L’acord de finançament assolit entre el govern espanyol i Esquerra Republicana, anunciat per Oriol Junqueras, ha provocat reaccions contraposades en el panorama polític català. El pacte, que preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a Catalunya i garanteix el principi d’ordinalitat, ha estat celebrat pel president Salvador Illa (PSC) com “el millor finançament de la història”, destacant que és un model on “tothom guanya”. En una línia similar, David Cid (Comuns) ha valorat positivament l’arribada d’un “volum ingent de recursos” que s’han de destinar a blindar els serveis públics. En canvi, l’expresident Artur Mas ha qualificat l’acord d’“insuficient”, argumentant que no representa un canvi de model real i ha instat a un “acord de país” per aprofitar la força parlamentària i aconseguir millores substancials, com “la clau de la caixa”.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, han escenificat a la Moncloa un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya. Aquesta trobada pública, que simbolitza la rehabilitació política de Junqueras, va ser precedida per almenys dues reunions secretes prèvies entre ambdós líders per tancar el pacte. El nou sistema, presentat per la ministra María Jesús Montero, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros anuals per a la Generalitat i, segons els republicans, garanteix el principi d’ordinalitat. L’acord és clau per a l’estabilitat parlamentària de Sánchez i per a la negociació dels pressupostos de Salvador Illa. Tanmateix, ERC també reclama la recaptació del 100% de l’IRPF i el model necessita l’aprovació del Congrés, on afronta l’oposició de Junts, que exigeix un concert econòmic.

El Govern espanyol ha presentat una nova proposta de finançament autonòmic, pactada amb Esquerra Republicana (ERC), que incrementa els recursos per a les comunitats en més de 20.900 milions d’euros i augmenta el percentatge cedit d’impostos com l’IRPF i l’IVA. El model, presentat en un crispat Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha generat un rebuig generalitzat per part del Partit Popular (PP) i la majoria de comunitats autònomes, incloses algunes governades pel PSOE com Castella-la Manxa, amb el seu president Emiliano García-Page titllant-lo d’“atac a la igualtat”. Les crítiques se centren en la manca de negociació multilateral i en el fet que es considera un “vestit a mida” per a Catalunya. Com a reacció, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la proposta de concessió a l’independentisme i ha anunciat que presentarà un model alternatiu propi en el termini d’un any si arriba al govern.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

Després d’una reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, s’ha anunciat un acord per a un nou model de finançament que, segons el líder d’ERC, suposarà 4.700 milions d’euros addicionals per a Catalunya i garantirà el respecte al principi d’ordinalitat. El govern espanyol defensa que el sistema beneficiarà totes les autonomies i nega que sigui un “privilegi” català. No obstant això, l’acord encara té obstacles significatius: la cessió de la recaptació del 100% de l’IRPF a Catalunya segueix sense tancar-se, amb l’oposició de la ministra María Jesús Montero. A més, el pacte enfronta un futur incert al Congrés, ja que Junts per Catalunya ha advertit que el rebutjarà si no contempla un concert econòmic. Per la seva banda, el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, ha qualificat el pacte de “regal al separatisme” i ha promès revertir-lo si Alberto Núñez Feijóo arriba al govern.

El vicepresident de Junts per Catalunya, Toni Castellà, ha criticat durament el nou acord de finançament segellat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo de “pitjor que un mal acord” i una “aixecada de camisa”. Segons Castellà, el pacte és una simple actualització del model de 2009 que manté Catalunya dins del règim comú i no resol el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. A més, adverteix que el principi d’ordinalitat no està garantit per llei, acusant els signants d’enganyar. Davant d’aquesta situació, Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat per transitar cap a un concert econòmic a l’estil basc. Castellà considera que és una oportunitat històrica perduda i fa una crida a ERC per reconduir la situació i aprofitar la força dels diputats independentistes al Congrés.

El Partit Popular ha iniciat una ofensiva política i institucional contra el govern de Pedro Sánchez en dos fronts principals. D’una banda, les comunitats autònomes governades pel PP, com Castella i Lleó i Múrcia, han rebutjat de manera contundent l’acord de finançament pactat amb Oriol Junqueras, argumentant que trenca els principis d’igualtat i solidaritat entre territoris. Líders com Alfonso Fernández Mañueco han anunciat accions legals per frenar el que consideren privilegis per a Catalunya, i exigeixen que qualsevol reforma es negociï multilateralment al Consell de Política Fiscal i Financera. D’altra banda, el PP utilitza la seva majoria al Senat per impulsar comissions d’investigació. Segons ha anunciat Miguel Tellado, se citarà a comparèixer l’ex-alt càrrec socialista Francisco Salazar per denúncies d’assetjament i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per les seves presumptes vinculacions amb el règim de Veneçuela.