El Govern espanyol, a través del Ministeri de Joventut i Infància liderat per Sira Rego, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat contra Grok, la intel·ligència artificial de la xarxa social X. L’acusació se centra en presumptes delictes de pornografia infantil i contra la integritat moral, ja que l’eina hauria estat utilitzada per generar imatges sexualitzades de menors a petició dels usuaris. Aquesta acció, que segueix una iniciativa similar de França, considera que aquest ús de la tecnologia constitueix una vulneració de drets fonamentals i una forma de violència digital. L’escrit presentat per Rego es recolza en una sentència recent del jutjat de menors de Badajoz, que va condemnar pràctiques similars. Aquesta mesura s’emmarca en un esforç més ampli per protegir la infància en línia, que inclou la tramitació d’una llei per garantir que l’interès del menor prevalgui en els entorns digitals.

El govern espanyol ha anunciat la supressió definitiva de l’obligació per a les persones que reben prestacions d’atur de presentar la declaració de la renda. Aquesta decisió, inclosa en un decret llei aprovat pel Consell de Ministres, reverteix una mesura anterior que mai va arribar a aplicar-se i que buscava més transparència en l’assignació d’ajudes. L’executiu ha justificat el canvi argumentant que la norma “no ha resultat adequada” i per evitar un augment de la càrrega administrativa que hauria afectat uns 2,5 milions de persones. La mesura, que haurà de ser validada pel Congrés a principis de 2026, forma part d’un paquet de mesures socials més ampli, conegut com a escut social, que també inclou la pujada de les pensions, la prohibició de desnonaments per a famílies vulnerables i la congelació de les quotes d’autònoms.

El Govern espanyol ha aprovat en el darrer Consell de Ministres de l’any un reial decret llei que prorroga l’escut social i les ajudes al transport públic durant el 2026. Les mesures, presentades per la nova portaveu Elma Saiz, inclouen la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables, la revalorització de les pensions en un 2,7% i la congelació de les quotes d’autònoms. En l’àmbit de la mobilitat, el ministre Óscar Puente ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat de 60 euros mensuals (30 per a joves), que cobrirà Rodalies, Mitjana Distància i autobusos estatals. A Catalunya, l’ATM apujarà les tarifes un 3,5% de mitjana, però mantindrà la bonificació del 50% en títols com la T-usual i la T-Jove, sempre que l’Estat mantingui la seva aportació. Totes les iniciatives queden pendents de l’aprovació del Congrés dels Diputats.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una remodelació del seu executiu arran de la marxa de Pilar Alegría per centrar-se en la seva candidatura a les eleccions d’Aragó. La seva cartera d’Educació, Formació Professional i Esports serà assumida per Milagros Tolón, exalcaldessa de Toledo. A més, la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, es converteix en la nova portaveu del govern, una funció que també exercia Alegría. Aquests canvis es produeixen en un moment polític complex per a l’executiu, marcat per casos de corrupció, la derrota socialista a les eleccions d’Extremadura i tensions amb el seu soci de coalició, Sumar. El Partit Popular ha criticat durament els nomenaments, vinculant Saiz a una trama corrupta i l’elecció de Tolón a les males relacions de Sánchez amb Emiliano García-Page.

La negociació sobre el sistema de cotització dels autònoms es troba estancada. Després de les crítiques rebudes, el govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, ha fet marxa enrere i ara planteja no modificar les quotes el 2026. La proposta inicial, que congelava els trams més baixos i apujava la resta, va ser rebutjada per les principals associacions d’autònoms com CTAC, UATAE i AUTCAT. Aquestes organitzacions argumenten que el sistema castiga els treballadors amb menors ingressos i exigeixen un model més solidari on els que més guanyen contribueixin més. A més de la reforma de les quotes, el col·lectiu reclama millores urgents en les seves prestacions per equiparar-les a les dels assalariats, destacant la necessitat de reformar el cessament d’activitat (l’atur dels autònoms), garantir l’accés al subsidi per a majors de 52 anys i millorar els permisos de maternitat i lactància.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.

En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

El Govern espanyol, a proposta del ministre Félix Bolaños, ha aprovat al Consell de Ministres una reforma integral de la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim), que data de 1882, per modernitzar el sistema judicial i homologar-lo amb el d’altres països europeus. La principal novetat és el traspàs de la instrucció penal dels jutges als fiscals, que dirigiran la investigació sota la supervisió d’una nova figura, el jutge de garanties, per protegir els drets fonamentals. A més, la reforma limita significativament l’acusació popular, impedint que partits polítics i sindicats puguin exercir-la. També busca reforçar la independència de la fiscalia, establint un mandat de cinc anys per al fiscal general de l’Estat, desvinculat del govern de torn. Aquesta modernització, que ha generat un debat intens entre les associacions de jutges i fiscals, encara ha de superar el tràmit parlamentari, on no té el suport garantit.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.