L’any 2025 registra un augment de la violència contra la premsa, amb un total de 67 periodistes assassinats a tot el món, segons l’informe anual de Reporters sense Fronteres. L’organització destaca que l’exèrcit d’Israel és el principal autor d’aquestes morts, sent responsable del 43% dels casos, la majoria ocorreguts a Gaza. L’informe acusa directament el govern de Benjamin Netanyahu de perpetrar una “massacre sense precedents” contra la premsa palestina. Després d’Israel, Mèxic es consolida com el segon país més perillós, amb nou periodistes morts a mans del crim organitzat, mentre que a Ucraïna tres reporters han estat víctimes d’atacs russos. A més dels assassinats, el document denuncia que actualment hi ha 500 periodistes empresonats i 135 desapareguts a escala global, assenyalant líders com Vladímir Putin per la repressió a la premsa.

Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha confirmat la retirada d’Espanya del Festival d’Eurovisió 2026 després que la Unió Europea de Radiodifusió (UER) permetés la participació d’Israel. La decisió, anunciada pel president d’RTVE, José Pablo López, es fonamenta en la situació humanitària a Gaza i en l’ús polític del certamen per part d’Israel, a qui acusa d’incomplir sistemàticament les normes i influir en el televot. Tot i que la UER va proposar noves mesures per millorar la transparència, com la reducció de vots per persona i la recuperació del jurat a les semifinals, RTVE les va considerar insuficients perquè no sancionaven Israel. Com a conseqüència, Espanya no emetrà el festival i s’uneix al boicot d’altres països com Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos, en un context de creixent politització del concurs.

El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat una resolució impulsada pels Estats Units que dona suport al pla de pau de Donald Trump per a Gaza, amb 13 vots a favor i les abstencions de Rússia i la Xina. La proposta estableix la creació d’una força de seguretat internacional no depenent de l’ONU, que operarà fins al 2027 per assegurar les fronteres, protegir els civils i treballar en la desmilitarització de Hamas. A més, es formarà una Junta de Pau com a administració transitòria, dirigida pel mateix Trump. Mentre que el president nord-americà i el seu ambaixador, Mike Waltz, han celebrat la decisió com a “històrica”, Hamas ha mostrat el seu desacord amb punts clau i ha reiterat la seva negativa a desarmar-se. L’aprovació arriba en un context de reptes sobre el terreny, amb incompliments en l’entrada d’ajuda humanitària.

La treva entre Israel i Hamas es troba en un punt crític, amb acusacions creuades de violació que han escalat la tensió. Després d’un incident a Rafah, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar nous atacs contra Gaza, que van causar almenys 15 morts, mentre que Israel va realitzar un altre bombardeig al centre de la Franja malgrat l’alto el foc. En aquest context, els Estats Units han intervingut de manera decisiva: el president Donald Trump ha llançat un ultimàtum de 48 hores a Hamas per al lliurament dels cossos dels 13 ostatges restants. Al mateix temps, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat la UNRWA de ser una “subsidiària de Hamas”, buscant excloure-la del repartiment d’ajuda humanitària, i ha plantejat una resolució a l’ONU per desplegar una força internacional. Per la seva banda, el negociador de Hamas, Khalil al-Haia, ha reafirmat el seu compromís de continuar la recerca dels cossos per evitar una nova escalada bèl·lica.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha exigit a Israel que, en la seva condició de “potència ocupant”, compleixi amb la seva “obligació” de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza i garanteixi les necessitats bàsiques de la població. En una decisió llegida pel jutge Yuji Iwasawa, el tribunal prohibeix explícitament l’ús de la fam com a mètode de guerra i destaca les conseqüències catastròfiques que el bloqueig de subministraments ha provocat. La sentència també rebutja les acusacions israelianes contra la UNRWA, afirmant que no s’ha pogut fonamentar la seva vinculació amb el terrorisme i que facilitar la seva tasca és un deure. A més, el tribunal adverteix contra els trasllats forçosos de civils, una pràctica prohibida pel dret internacional. El govern israelià ha qualificat la resolució, que té una càrrega moral i jurídica rellevant, de política.

El vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, ha viatjat a Israel per consolidar el fràgil alto el foc amb Hamàs, negociat per l’administració de Donald Trump. Durant la seva visita, es reuneix amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i altres enviats nord-americans com Jared Kushner. Vance s’ha mostrat optimista sobre l’èxit de la treva, però ha llançat una advertència contundent a Hamàs: “passaran coses molt dolentes” si no compleixen l’acord. Per supervisar el procés, s’ha establert un Centre de Coordinació Civil Militar a Qiryat Gat, liderat pels EUA, que no desplegarà tropes a Gaza. A més, la reconstrucció de la Franja es condicionarà a l’absència de la milícia islamista. Enmig d’aquestes gestions diplomàtiques, l’exèrcit israelià ha identificat els cossos de dos ostatges lliurats per Hamàs, Tamir Adar i Aryeh Zalmanovich.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l’exèrcit reprendre els atacs “amb força” a la Franja de Gaza, acusant Hamàs d’haver violat l’alto el foc amb un atac a una unitat militar a Rafah. Mentre que Israel denuncia un assalt contra una unitat d’enginyers, Hamàs assegura que l’objectiu era una milícia local finançada per les forces israelianes. Com a resposta immediata, Israel ha llançat bombardejos que han causat almenys cinc morts en una cafeteria a Deir al-Balah. La situació s’ha tensat amb la intervenció dels Estats Units, que van advertir d’una “violació imminent” de l’acord per part de Hamàs, una afirmació que el grup islamista ha qualificat de “propaganda israeliana”. Segons les autoritats de Gaza, des de l’inici de la treva ja s’han registrat 35 morts a la Franja.

Després de l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha declarat que la pau no pot significar “oblit ni impunitat” per als responsables del “genocidi” a Gaza, fent referència als processos oberts a la Cort Penal Internacional contra figures com Benjamin Netanyahu. Per consolidar la treva, Sánchez ha confirmat que Espanya mantindrà l’embargament d’armes a Israel i ha obert la porta a enviar tropes espanyoles en un futur desplegament internacional per garantir la pau. Paral·lelament, durant la cimera a Egipte, va mantenir una trobada “cordial” amb Donald Trump, on va defensar la postura espanyola sobre la despesa militar. Va reiterar que l’assoliment del 2% del PIB en defensa és suficient per complir amb els compromisos de l’Aliança Atlàntica, rebutjant així la petició del president nord-americà d’augmentar-la al 5%.

L’acord de pau entre Israel i Hamàs, negociat per Qatar, Turquia i Egipte, posa fi a un període de profund aïllament internacional per a l’estat hebreu. Malgrat els seus èxits militars, el govern de Benjamin Netanyahu va enfrontar-se a una condemna global per la seva ofensiva a Gaza, considerada un genocidi per l’ONU, fet que va provocar que aliats històrics com el Regne Unit i França reconeguessin l’Estat palestí i que Alemanya suspengués la venda d’armes. La tensió amb els Estats Units va escalar quan Israel va ignorar les advertències sobre Rafah i va bombardejar Qatar durant les converses. Finalment, la pressió del president Donald Trump, que va forçar Netanyahu a disculpar-se, ha culminat en un alto el foc. Trump ha celebrat aquest pacte davant la Knesset com l’inici d’una “era daurada” per al Pròxim Orient.

Just dos anys després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 al quibuts de Nir Oz, s’ha assolit un acord de pau a Gaza que ha permès l’alliberament dels ostatges israelians. Aquest esdeveniment compleix la principal condició que les famílies de les víctimes consideraven necessària per començar a tancar les ferides. L’acord, mediat pel president dels Estats Units, Donald Trump, estableix un intercanvi en què Israel alliberarà centenars de presos palestins. Mentre els ostatges ja han començat a tornar a casa després d’un alto el foc iniciat divendres, Trump es troba a Tel-Aviv per intervenir al parlament israelià. Paral·lelament, se celebrarà una cimera de líders mundials a Sharm al-Sheikh (Egipte) per certificar formalment el pla de pau.