El desallotjament massiu de l’antic Institut B9 de Badalona, on vivien fins a 400 persones, ha desencadenat una crisi humanitària i un conflicte institucional. Després de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra, una cinquantena de persones van acampar a la plaça del davant, d’on van ser desallotjades novament per la Guàrdia Urbana dos dies després. La consellera Mònica Martínez Bravo va instar l’alcalde Xavier García Albiol a reobrir l’alberg municipal de Can Bofí Vell, però l’Ajuntament de Badalona va rebutjar la proposta al·legant “greus deficiències estructurals”. L’actuació ha rebut una contundent condemna per part dels relators de les Nacions Unides, que la consideren una “greu violació” dels drets humans, agreujada per executar-se a l’hivern i anar acompanyada d’un “discurs estigmatitzant” per part de les autoritats.

Els ministres de l’Interior de la Unió Europea han acordat un enduriment de la política migratòria per accelerar les deportacions de persones en situació irregular. La nova legislació, que complementa el pacte migratori, permetrà la creació de centres de deportació fora del territori comunitari i flexibilitza la definició de “tercer país segur”, facilitant l’expulsió de sol·licitants d’asil a països pels quals només hagin transitat. Aquesta mesura, impulsada per països com Dinamarca, va rebre el vot en contra d’Espanya, on el ministre Fernando Grande-Marlaska va expressar “seriosos dubtes jurídics”. Experts com Ricard Zapata i organitzacions com Amnistia Internacional critiquen durament aquest gir, argumentant que soscava els valors fundacionals de la UE i els drets humans, i l’atribueixen a la creixent influència de l’extrema dreta en les polítiques comunitàries.