El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.
El partit Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont i representat al Congrés per Miriam Nogueras, ha formalitzat el trencament amb el govern de Pedro Sánchez davant l’incompliment reiterat dels acords d’investidura. La formació ha anunciat un bloqueig parlamentari gairebé total, amb la presentació d’esmenes a la totalitat a una cinquantena de lleis, exceptuant només aquelles considerades de “sentit comú” o beneficioses per a Catalunya. Aquesta estratègia, qualificada com un “all in”, busca recuperar protagonisme i forçar el PSOE a complir els pactes, contemplant una escalada de pressió que podria arribar a una petició d’eleccions o una moció de censura. No obstant això, la jugada comporta un risc elevat, ja que el govern espanyol minimitza l’amenaça i opera amb lògica electoral, la qual cosa podria deixar Junts atrapat en votacions al costat del PP i Vox i sense capacitat d’influència.
Davant la pressió financera sobre la Seguretat Social per la jubilació de la generació del “baby-boom”, el Govern d’Espanya impulsa una doble estratègia per garantir la sostenibilitat del sistema. D’una banda, proposa la “jubilació reversible”, una nova modalitat que incentiva els pensionistes a reincorporar-se al mercat laboral a temps parcial, compatibilitzant salari amb una part de la pensió i un complement econòmic. Aquesta mesura, analitzada per centres com FUNCAS, busca millorar el fracàs de l’anterior “jubilació flexible”. D’altra banda, el govern, a través de la ministra Elma Saiz, ha confirmat que mantindrà els coeficients reductors per a la jubilació anticipada, rebutjant la proposta de Podem i ASJUBI40 d’eliminar les penalitzacions per a treballadors amb més de 40 anys cotitzats. Aquestes polítiques s’implementen en un context on l’edat real de jubilació a Catalunya ja supera els 65 anys.