El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha protagonitzat un acte de desgreuge sense precedents a Gernika en demanar oficialment perdó pel bombardeig nazi que la Legió Còndor va executar el 1937 durant la Guerra Civil. La cerimònia, que va tenir lloc al cementiri de Zallo amb supervivents de l’atac, ha estat qualificada de “crim brutal” pel mandatari alemany. No obstant això, l’esdeveniment històric s’ha vist enterbolit per la controvertida presència del rei Felip VI. Aquesta ha generat dures crítiques per part dels partits nacionalistes bascos. El PNB ha retret al monarca ser un “mer acompanyant” sense oferir disculpes en nom de l’Estat espanyol, mentre que EH Bildu ha boicotejat l’acte i ha convocat una manifestació de rebuig, considerant-lo un “hereu del franquisme”.
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut públicament el “dolor i injustícia” infligits als pobles originaris mexicans durant l’època colonial, qualificant-ho de “clarobscur” en la història compartida. Aquesta declaració es va fer durant la inauguració a Madrid de l’exposició “La mitad del mundo. La mujer en el México indígena”, organitzada per ambdós governs com a part d’un “camí de justícia i reconciliació”. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha celebrat el gest com un “primer pas molt important” per saldar el greuge històric, una qüestió que havia generat tensions diplomàtiques després que el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanés perdó formalment al rei Felip VI l’any 2019. Sheinbaum va afirmar que “el perdó engrandeix” els pobles.