau com Marwan Barghouti. El president nord-americà, Donald Trump, ha viatjat a la regió per supervisar l’intercanvi i participarà en una cimera a Egipte amb Abdel Fattah al-Sissi i Pedro Sánchez per a la signatura formal. L’acord també inclou l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i una retirada parcial de les tropes, mentre planteja un futur polític incert per a Benjamin Netanyahu.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.

Després de dos anys de conflicte, un pla de pau impulsat pel president dels EUA, Donald Trump, ha forçat un alto el foc a Gaza que inclou un intercanvi de presoners. Aquest acord situa en una posició compromesa tant al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com a Hamàs. Netanyahu afronta un profund desgast intern i un aïllament internacional, evidenciat per una ordre de detenció del TPI, i ha estat eclipsat per la figura de Trump, aclamat a Israel com l’artífex de l’acord. La intervenció nord-americana es va intensificar després que Israel bombardegés Qatar, un aliat estratègic i econòmic dels EUA. Per la seva banda, Hamàs, tot i estar severament debilitat i aïllat, es nega a rendir-se i el seu desarmament es presenta com el principal escull per a una pau duradora, mentre Trump veu oportunitats econòmiques en la reconstrucció de la Franja.

L’activista mallorquina Reyes Rigo, detinguda a Israel durant la intercepció de la Flotilla Global Sumud, ha arribat a un acord amb la fiscalia israeliana per a la seva deportació. Inicialment, Rigo s’enfrontava a una greu acusació per suposadament haver mossegat una funcionària a la presó de Ketziot, fet que va portar la fiscalia a sol·licitar presó preventiva. Gràcies a una “sortida negociada” gestionada pel seu advocat, Hail Abu Gharrah, l’activista es va declarar culpable d’un càrrec modificat i de caràcter lleu, admetent haver clavat les ungles a la funcionària en defensa pròpia. El pacte estableix el pagament d’una multa de 10.000 xéquels i dona per complerta la condemna de deu dies de presó que ja havia servit, la qual cosa permet la seva deportació immediata i posa fi al procés judicial que havia generat una gran preocupació.

S’ha iniciat un alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs, com a part de la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. En compliment de l’acord, les Forces de Defensa Israelianes (FDI) han començat una retirada parcial fins a l’anomenada “línia groga”, reduint el seu control sobre la Franja al 53% i permetent que milers de gazians desplaçats iniciïn el retorn cap al nord. El pacte estipula l’alliberament dels ostatges israelians per part de Hamàs, seguit de l’excarceració d’uns 2.000 presoners palestins per part d’Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha confirmat l’operació agraint la mediació de Trump i altres països com Qatar i Egipte, però ha advertit que les seves tropes continuen desplegades. Per la seva banda, Hamàs ha anunciat la fi definitiva de la guerra.

La Unió Europea ha celebrat l’anunci d’un acord per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges a Gaza, basat en una proposta presentada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Figures clau com Ursula von der Leyen han lloat els esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia, i han ofert el suport del bloc per a la implementació, l’ajuda humanitària i la reconstrucció, assenyalant la solució de dos estats com l’objectiu final. Per formalitzar la fi del conflicte de dos anys, se celebrarà una cerimònia de signatura a Sharm al-Sheikh, a la qual assistirà el president espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb el mateix Trump i altres líders. Aquest pacte arriba en un moment en què l’exèrcit israelià ha iniciat una retirada parcial de la Franja i la població palestina comença a tornar a les zones devastades.

Després de negociacions indirectes al Caire, Israel i Hamas han acordat la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest acord històric, aconseguit amb la mediació clau d’Egipte i Qatar, estableix un alto el foc immediat i l’alliberament de tots els ostatges retinguts a Gaza a canvi de prop de 2.000 presoners palestins. A més, l’exèrcit israelià es retirarà a una línia pactada dins de la Franja, permetent l’entrada diària de 400 camions d’ajuda humanitària. L’entesa arriba després d’un augment de la pressió nord-americana, especialment arran d’un bombardeig israelià a Doha. Tant el primer ministre Benjamin Netanyahu com Hamas han celebrat el pacte, que ha rebut un ampli suport de la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i la Unió Europea.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han interceptat en dues operacions diferents diverses embarcacions de la Global Sumud Flotilla que intentaven portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza, violant el bloqueig naval. L’organització ha qualificat les accions de “segrest” en aigües internacionals i una violació del dret internacional, denunciant el tracte rebut pels centenars d’activistes detinguts, entre els quals hi havia Ada Colau i Jordi Coronas, que ja han estat deportats. Alguns dels detinguts han iniciat una vaga de fam com a protesta, mentre que altres es neguen a signar la deportació. Per la seva banda, el govern israelià, a través de l’ambaixadora Dana Erlich, ha defensat la legalitat del bloqueig i ha acusat la flotilla de ser una “provocació” per “demonitzar Israel”, assegurant que els seus participants serien deportats i que no portaven ajuda real.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.