La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

Diversos estudis recents, basats en dades del CIS, revelen un augment preocupant del suport a l’autoritarisme entre els joves espanyols. Actualment, un 13,5% de les persones entre 18 i 24 anys considera que una dictadura pot ser preferible a la democràcia, el doble que fa quaranta anys, una tendència que contrasta amb la població de més de 65 anys, on el suport ha caigut a mínims històrics. Aquest fenomen es manifesta en una valoració positiva del franquisme per part d’un 25% dels joves, xifra que s’eleva al 35% en el cas dels homes joves. Experts com Jordi Muñoz atribueixen aquest canvi a factors com les crisis econòmiques, la pandèmia i una reacció al feminisme, coincidint amb la irrupció de Vox. A més, l’ICPS assenyala la manca de memòria històrica, mentre que l’ICIP destaca un major suport juvenil a la despesa militar i a postures antifeministes.