La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.

La dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, arran de la seva condemna pel Tribunal Suprem per revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una important crisi política. En resposta, el govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato, una fiscal experta en violència masclista, com a successora, en un anunci simbòlic fet el 25N. L’executiu, a través del ministre Félix Bolaños i la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha criticat el retard del Suprem en publicar la sentència completa i ha rebutjat la proposta d’Alberto Núñez Feijóo de fer vinculant l’informe del CGPJ. Aquesta sentència és considerada una victòria estratègica per a Ayuso i el seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, reforçant la seva posició dins del Partit Popular i afeblint el lideratge de Feijóo, mentre les associacions de fiscals esperen que Peramato restauri el prestigi de la institució.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

Després de l’anunci de Carles Puigdemont de trencar l’acord d’investidura amb el PSOE per incompliments, el govern de Pedro Sánchez ha reafirmat la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2027. Els ministres Félix Bolaños i Pilar Alegría han respost insistint en el “diàleg, treball i negociació” i mantenint la “mà estesa”, assegurant que treballaran per aprovar els pressupostos. Tanmateix, Junts per Catalunya ha endurit la seva posició; la portaveu Míriam Nogueras ha declarat que no negociaran més amb el PSOE i que el sentit del seu vot es coneixerà directament al marcador del Congrés. Malgrat la ruptura, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha descartat donar suport a una moció de censura del PP. La decisió final de la direcció de Junts serà sotmesa a una consulta a la militància.

El Govern espanyol, a proposta del ministre Félix Bolaños, ha aprovat al Consell de Ministres una reforma integral de la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim), que data de 1882, per modernitzar el sistema judicial i homologar-lo amb el d’altres països europeus. La principal novetat és el traspàs de la instrucció penal dels jutges als fiscals, que dirigiran la investigació sota la supervisió d’una nova figura, el jutge de garanties, per protegir els drets fonamentals. A més, la reforma limita significativament l’acusació popular, impedint que partits polítics i sindicats puguin exercir-la. També busca reforçar la independència de la fiscalia, establint un mandat de cinc anys per al fiscal general de l’Estat, desvinculat del govern de torn. Aquesta modernització, que ha generat un debat intens entre les associacions de jutges i fiscals, encara ha de superar el tràmit parlamentari, on no té el suport garantit.