L’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència el considera responsable de la filtració d’informació confidencial sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, així com de la publicació d’una nota de premsa que va oficialitzar la filtració. Tot i la manca de proves directes, el tribunal ha considerat que no hi havia una explicació alternativa raonable. Arran de la seva dimissió, Teresa Peramato ha pres possessió com a nova fiscal general. En el seu primer discurs, Peramato ha qualificat el procés judicial com una “ferida profunda” per a la institució que ha de sanar, i ha expressat públicament el seu “reconeixement, respecte, admiració i agraïment” cap al seu predecessor.

El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que condemna l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets relacionat amb Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. El tribunal considera provat que García Ortiz, o algú del seu entorn amb el seu consentiment, va filtrar un correu electrònic i va autoritzar una nota de premsa amb dades sobre una proposta de conformitat de González Amador. La resolució argumenta que el fiscal general va incomplir el seu reforçat deure de reserva i que no podia respondre a una notícia falsa cometent un delicte. La condemna, que va provocar la dimissió de García Ortiz, és de dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i una indemnització de 10.000 euros. La decisió no va ser unànime, ja que va comptar amb el vot particular en contra de les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo. El govern espanyol ha proposat Teresa Peramato com a successora.

La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.

La dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, arran de la seva condemna pel Tribunal Suprem per revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una important crisi política. En resposta, el govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato, una fiscal experta en violència masclista, com a successora, en un anunci simbòlic fet el 25N. L’executiu, a través del ministre Félix Bolaños i la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha criticat el retard del Suprem en publicar la sentència completa i ha rebutjat la proposta d’Alberto Núñez Feijóo de fer vinculant l’informe del CGPJ. Aquesta sentència és considerada una victòria estratègica per a Ayuso i el seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, reforçant la seva posició dins del Partit Popular i afeblint el lideratge de Feijóo, mentre les associacions de fiscals esperen que Peramato restauri el prestigi de la institució.

La condemna històrica del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades en el cas que afecta Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha provocat la seva dimissió immediata. García Ortiz va renunciar per “protegir la Fiscalia” després de ser inhabilitat per dos anys, en un fet que ha intensificat la tensió política. La presidenta madrilenya va exigir la dimissió de Pedro Sánchez, acusant-lo d’un abús arbitrari del poder i de pràctiques antidemocràtiques. Com a resposta, el govern espanyol ha proposat com a successora Teresa Peramato, una fiscal de la Unió Progressista de Fiscals amb una llarga trajectòria i reconeguda experta en la lluita contra la violència masclista. El seu nomenament definitiu està pendent d’un informe no vinculant del CGPJ i la seva compareixença al Congrés.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la suposada filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, buscava un pacte per admetre un frau fiscal. Durant les vistes no han aflorat proves concloents i les acusacions es basen en “indicis racionals”, mentre que la defensa sosté que no hi ha proves de la filtració i que la informació ja era pública. Els periodistes citats com a testimonis han exculpat García Ortiz, acollint-se al secret professional. La sentència, que s’espera abans de finals d’any, tindrà un fort impacte polític i podria suposar la seva inhabilitació, afectant el govern de Pedro Sánchez i evidenciant la tensió judicial a Madrid.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets és un esdeveniment sense precedents que reflecteix la intensa batalla política entre el president del govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre un pacte ofert per Alberto González Amador, parella d’Ayuso, per reconèixer un frau fiscal. La defensa sosté que la Fiscalia només va actuar per corregir informacions falses difoses prèviament per l’entorn de la presidenta, com va admetre el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez. Aquest cas transcendeix l’àmbit penal per evidenciar les crisis institucionals de l’Estat, la politització de la justícia i el xoc obert entre el poder executiu i el judicial.