L’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència el considera responsable de la filtració d’informació confidencial sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, així com de la publicació d’una nota de premsa que va oficialitzar la filtració. Tot i la manca de proves directes, el tribunal ha considerat que no hi havia una explicació alternativa raonable. Arran de la seva dimissió, Teresa Peramato ha pres possessió com a nova fiscal general. En el seu primer discurs, Peramato ha qualificat el procés judicial com una “ferida profunda” per a la institució que ha de sanar, i ha expressat públicament el seu “reconeixement, respecte, admiració i agraïment” cap al seu predecessor.

El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que condemna l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets relacionat amb Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. El tribunal considera provat que García Ortiz, o algú del seu entorn amb el seu consentiment, va filtrar un correu electrònic i va autoritzar una nota de premsa amb dades sobre una proposta de conformitat de González Amador. La resolució argumenta que el fiscal general va incomplir el seu reforçat deure de reserva i que no podia respondre a una notícia falsa cometent un delicte. La condemna, que va provocar la dimissió de García Ortiz, és de dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i una indemnització de 10.000 euros. La decisió no va ser unànime, ja que va comptar amb el vot particular en contra de les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo. El govern espanyol ha proposat Teresa Peramato com a successora.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència està relacionada amb la filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. A més de la renúncia immediata, la condemna per delicte dolós comporta, segons l’Estatut Fiscal, l’obertura d’un expedient que previsiblement culminarà en la seva expulsió de la carrera fiscal. Malgrat la decisió judicial, García Ortiz ha defensat haver “servit fidelment la institució”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desacord amb la sentència, ha defensat la innocència del fiscal i ha anunciat la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional. La condemna també ha generat reaccions polítiques, com la del president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha criticat durament el tribunal.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.