Els compradors de nacionalitat estrangera ja representen el 23% de les operacions de compravenda d’habitatge a Barcelona, una xifra que es dispara en barris cèntrics i propers al mar. El districte de Ciutat Vella lidera aquesta tendència amb un 42% de les compres, i el barri de la Barceloneta assoleix el màxim, on gairebé la meitat (49,6%) dels pisos venuts són adquirits per estrangers. Experts com Ramon Bastida (UPF-BSM) atribueixen aquest fenomen principalment al pes demogràfic dels residents estrangers, tot i que hi ha un debat sobre si els no residents són inversors o compradors de segones residències. Aquesta dinàmica contribueix a l’encariment dels preus per l’alt poder adquisitiu dels compradors forans i genera preocupació en barris com la Barceloneta, on l’associació de veïns, a través de Manel Martínez, alerta sobre noves formes d’especulació i la pèrdua del teixit social. A nivell de Catalunya, les compres estrangeres suposen un 15% del total, amb Girona com la demarcació amb més incidència.

La Comissió Europea ha presentat el seu primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible per combatre la crisi residencial a la Unió Europea. L’estratègia se centra principalment a incrementar l’oferta d’habitatge, amb l’objectiu de construir 650.000 pisos addicionals cada any, mitjançant la simplificació de la burocràcia per a llicències i la flexibilització de les normes per permetre més ajudes públiques per a habitatge assequible. No obstant això, el pla de Brussel·les evita mesures d’intervenció directa en el mercat, com l’establiment de límits al preu del lloguer a les zones tensionades. En canvi, recomana als estats membres aplicar polítiques fiscals efectives per limitar l’especulació immobiliària. A més, el pla preveu un futur marc legal per regular els lloguers de curta durada i estudiarà la possible reducció o eliminació de la fiança per a estudiants.