El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb llançar atacs terrestres contra els càrtels de la droga a Mèxic, als quals responsabilitza de centenars de milers de morts al seu país. No obstant això, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que aquesta intervenció militar ha quedat “descartada” després d’una conversa telefònica amb Trump, en la qual van acordar mantenir la col·laboració. Sheinbaum també ha rebutjat l’ús del terme “narcoterrorisme” per descriure la delinqüència organitzada. Aquesta situació s’emmarca en una política exterior nord-americana més assertiva, que recentment ha inclòs la captura del president veneçolà Nicolás Maduro, una relació canviant amb el president colombià Gustavo Petro —convidat a la Casa Blanca— i la pressió sobre Dinamarca per la sobirania de Groenlàndia, on l’opció militar segueix sobre la taula.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat la seva intenció de prendre el control de Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, afirmant que actuarà “sigui de grat o per força”. Trump justifica aquesta amenaça per motius de seguretat nacional, argumentant que és necessari per impedir que Rússia o la Xina ocupin l’estratègica illa àrtica i qüestionant la sobirania danesa. Les seves declaracions han generat una contundent resposta internacional. Els líders polítics de Groenlàndia, encapçalats pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, han rebutjat el “menyspreu” nord-americà, han defensat la via diplomàtica i han reivindicat el seu dret a l’autodeterminació. Paral·lelament, un front comú de set països europeus, incloent-hi França, Alemanya i Espanya, ha emès una declaració conjunta de suport a Dinamarca, mentre Trump ha minimitzat les implicacions per a l’OTAN.

L’interès estratègic del president dels Estats Units, Donald Trump, per Groenlàndia ha escalat fins a generar una crisi diplomàtica. Trump ha justificat la seva voluntat de controlar l’illa per la seva importància per a la defensa nord-americana davant de Rússia i la Xina, i la Casa Blanca ha confirmat que entre les opcions que s’estudien s’inclou l’ús de les Forces Armades. Aquesta amenaça ha provocat una resposta contundent de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que ha assegurat que el territori “no està en venda” i ha advertit que un atac a un aliat suposaria la fi de l’OTAN. En un front comú, set líders europeus, incloent-hi els d’Espanya, França i Alemanya, han signat una declaració conjunta en suport de la sobirania danesa. La tensió ha estat alimentada per l’entorn del president, amb publicacions de Katie Miller i declaracions del seu assessor Stephen Miller.