La política dels Estats Units cap a l’Iran, liderada per Donald Trump, ha augmentat dràsticament la tensió regional amb una estratègia erràtica i bel·ligerant. En només un mes, l’administració nord-americana ha passat de donar suport verbal als manifestants iranians, amb gestos com la gorra “Make Iran Great Again”, a una pressió militar directa centrada exclusivament en el programa nuclear iranià. Aquesta escalada s’ha materialitzat amb el desplegament d’un portaavions i diversos destructors al Pròxim Orient i l’amenaça d’atacs si Teheran no negocia. En aquest context crític, Turquia ha emergit com a mediadora per evitar un conflicte armat. El ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, ha iniciat converses amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, i amb representants de Washington per facilitar una solució diplomàtica, tot i que l’Iran considera que encara no es donen les condicions per a una negociació justa.

La Unió Europea ha designat oficialment la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran (IRGC) com a organització terrorista, una decisió històrica presa com a resposta a la violenta repressió de les protestes antigovernamentals al país. Aquesta mesura, que va requerir l’acord unànime dels 27 estats membres, va ser impulsada per països com Espanya, França, Alemanya i els Països Baixos. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va subratllar que la repressió no podia quedar sense resposta. Encara que la designació es considera principalment simbòlica, implica la congelació d’actius i la prohibició de viatjar a la UE, equiparant l’IRGC a grups com Al-Qaida. Paral·lelament, la UE ha aprovat un nou paquet de sancions contra alts funcionaris iranians, inclòs el ministre de l’Interior, i entitats acusades de censura i violacions de drets humans.

Les recents protestes massives a l’Iran, originades per una greu crisi econòmica, han escalat fins a convertir-se en un enfrontament directe entre Teheran i Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha instat els manifestants a “prendre el control” de les institucions i ha promès que “l’ajuda està en camí”, mantenint “totes les opcions sobre la taula”, inclosa una possible intervenció militar. Per la seva banda, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha responsabilitzat directament Trump de les víctimes, qualificant les mobilitzacions de “complot nord-americà” dissenyat per desestabilitzar el país amb agents infiltrats dels EUA i Israel. La repressió del règim ha estat contundent, amb un tall generalitzat d’internet i un balanç de milers de morts, tot i que les xifres oficials i les de l’oposició difereixen enormement.

El president dels EUA, Donald Trump, ha mostrat el seu suport explícit a les protestes a l’Iran, animant els manifestants a “apoderar-se de les institucions” i prometent una ajuda imminent que no ha especificat. En paral·lel, la seva administració ha pres mesures contundents per aïllar el règim iranià, imposant un aranzel del 25% a tots els països que mantinguin relacions comercials amb Teheran, una decisió que amenaça de revifar tensions comercials amb la Xina. Aquestes accions s’emmarquen en una onada de protestes durament reprimides per les forces de seguretat iranianes, amb un balanç de milers de morts i detinguts. Mentre un emissari de Trump es reunia amb Reza Pahlaví, fill de l’últim xa, la Casa Blanca estudia opcions militars i la Unió Europea prepara noves sancions contra els responsables de la repressió.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador de l’Iran per transmetre la condemna enèrgica del seu govern a la repressió de les manifestacions pacífiques al país persa. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Albares ha exigit el respecte al dret de manifestació, la llibertat d’expressió, el restabliment de les comunicacions com internet i la fi de les detencions arbitràries, una acció diplomàtica que també ha dut a terme Finlàndia. En la mateixa intervenció, el ministre ha defensat la necessitat de crear un exèrcit europeu per reforçar els valors democràtics i la capacitat de dissuasió davant l’unilateralisme d’altres potències com els Estats Units. A més, ha afirmat que s’està avançant en les negociacions perquè el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea, tot i que sense establir un termini concret.

Les protestes a l’Iran, que van començar per la crisi econòmica, s’han estès a més d’un centenar de ciutats i han evolucionat cap a una demanda per la caiguda del règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. La resposta governamental ha estat una repressió violenta liderada per la Guàrdia Revolucionària, que ha causat un nombre elevat de víctimes mortals, amb xifres que varien des de 45 fins a més de 600 segons diverses ONG com Drets Humans de l’Iran o HRANA, a més de milers de detinguts. Per controlar la informació, el govern ha imposat un tall total d’internet i qualifica els manifestants de “terroristes” finançats pels Estats Units i Israel. Malgrat això, el règim intenta projectar una imatge de control amb manifestacions progovernamentals i s’obre a negociar amb l’administració de Donald Trump, mentre la Unió Europea respon amb noves sancions.

Les protestes a l’Iran, iniciades a finals de desembre per motius econòmics, han escalat fins a convertir-se en una revolta generalitzada contra el règim de l’aiatol·là Ali Jamentei. El govern iranià respon amb una repressió violenta, bloquejos d’internet i qualificant els manifestants de “terroristes” i “enemics de Déu”, un càrrec castigat amb la pena de mort. Les xifres de víctimes varien dràsticament, amb l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) reportant més de 3.000 morts, mentre altres fonts parlen de centenars. En aquest context, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, provocant que Israel activi l’“alerta màxima”. Teheran acusa els EUA i Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, d’ingerència i de fomentar la inestabilitat, denunciant-ho a l’ONU. Per la seva banda, la Unió Europea avalua imposar sancions més severes contra l’Iran per la repressió.

L’Iran s’enfronta a una onada de protestes massives a ciutats com Teheran, originades per la crisi econòmica però que ara aglutinen dècades de malestar social per la manca de democràcia i drets humans. El règim teocràtic de l’aiatol·là Alí Khamenei ha respost amb una repressió brutal, tallant l’accés a internet i les comunicacions per aïllar el país i silenciar la revolta. Segons organitzacions de drets humans, la violència estatal ja ha causat almenys 538 morts i més de 10.600 detinguts. Les autoritats iranianes, que prometen conseqüències “contundents” per als “sabotejadors”, acusen els EUA i Israel de ser els instigadors. La tensió ha escalat després que Donald Trump oferís suport als manifestants, provocant amenaces de Teheran contra objectius nord-americans i israelians, mentre que Reza Pahlevi demana ajuda internacional per als manifestants.

L’Iran viu una onada de protestes antigovernamentals massives, originades per la crisi econòmica però que han escalat cap a demandes polítiques contra el règim dels aiatol·làs. La resposta governamental ha estat una repressió contundent que ha causat almenys 116 morts i milers de detinguts, acompanyada d’un tall d’internet per silenciar les mobilitzacions. En aquest context, emergeix la figura de Reza Pahlavi, hereu de l’últim xa, que des del seu exili als Estats Units atia les protestes i fa una crida a la vaga general. La crisi interna ha provocat una greu escalada de tensió internacional: el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, la qual cosa ha portat Teheran a advertir que respondria atacant Israel i les bases nord-americanes. Aquesta amenaça ha posat Israel en estat d’alerta màxima, creant un escenari de gran inestabilitat a l’Orient Mitjà.

L’Iran viu una onada de protestes massives, considerades el desafiament més gran en anys per al règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. Les manifestacions, que van començar per la greu crisi econòmica i el descontentament dels comerciants (bazaaris), han evolucionat cap a una revolta política contra la República Islàmica. La repressió governamental ha estat contundent, amb un balanç d’almenys 65 morts i 2.300 detinguts, segons l’organització Human Rights Activists. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la tensió amenaçant amb desfermar “l’infern” si continuen les morts i ha afirmat que els EUA estan preparats per ajudar els iranians. La Casa Blanca valora seriosament una possible intervenció militar, incloent atacs aeris, fet que ha generat por a Teheran de convertir-se en la pròxima víctima de la política exterior nord-americana, mentre Israel observa l’escenari.