El Congrés dels Estats Units ha aprovat de manera gairebé unànime una llei que obliga a la publicació de tots els documents relacionats amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. La mesura, aprovada tant a la Cambra de Representants com al Senat, força el president Donald Trump a signar la legislació, malgrat la seva oposició inicial. Aquest canvi de rumb es produeix després d’una intensa pressió dins del Partit Republicà, exercida per congressistes com Marjorie Taylor Greene, i per les víctimes de la xarxa, com Haley Robson. La decisió coincideix amb la publicació de nous correus que suggereixen que Trump coneixia la xarxa de tràfic de menors d’Epstein. Un cop la llei sigui signada, el Departament de Justícia tindrà 30 dies per fer públics els milers d’arxius classificats.

El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat una resolució impulsada pels Estats Units que dona suport al pla de pau de Donald Trump per a Gaza, amb 13 vots a favor i les abstencions de Rússia i la Xina. La proposta estableix la creació d’una força de seguretat internacional no depenent de l’ONU, que operarà fins al 2027 per assegurar les fronteres, protegir els civils i treballar en la desmilitarització de Hamas. A més, es formarà una Junta de Pau com a administració transitòria, dirigida pel mateix Trump. Mentre que el president nord-americà i el seu ambaixador, Mike Waltz, han celebrat la decisió com a “històrica”, Hamas ha mostrat el seu desacord amb punts clau i ha reiterat la seva negativa a desarmar-se. L’aprovació arriba en un context de reptes sobre el terreny, amb incompliments en l’entrada d’ajuda humanitària.

La publicació de nous correus electrònics de Jeffrey Epstein per part dels demòcrates del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants ha intensificat l’escrutini sobre la relació de Donald Trump amb el financer. Aquests missatges, que també involucren la sòcia d’Epstein, Ghislaine Maxwell, suggereixen que Trump “coneixia les noies” i “va passar hores” amb una de les víctimes. En resposta, Trump ha negat les acusacions, qualificant-les de “farsa”, i ha contraatacat ordenant al Departament de Justícia que investigui els vincles d’Epstein amb figures demòcrates com Bill Clinton. Aquesta acció es produeix mentre els republicans del comitè, liderats per James Comer, han publicat 23.000 pàgines de documents del cas i la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, acusa els demòcrates de manipulació.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut el seu homòleg sirià, Ahmed al-Sharaa, en una trobada històrica i discreta a la Casa Blanca que representa un canvi radical en les relacions bilaterals. Aquesta visita és especialment significativa, ja que Al-Sharaa, anteriorment conegut com a Abu Mohammad al-Julani i líder de Hayat Tahrir al-Sham, figurava fins fa poc a la llista dels més buscats pels EUA amb una recompensa de 10 milions de dòlars. Com a resultat principal de la reunió, Síria s’ha incorporat oficialment a la Coalició Global per Derrotar l’Estat Islàmic. Paral·lelament, Washington ha anunciat la suspensió durant 180 dies de les sancions de la Caesar Act i autoritzarà la reobertura de l’ambaixada siriana. Trump ha mostrat el seu suport al nou líder, qualificant-lo d’“home fort”, en un context d’aixecament progressiu de sancions internacionals per part de l’ONU i la Unió Europea.

La BBC afronta una greu crisi institucional que ha culminat amb la dimissió del seu director general, Tim Davie, i la cap d’Informatius, Deborah Turness. El detonant ha estat l’emissió d’un documental al programa “Panorama BBC”, titulat “Trump: A Second Chance?”, que incloïa un discurs de Donald Trump del 6 de gener de 2021 manipulat per fer semblar que incitava directament a la violència durant l’assalt al Capitoli. L’edició va ometre les parts on Trump demanava als seus seguidors manifestar-se “de forma pacífica i patriòtica”. Després de la filtració d’un memoràndum intern, el president de la corporació, Samir Shah, va demanar disculpes públiques, qualificant la manipulació d’“error de criteri” i admetent que va crear la falsa impressió d’una crida directa a l’acció violenta.

L’ofensiva aèria dels Estats Units contra presumptes narcollanxes al Carib i al Pacífic, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha provocat la mort d’almenys 65 persones des del setembre, amb un últim atac que va causar tres víctimes mortals. Washington justifica aquestes accions com una estratègia per frenar el narcotràfic, qualificant els sospitosos de “narcoterroristes”, fet que ha generat tensions diplomàtiques amb Veneçuela i Colòmbia. No obstant això, l’ONU, a través de Volker Türk, ha condemnat les operacions com a “execucions extrajudicials”. En aquest context de lluita contra el crim organitzat, la Policia Nacional ha desarticulat a Espanya la primera cèl·lula del perillós càrtel veneçolà Tren de Aragua, considerat una organització terrorista pels EUA. L’operació es va saldar amb tretze detinguts a ciutats com Barcelona i Madrid, desmantellant els seus laboratoris de drogues.

L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’ordenar la represa dels assajos nuclears després de més de tres dècades de moratòria ha generat una gran incertesa global. Aquesta decisió sorgeix com a resposta directa a les recents demostracions de força de Vladímir Putin, qui ha presentat proves exitoses de noves armes com el dron submarí Posidó i el míssil Burevéstnik, ambdós de propulsió nuclear i dissenyats per ser indetectables. Tot i que el Kremlin aclareix que les seves proves no van ser detonacions, l’ordre de Trump és ambigua i podria referir-se tant a explosions reals —considerades innecessàries pels experts gràcies a les simulacions modernes— com a la modernització de míssils. Aquesta escalada armamentística contrasta amb l’acostament diplomàtic entre Trump i el líder xinès, Xi Jinping, materialitzat en una cimera a Corea del Sud amb acords comercials significatius, en un context marcat per l’expiració de tractats clau com el Nou Start.

La treva entre Israel i Hamas es troba en un punt crític, amb acusacions creuades de violació que han escalat la tensió. Després d’un incident a Rafah, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar nous atacs contra Gaza, que van causar almenys 15 morts, mentre que Israel va realitzar un altre bombardeig al centre de la Franja malgrat l’alto el foc. En aquest context, els Estats Units han intervingut de manera decisiva: el president Donald Trump ha llançat un ultimàtum de 48 hores a Hamas per al lliurament dels cossos dels 13 ostatges restants. Al mateix temps, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat la UNRWA de ser una “subsidiària de Hamas”, buscant excloure-la del repartiment d’ajuda humanitària, i ha plantejat una resolució a l’ONU per desplegar una força internacional. Per la seva banda, el negociador de Hamas, Khalil al-Haia, ha reafirmat el seu compromís de continuar la recerca dels cossos per evitar una nova escalada bèl·lica.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

L’administració de Donald Trump ha expandit la seva campanya militar contra suposades narcollanxes a l’oceà Pacífic, després de cinquanta dies d’operacions concentrades al Carib. En una nova acció davant les costes de Colòmbia, l’exèrcit nord-americà va destruir una embarcació, provocant la mort de les dues persones que hi anaven a bord. Aquest és el vuitè atac d’aquest tipus, elevant el total de víctimes a més d’una trentena. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va confirmar l’operació i la va justificar comparant els càrtels de la droga amb l’organització terrorista Al-Qaeda. Aquests atacs letals, autoritzats per Trump i executats sense presentar proves públiques, han generat seriosos dubtes legals i han incrementat la tensió diplomàtica amb països llatinoamericans com Veneçuela i ara Colòmbia.