En una reunió a París, la Coalició de Voluntaris per a Ucraïna ha acordat un paquet de garanties de seguretat legalment vinculants per a Ucraïna, amb el suport dels Estats Units. Aquest acord inclou la creació d’un mecanisme de vigilància d’un eventual alto el foc liderat per Washington i el compromís de formar un exèrcit ucraïnès de 800.000 efectius per dissuadir futures agressions. França i el Regne Unit han expressat la intenció d’enviar tropes al país un cop s’assoleixi la pau, mentre que Alemanya les desplegaria en un país veí. En aquest context, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta a la participació de militars espanyols en una missió de pau. Aprofitant la seva compareixença, Sánchez també ha condemnat enèrgicament l’acció militar dels Estats Units a Veneçuela per capturar Nicolás Maduro, qualificant-la de “precedent terrible i perillós”, i ha rebutjat les amenaces de Donald Trump sobre la sobirania de Dinamarca.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’han reunit a la residència de Mar-a-Lago, a Florida, per avançar en un acord de pau per a Ucraïna. Tot i que ambdós líders han afirmat que la pau és “més a prop”, les negociacions continuaran, ja que no s’ha arribat a un pacte definitiu. La trobada s’ha centrat en un pla de 20 punts proposat per Kíiv, aconseguint un consens gairebé total sobre les garanties de seguretat. No obstant això, el principal escull continua sent la cessió de territori a Rússia, amb Ucraïna disposada a acceptar la pèrdua del 20% del seu territori a canvi de protecció. Prèviament a la reunió, Trump va mantenir una conversa telefònica “productiva” amb el president rus, Vladimir Putin, amb qui tornarà a parlar posteriorment.