La proposta de reforma del finançament autonòmic del Govern espanyol, fruit d’un acord amb ERC, ha generat un rebuig gairebé unànime per part de les comunitats autònomes. Liderades per les regions del Partit Popular com Madrid i Andalusia, però també amb l’oposició de socialistes com Emiliano García-Page de Castella-la Manxa, la majoria de governs autonòmics consideren que el model és injust, trenca la solidaritat territorial i beneficia l’independentisme català. Diverses comunitats, com Madrid, Aragó i les Balears, han amenaçat amb accions legals per impedir-lo. En resposta, el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, ha presentat una proposta alternativa basada en l’“infrafinançament zero” i la creació d’un fons per a les regions més perjudicades, alhora que defensa la competència fiscal. La cimera entre la ministra María Jesús Montero i els consellers autonòmics va confirmar aquesta oposició frontal, amb només Catalunya veient-hi una “finestra d’oportunitat”.

El Govern espanyol ha presentat una nova proposta de finançament autonòmic, pactada amb Esquerra Republicana (ERC), que incrementa els recursos per a les comunitats en més de 20.900 milions d’euros i augmenta el percentatge cedit d’impostos com l’IRPF i l’IVA. El model, presentat en un crispat Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha generat un rebuig generalitzat per part del Partit Popular (PP) i la majoria de comunitats autònomes, incloses algunes governades pel PSOE com Castella-la Manxa, amb el seu president Emiliano García-Page titllant-lo d’“atac a la igualtat”. Les crítiques se centren en la manca de negociació multilateral i en el fet que es considera un “vestit a mida” per a Catalunya. Com a reacció, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la proposta de concessió a l’independentisme i ha anunciat que presentarà un model alternatiu propi en el termini d’un any si arriba al govern.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.