El Govern de la Generalitat i ERC es troben en la fase final de la negociació amb l’executiu espanyol per tancar un acord de finançament singular per a Catalunya, considerat “gairebé imminent” per figures com el conseller Albert Dalmau. Aquest pacte, que es preveu desbloquejar en una reunió clau entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya, respectaria el principi d’ordinalitat i permetria a la Generalitat recaptar tots els impostos. Aquest model busca corregir una mancança històrica, tot i que no és equiparable al concert econòmic basc i navarrès. Històricament, Catalunya no va aconseguir el concert durant la Transició a causa del seu pes econòmic, que feia inviable el sistema autonòmic, i per l’oposició de forces majoritàries que el consideraven insolidari.

Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat la pròrroga dels pressupostos per a l’inici del 2026, tot i que es compromet a “deixar-se la pell” per aprovar uns nous comptes. L’èxit de la negociació depèn del suport d’ERC i els Comuns, que han establert condicions clau. Els republicans exigeixen la concreció d’un model de finançament singular per a Catalunya, un acord que Illa considera imminent, afirmant que “al gener passaran coses” i que s’espera una proposta del govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, els Comuns condicionen el seu vot a l’aplicació efectiva de la llei de l’habitatge, incloent-hi les primeres sancions per incompliment dels lloguers i mesures contra la compra especulativa d’habitatges. Malgrat els reptes, Illa projecta el 2026 com un “punt d’inflexió positiu” on també s’hauria de fer efectiva la llei d’amnistia, i reitera la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2028.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat la pròrroga dels pressupostos del 2023 per a l’any 2026, davant la impossibilitat d’aconseguir un acord per a uns nous comptes. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l'1 de gener, garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics mentre no hi hagi un nou pacte. El govern manté l’objectiu de negociar uns nous pressupostos tan aviat com sigui possible, principalment amb ERC i els Comuns. No obstant això, aquestes formacions han condicionat el seu suport a l’espera d’avenços en temes clau com el finançament singular per a Catalunya i les polítiques d’habitatge. La pròrroga allarga la vigència dels darrers comptes aprovats durant la presidència de Pere Aragonès, ajustant les despeses de personal i mantenint els crèdits inicials per a la resta de partides.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa d’un degoteig de denúncies per assetjament sexual i casos de corrupció, que ha provocat una allau de dimissions. Entre les renúncies més destacades hi ha la de la secretària d’Igualtat del PSdeG, Sílvia Fraga, per la gestió del cas contra José Tomé, i la del senador Javier Izquierdo. Aquests esdeveniments se sumen a altres polèmiques com la de l’exdiputat Francisco Salazar i a detencions per presumpta corrupció. En aquest context, el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha criticat durament els seus socis, afirmant que “els que abusen i es corrompen no poden regenerar la democràcia”. Junqueras ha qualificat la corrupció a l’Estat d’“estructural” i ha exigit al PSOE “fets i compromisos ferms” per demostrar que són millors que la dreta.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha activat una qüestió de confiança per aprovar el pressupost municipal per al 2026, després que la proposta fos rebutjada al ple. El govern del PSC, en minoria, només va aconseguir el suport d’ERC, mentre que BComú es va abstenir després del fracàs de les negociacions i Junts, PP i Vox hi van votar en contra. Aquest mecanisme, que Collboni utilitza per segona i última vegada en el seu mandat, obre un període de 30 dies perquè l’oposició presenti una moció de censura amb un candidat alternatiu. No obstant això, la fragmentació dels grups fa improbable que s’assoleixi una majoria absoluta. Si no es presenta cap alternativa, els comptes, que superen els 4.180 milions d’euros, quedaran aprovats automàticament, una estratègia que ja van fer servir els anteriors alcaldes Xavier Trias i Ada Colau.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.

El Govern espanyol, a través de la ministra María Jesús Montero, ha iniciat la reforma del finançament autonòmic amb la promesa de presentar un nou model a principis del 2026 per a la seva aplicació el 2027. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha valorat positivament la proposta, ja que assegura que complirà el pacte d’investidura entre PSC i ERC en garantir la singularitat de Catalunya dins d’un marc multilateral. El nou sistema preveu incrementar el percentatge de cessió de tributs a les comunitats i avançar cap a una gestió fiscal més federal. Romero ha destacat que es respectarà el principi d’ordinalitat per corregir el desequilibri actual de Catalunya, que aporta més del que rep. Aquest procés s’emmarca en l’objectiu a llarg termini que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la recaptació de tots els impostos, amb la fita de gestionar l’IRPF íntegrament el 2028.