El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la imposició d’aranzels de fins al 25% a vuit països europeus com a represàlia per la seva oposició a l’annexió de Groenlàndia. Aquesta decisió ha generat una resposta unànime per part de la Unió Europea i els països afectats (Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia i el Regne Unit), que han mostrat la seva “plena solidaritat” amb Dinamarca. Líders com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alta representant Kaja Kallas, han advertit que aquestes mesures “soscaven les relacions transatlàntiques” i arrisquen una “perillosa espiral descendent”, reafirmant que la sobirania de Groenlàndia “no està en venda”. La UE defensa que la presència militar a l’Àrtic respon a interessos de seguretat compartits dins de l’OTAN.

Al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, l’administració nord-americana ha defensat enèrgicament la seva intenció d’adquirir Groenlàndia. El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha instat la Unió Europea a no respondre a l’amenaça de Donald Trump d’imposar aranzels a diversos països de l’OTAN si no s’acorda la venda del territori. La principal justificació és la seguretat nacional, ja que consideren l’illa essencial per a l’escut antimíssils Golden Dome i per evitar que una potència estrangera hi estableixi presència, la qual cosa podria forçar una intervenció militar dels EUA. En el seu discurs, Trump va qualificar els aliats europeus de “desagraïts”, va assegurar que el seu interès és purament estratègic i no pels recursos naturals, i va emmarcar la seva petició com una simple demanda d’un “tros de gel” a canvi de la protecció històrica dels Estats Units.

La insistència del president dels Estats Units, Donald Trump, per adquirir Groenlàndia ha provocat una greu crisi diplomàtica amb la Unió Europea, que ha centrat el debat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Trump ha escalfat l’ambient abans de la seva arribada publicant missatges privats del president francès, Emmanuel Macron, i amenaçant amb nous aranzels als països que s’oposin a la seva annexió, que considera fonamental per a la seguretat mundial. La resposta europea ha estat contundent: Macron ha declarat que no cedirà a la intimidació, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat una rèplica “ferma, unida i proporcional”. Brussel·les es planteja activar el seu instrument anticoerció, conegut com a “bazooka”, com a represàlia. Mentrestant, Trump ha confirmat una reunió a Davos per abordar la qüestió.

En el primer aniversari del seu segon mandat, la presidència de Donald Trump ha generat una profunda tensió tant als Estats Units com a l’escena internacional. Diversos analistes i mitjans de comunicació destaquen el deteriorament de la democràcia nord-americana, amb polítiques immigratòries dures que han provocat centenars de milers de deportacions i un estil de govern cada cop més autoritari. En l’àmbit exterior, la seva administració ha estat marcada per un menyspreu cap als aliats tradicionals, com l’OTAN i la Unió Europea, i una política exterior agressiva. Exemples clau inclouen l’amenaça d’annexionar Groenlàndia, la imposició d’aranzels a països europeus i la captura de líders com Nicolás Maduro. Aquesta situació ha portat líders com Pedro Sánchez a demanar una defensa europea comuna, mentre que les properes eleccions de mig mandat es veuen com un possible fre al seu poder.

Milers de ciutadans a Dinamarca i Groenlàndia s’han manifestat massivament en contra de l’ambició del president dels EUA, Donald Trump, d’annexionar el territori àrtic. Les protestes, celebrades a ciutats com Copenhaguen i Nuuk, han mostrat una forta solidaritat entre danesos i groenlandesos sota lemes com “Groenlàndia no està en venda”. El govern groenlandès, encapçalat pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat de manera contundent les intencions de Trump, considerant-les una violació de la seva sobirania i dret a l’autodeterminació. L’interès nord-americà es deu a raons estratègiques per contrarestar la influència russa i xinesa a l’Àrtic i per l’accés a reserves de minerals rars. En resposta, Dinamarca ha augmentat la seva presència militar a la zona, mentre que la Unió Europea ha expressat el seu suport polític a la sobirania danesa-groenlandesa.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat el seu interès a adquirir Groenlàndia per raons de “seguretat nacional”, argumentant que si Washington no actua, Rússia i la Xina ho faran. Davant la negativa de Dinamarca, Trump ha escalat la pressió anunciant la imposició d’aranzels del 10%, que podrien arribar al 25%, a vuit països europeus que s’oposen a l’annexió. Aquesta mesura ha estat rebutjada fermament per Dinamarca i Groenlàndia; el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, han defensat la integritat territorial de l’illa i han recordat que està protegida per l’Article 5 de l’OTAN. Per la seva banda, la Unió Europea, a través de líders com António Costa i Ursula von der Leyen, prepara una “resposta conjunta” i adverteix que aquestes accions soscaven les relacions transatlàntiques.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb la imposició d’aranzels als països que s’oposin al seu pla per obtenir el control de Groenlàndia. L’argument principal de Trump és la “seguretat nacional”, amb l’objectiu d’evitar que l’illa caigui sota la influència de la Xina o Rússia. Com a resposta a les inquietuds de Washington, Dinamarca, juntament amb diversos països europeus com França, Alemanya i el Regne Unit, ha incrementat la seva presència militar a l’illa. No obstant això, la Casa Blanca considera que aquesta major implicació de l’OTAN és insuficient i manté el seu objectiu. L’interès nord-americà no només rau en la posició estratègica de Groenlàndia, sinó també en la seva abundància de recursos naturals, incloent-hi gas, petroli, metalls preciosos i terres rares.

La creixent pressió dels Estats Units sobre Groenlàndia ha generat una resposta militar i diplomàtica. Donald Trump ha insistit que el control nord-americà de l’illa és vital per a la seguretat nacional i per reforçar l’OTAN, vinculant-ho al seu projecte de defensa antimíssils “Cúpula Daurada”. Aquesta postura ha marcat una reunió a Washington entre alts càrrecs nord-americans, el ministre danès Lars Løkke Rasmussen i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt. Com a resposta, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha anunciat un reforç de la presència militar a l’illa amb més tropes i maniobres per enfortir l’Aliança Atlàntica a l’Àrtic. Mentrestant, el president de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat qualsevol annexió, afirmant que no és moment de parlar d’independència i que prefereixen mantenir-se amb Dinamarca. La Unió Europea també ha mostrat la seva preocupació i suport.

La insistència de Donald Trump per apoderar-se de Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, ha generat una crisi geopolítica. En resposta, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el seu homòleg groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, han format un front comú, rebutjant categòricament l’annexió i afirmant que, si han de triar, “trien Dinamarca”. Aquesta pressió nord-americana, que no descarta l’opció militar, ha provocat una reacció tèbia i dividida a la Unió Europea i l’OTAN, fet que erosiona la seva credibilitat internacional. Tot i això, alts representants com Kaja Kallas i Boris Pistorius admeten el deteriorament de les relacions i es preparen per a una situació “sense precedents”. L’interès de Trump rau en la importància geoestratègica i els recursos naturals de l’illa, mentre que la població groenlandesa, malgrat un sentiment independentista, rebutja massivament (85%) la incorporació als EUA.

L’interès del president dels EUA, Donald Trump, per controlar Groenlàndia ha generat una crisi geopolítica, al·legant motius de seguretat nacional davant la possible influència de Rússia i la Xina a l’Àrtic. Per apaivagar les inquietuds nord-americanes i dissuadir Trump de les seves ambicions, que no descarten l’ocupació militar, diversos països europeus, com el Regne Unit, França i Alemanya, estudien un desplegament militar a l’illa. Aquesta iniciativa, que es debatria en el marc d’una missió de l’OTAN, busca demostrar que Europa es pren seriosament la defensa de la regió. La tensió ha col·locat l’Aliança Atlàntica en una posició delicada, amb el seu secretari general, Mark Rutte, fent equilibris. Mentrestant, la Xina ha rebutjat ser utilitzada com a pretext, i la incertesa ha revifat el debat sobre la creació d’un exèrcit europeu.