El Govern ha aprovat el projecte de la nova llei de l’ocupació pública per modernitzar l’administració catalana, que afectarà uns 400.000 treballadors de la Generalitat, universitats i ens locals. La reforma, que es preveu aprovar al Parlament el 2026, pivota sobre tres eixos principals. En primer lloc, modifica el sistema d’oposicions per fer-lo menys memorístic i més enfocat a les competències i el raonament, amb un paper clau de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En segon lloc, implanta una carrera professional horitzontal que permetrà als funcionaris progressar i rebre complements retributius basats en l’expertesa i el rendiment sense haver d’ascendir. Finalment, estableix avaluacions anuals obligatòries lligades a l’assoliment d’objectius, que seran determinants per avançar en aquesta carrera. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, l’objectiu és crear una estructura més flexible, retenir talent i afrontar el relleu generacional.

El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.