Els ministres de l’Interior de la Unió Europea han acordat un enduriment de la política migratòria per accelerar les deportacions de persones en situació irregular. La nova legislació, que complementa el pacte migratori, permetrà la creació de centres de deportació fora del territori comunitari i flexibilitza la definició de “tercer país segur”, facilitant l’expulsió de sol·licitants d’asil a països pels quals només hagin transitat. Aquesta mesura, impulsada per països com Dinamarca, va rebre el vot en contra d’Espanya, on el ministre Fernando Grande-Marlaska va expressar “seriosos dubtes jurídics”. Experts com Ricard Zapata i organitzacions com Amnistia Internacional critiquen durament aquest gir, argumentant que soscava els valors fundacionals de la UE i els drets humans, i l’atribueixen a la creixent influència de l’extrema dreta en les polítiques comunitàries.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.

En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

Les eleccions als Països Baixos han capgirat els pronòstics amb la victòria inesperada del partit liberal progressista Demòcrates 66 (D66), encapçalat per Rob Jetten. Aquest resultat suposa un revés significatiu per a l’extrema dreta de Geert Wilders (PVV), que havia provocat la caiguda del govern anterior per endurir les polítiques migratòries i ara es veu condemnat a l’oposició davant la negativa de la resta de forces a pactar-hi. La victòria de D66, aconseguida amb una campanya positiva i el carisma de Jetten, va sorprendre les enquestes, que preveien un retorn als partits tradicionals i no van anticipar el fracàs de l’aliança liderada per Frans Timmermans. Ara, Jetten s’enfronta al complex repte de negociar un govern de coalició en un parlament molt fragmentat, que requerirà l’acord d’un mínim de quatre partits per assolir la majoria.