La negociació sobre el sistema de cotització dels autònoms es troba estancada. Després de les crítiques rebudes, el govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, ha fet marxa enrere i ara planteja no modificar les quotes el 2026. La proposta inicial, que congelava els trams més baixos i apujava la resta, va ser rebutjada per les principals associacions d’autònoms com CTAC, UATAE i AUTCAT. Aquestes organitzacions argumenten que el sistema castiga els treballadors amb menors ingressos i exigeixen un model més solidari on els que més guanyen contribueixin més. A més de la reforma de les quotes, el col·lectiu reclama millores urgents en les seves prestacions per equiparar-les a les dels assalariats, destacant la necessitat de reformar el cessament d’activitat (l’atur dels autònoms), garantir l’accés al subsidi per a majors de 52 anys i millorar els permisos de maternitat i lactància.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.

En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

El Govern espanyol, a proposta del ministre Félix Bolaños, ha aprovat al Consell de Ministres una reforma integral de la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim), que data de 1882, per modernitzar el sistema judicial i homologar-lo amb el d’altres països europeus. La principal novetat és el traspàs de la instrucció penal dels jutges als fiscals, que dirigiran la investigació sota la supervisió d’una nova figura, el jutge de garanties, per protegir els drets fonamentals. A més, la reforma limita significativament l’acusació popular, impedint que partits polítics i sindicats puguin exercir-la. També busca reforçar la independència de la fiscalia, establint un mandat de cinc anys per al fiscal general de l’Estat, desvinculat del govern de torn. Aquesta modernització, que ha generat un debat intens entre les associacions de jutges i fiscals, encara ha de superar el tràmit parlamentari, on no té el suport garantit.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

El Govern espanyol afronta una votació crítica al Congrés per aprovar un decret d’embargament d’armes a Israel, una iniciativa que ha generat una forta tensió amb Podem. La formació liderada per Ione Belarra qualifica la mesura d’“embargament fake”, ja que considera que no atura ni la compra a empreses filials israelianes ni el trànsit d’armament per ports espanyols. Per la seva banda, l’executiu, representat per figures com Pilar Alegría i Carlos Cuerpo, defensa el decret com un pas coherent i contundent per aturar el “genocidi” a Palestina, alhora que condemna el terrorisme de Hamàs. La convalidació del decret depèn d’un equilibri parlamentari complex, amb el suport crític d’ERC, que el veu insuficient, i els dubtes de Junts, mentre que el PP i Vox s’hi oposen frontalment.