Les tarifes del transport públic a Catalunya experimentaran un increment mitjà del 3,5% a partir del 15 de gener del 2026. Malgrat aquesta pujada, es mantindran les bonificacions del 50% per als títols més recurrents, la T-usual i la T-jove, gràcies a les aportacions de la Generalitat i el govern espanyol. L’augment no serà uniforme, afectant de manera diferent cada tipus de bitllet, amb un encariment de gairebé el 10% en el bitllet senzill. Segons l’ATM, els títols adquirits durant el 2025 seran vàlids fins al 28 de febrer, amb excepcions per als abonaments trimestrals com la T-jove, que s’allarguen fins al 30 d’abril. A més, els usuaris amb bitllets del 2025 sense estrenar tindran l’opció de bescanviar-los pagant la diferència de preu, un tràmit que es podrà realitzar fins al 30 de juny.
A partir de l'1 de gener de 2026, el nombre de municipis catalans obligats a implementar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) es reduirà a 38, en lloc dels 62 previstos inicialment. Aquesta modificació es deu al fet que 24 ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants han quedat exemptes gràcies a una millora en la qualitat de l’aire registrada entre 2020 i 2024. La decisió, presa pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, es basa en la revisió anual que estableix la normativa catalana. No obstant això, l’anunci ha generat una forta polèmica per la manca de comunicació oficial. Diversos ajuntaments, com el de Santa Perpètua de Mogoda, han criticat haver-se’n assabentat a través de la premsa després d’haver realitzat inversions. Aquesta “mala gestió” ha portat partits com Esquerra Republicana i els Comuns a demanar la compareixença de la consellera Sílvia Paneque al Parlament. L’exempció no és definitiva, ja que la llista s’actualitzarà anualment.
El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.
El Govern de la Generalitat, representat pel president Salvador Illa i el conseller Miquel Sàmper, ha activat un paquet d’ajudes històric de més de 60 milions d’euros per a la indústria catalana durant el 2025. Aquesta inversió, la més gran concedida fins ara, té com a objectiu principal consolidar prop de 27.000 llocs de treball i fomentar la creació de més de 1.500 de nous, donant suport a 491 projectes, dels quals un 85% corresponen a pimes. Els fons es concentren en sectors exportadors clau com l’automoció, el químic i l’agroalimentari. Aquesta acció s’emmarca en estratègies com el pla Catalunya Lidera i serveix de preludi al futur Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, que buscarà augmentar el pes industrial en l’economia catalana mitjançant la descarbonització, la resiliència i la competitivitat.
Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.
La Generalitat de Catalunya ha activat una alerta sanitària arran de la detecció d’un focus de grip aviària (H5N1) en una granja de gallines ponedores a la comarca de l’Urgell (Lleida). Com a mesura de contenció, s’ha ordenat el sacrifici de les prop de 230.000 aus de l’explotació afectada i s’ha decretat el confinament de totes les granges en un radi de 10 quilòmetres. La principal hipòtesi sobre l’origen del contagi apunta a una au migratòria. Tant el conseller Óscar Ordeig com experts com Joan Mesià, president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, han subratllat que el risc de transmissió a humans és extremadament baix i que el consum de carn i ous és segur. No obstant això, es preveu un possible encariment dels preus dels ous. Mesià també ha vinculat l’increment d’aquests brots amb el canvi climàtic.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.
El Govern de la Generalitat ha atorgat el Premi Internacional Catalunya 2025 a les activistes Yael Admi, israeliana, i Reem Alhajajra, palestina, pel seu compromís amb la pau i la reconciliació. Ambdues lideren l’organització transfronterera Mother’s Call, una iniciativa que uneix dones israelianes de Women Wage Peace i dones palestines de Women of the Sun. El moviment utilitza la maternitat com a llenguatge comú per superar les divisions i interpel·lar els líders polítics, reclamant la fi de la violència i la represa de les negociacions. La seva tasca conjunta, que els ha valgut la nominació al Premi Nobel de la Pau, ha estat reconeguda com un referent internacional per construir ponts entre comunitats. El guardó serà lliurat pel president Salvador Illa el pròxim 15 de gener al Palau de la Generalitat.
La Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, representades pels seus presidents Salvador Illa i Isidre Fainé, han signat un acord de col·laboració per al 2025 que eleva la inversió social a 250 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior. Aquesta aliança estratègica destinarà 99 milions a programes per a col·lectius vulnerables, amb l’objectiu de combatre la pobresa infantil i fomentar la inclusió. Una de les prioritats clau de l’acord és l’impuls del CaixaResearch Institute, un nou centre d’investigació en ciències de la vida que s’inaugurarà el 2026 i que aspira a convertir-se en un referent europeu. Aquesta col·laboració publicoprivada també preveu accions en els àmbits cultural i de beques, reforçant el compromís de les dues institucions amb el progrés social i científic de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Alcanar han signat un protocol d’intencions per donar una solució definitiva a les inundacions recurrents a la zona d’Alcanar Platja. L’acord, subscrit pel conseller Albert Dalmau i l’alcalde Joan Roig, preveu l’execució d’obres hidràuliques al barranc del Llop i l’adquisició, per compra o expropiació, d’una desena d’habitatges situats en zona inundable per al seu posterior enderrocament. Aquesta mesura, resposta a greus episodis com els del 2021 i 2023, convertirà els seus residents en els primers desplaçats climàtics de Catalunya. El projecte, impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), inclou la construcció de basses de laminació i la canalització de cabals. El full de ruta estableix un calendari que preveu iniciar les demolicions a finals del 2026 i finalitzar tot el projecte a principis del 2029, renaturalitzant la zona afectada.