La recent crisi ferroviària, desencadenada per l’accident d’Adamuz (Còrdova) i les greus incidències a Rodalies de Catalunya, ha posat sota pressió el Ministeri de Transports, liderat per Óscar Puente. En resposta, el govern espanyol ha aprovat 20 milions d’euros en ajudes per a les víctimes, assegurant que “no hi haurà un altre Angrois” en referència a la gestió del PP. A més, s’ha pactat amb la Generalitat una inversió de fins a 8.000 milions d’euros a Rodalies fins al 2030 i s’han ordenat cessaments a les direccions de Renfe i Adif a Catalunya. Aquesta situació suposa una prova d’estrès per a l’equip directiu de Puente, format per col·laboradors de confiança política com el secretari d’Estat José Antonio Santano i els presidents de Renfe, Álvaro Fernández, i Adif, Pedro Marco de la Peña, qüestionant un model de gestió basat en la lleialtat política en un sector altament tècnic.

El Govern de la Generalitat ha formalitzat la seva incorporació com a membre associat a la UNESCO i a l’Organització Mundial del Turisme (OMT), després de la signatura d’un conveni a Madrid entre el conseller Jaume Duch i el ministre espanyol José Manuel Albares. Aquest acord, considerat un pas “inèdit” i “molt rellevant” per a l’acció exterior catalana, materialitza un dels compromisos adquirits pel PSOE amb Junts en l’Acord de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez, tot i que també va ser pactat amb ERC. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha celebrat l’avenç, atribuint-lo a la fermesa del seu partit, i ha recordat al govern espanyol que encara hi ha deutes pendents, com l’aplicació plena de l’amnistia, l’oficialitat del català a la UE o la delegació de competències en immigració.

Després d’un cap de setmana de suspensió total, el servei de Rodalies de Catalunya es reprèn de manera parcial aquest dilluns. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, han anunciat que es prioritzaran les línies de més demanda com la R1, R2 i R4, que concentren uns 300.000 usuaris, mentre que altres trams es cobriran amb un servei d’autobusos. Com a mesura compensatòria, el servei serà gratuït durant un mes. Aquesta decisió arriba després d’una crisi provocada per esllavissades i una manca d’inversió històrica. Adif ha mobilitzat centenars de treballadors per dur a terme actuacions d’urgència en 23 punts crítics de la xarxa i ha pactat amb els sindicats de maquinistes un protocol per garantir la seguretat de les vies. A més, es mantenen plans de contingència com el reforç d’autobusos interurbans i la suspensió de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, evoluciona favorablement a l’Hospital Vall d’Hebron després de ser diagnosticat amb una osteomielitis púbica, una infecció bacteriana. Després de ser ingressat, ha estat traslladat de la Unitat de Cures Intensives (UCI) a una habitació de planta i ja ha iniciat la fase de mobilització. Segons l’equip mèdic, encapçalat per Dolors Rodríguez, el tractament consisteix en antibiòtics intravenosos durant dues setmanes, seguits de medicació oral, repòs i rehabilitació, i s’apunta l’exercici intens com un possible factor predisposant. A causa de la seva baixa, que es preveu d’almenys dues setmanes, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les seves funcions de manera provisional, incloent-hi la representació del Govern al Parlament i la rèplica als grups de l’oposició durant el pròxim ple.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, continua ingressat a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron a causa d’una patologia inflamatòria, que segons l’equip mèdic, liderat pel director gerent Albert Salazar, té com a causa més probable una infecció localitzada a la zona lumbar. Illa va ser hospitalitzat dissabte després de sentir un dolor intens i pèrdua de força a les cames mentre corria. Tot i que la seva evolució és correcta i ja rep un tractament amb antibiòtics d’ampli espectre, romandrà a l’UCI per precaució. Els metges han descartat patologies greus com un ictus o causes vasculars i tumorals després de realitzar diverses proves. La malaltia es va detectar en una fase molt inicial, la qual cosa fa ser optimistes sobre la seva recuperació, encara que es preveu que continuï ingressat almenys dues setmanes.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat ingressat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a causa d’un quadre de dolor agut i un “dèficit motor” a les extremitats inferiors. L’equip mèdic, tot i que ha descartat patologies greus d’origen vascular o tumoral i apunta a una possible causa inflamatòria, encara investiga l’origen concret de la seva condició. Illa romandrà hospitalitzat durant aproximadament dues setmanes per sotmetre’s a més proves i iniciar un procés de rehabilitació intensiva. Durant aquest període, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les funcions del president mitjançant un “encàrrec de despatx”, un mecanisme de suplència amb atribucions limitades per llei. El president ha rebut nombroses mostres de suport de líders polítics, com Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i ha comunicat a través de les xarxes socials que es troba “bé i amb ànims”.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, roman hospitalitzat des de dissabte a causa d’una afectació muscular que va patir després del seu entrenament matinal de córrer. Malgrat la indisposició inicial, va mantenir la seva agenda i va realitzar una visita institucional a l’Ajuntament d’Ascó, on es va reunir amb l’alcalde Miquel Àngel Ribes. No obstant això, en persistir la molèstia, va ingressar a un centre hospitalari on ha passat la nit. Segons fonts del Govern, Illa es troba bé i continua treballant, tot i que està a l’espera de més proves mèdiques per obtenir un diagnòstic definitiu. Aquest contratemps l’ha obligat a cancel·lar la seva agenda de cap de setmana, inclosa la seva prevista participació a la Mitja Marató de Granollers, una de les diverses curses en què participa com a corredor aficionat.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

Els pagesos catalans, organitzats sota la plataforma Revolta Pagesa, han desconvocat les mobilitzacions i han aixecat els talls de carreteres que afectaven vies principals com l’AP-7, la C-16 i l’accés al Port de Tarragona. La decisió es va prendre després d’una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, on es van abordar les preocupacions del sector per l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. El Govern s’ha compromès a crear un “front comú” per defensar la pagesia davant Madrid i Brussel·les, impulsant mesures clau com l’aplicació de clàusules mirall per exigir les mateixes normatives als productes importats, un major control fronterer i ajudes compensatòries. Tot i mostrar-se satisfets, els pagesos han advertit que tornaran a mobilitzar-se en tres setmanes si no hi ha avenços concrets.

El Govern de la Generalitat i ERC es troben en la fase final de la negociació amb l’executiu espanyol per tancar un acord de finançament singular per a Catalunya, considerat “gairebé imminent” per figures com el conseller Albert Dalmau. Aquest pacte, que es preveu desbloquejar en una reunió clau entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya, respectaria el principi d’ordinalitat i permetria a la Generalitat recaptar tots els impostos. Aquest model busca corregir una mancança històrica, tot i que no és equiparable al concert econòmic basc i navarrès. Històricament, Catalunya no va aconseguir el concert durant la Transició a causa del seu pes econòmic, que feia inviable el sistema autonòmic, i per l’oposició de forces majoritàries que el consideraven insolidari.