El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat centenars de milers de documents del Dossier Epstein, complint amb una llei de transparència aprovada pel Congrés dels EUA. Aquests arxius, que detallen la xarxa de pederàstia del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, inclouen informes de l’FBI, registres, fotografies i vídeos de seguretat, accessibles en línia a la “Biblioteca Epstein”. Els documents estan sent revisats i censurats per protegir la identitat de les més de 1.200 víctimes identificades. El fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha anunciat que encara queden més arxius per difondre en les properes setmanes. L’escàndol implica nombroses figures públiques, com Donald Trump i Bill Clinton, per la seva relació amb Epstein, qui es va suïcidar a la presó el 2019 abans de ser jutjat. La seva col·laboradora, Ghislaine Maxwell, compleix una condemna de 20 anys de presó.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha augmentat dràsticament després que Donald Trump ordenés un “bloqueig total i complet” dels vaixells sancionats que transporten petroli veneçolà. L’expresident nord-americà ha designat el règim de Nicolás Maduro com a “organització terrorista estrangera” i reclama la devolució d’actius que considera “robats” per Veneçuela. Com a resposta, el govern veneçolà ha qualificat l’amenaça de violació del dret internacional i ha desplegat la seva Armada per escortar els petroliers al mar Carib, garantint el lliure comerç. Aquesta escalada, que segueix la recent confiscació d’un vaixell veneçolà per part dels EUA, ha generat incertesa als mercats i una lleugera pujada del preu del cru. Maduro ha alertat de la situació al secretari general de l’ONU, António Guterres, mentre l’empresa estatal PDVSA manté la seva intenció de continuar exportant.

L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.

El Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants dels Estats Units, controlat pels demòcrates, ha publicat 19 noves fotografies que mostren el financer i pederasta Jeffrey Epstein amb homes poderosos. Entre els retratats hi ha els expresidents Donald Trump i Bill Clinton, el cineasta Woody Allen, i empresaris com Bill Gates i Richard Branson. Aquestes imatges, seleccionades d’un arxiu de més de 95.000 fotos entregades pels hereus d’Epstein, no mostren cap activitat criminal explícita. No obstant això, han desencadenat una disputa política: els republicans i la Casa Blanca acusen els demòcrates de crear una “narrativa enganyosa” contra Trump. Per la seva banda, els demòcrates afirmen que les “imatges inquietants” plantegen més preguntes sobre la xarxa de contactes d’Epstein, que es va suïcidar el 2019 mentre esperava ser jutjat per tràfic sexual de menors.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha escalat significativament després que el president Donald Trump anunciés a la xarxa social Truth Social el tancament de l’espai aeri veneçolà. Aquesta amenaça forma part d’una estratègia de pressió militar contra el govern de Nicolás Maduro, a qui Washington acusa de liderar el Càrtel dels Sols, recentment designat com a grup terrorista estranger. L’ofensiva nord-americana inclou el desplegament de més de 12.000 efectius militars i el portaavions USS Gerald Ford al Carib, la incursió de caces F/A-18 i un bombarder B-52 en territori veneçolà, i atacs a suposades narcollanxes sota l’operació Llança del Sud. A més, Trump ha advertit d’una imminent intervenció terrestre, mentre que Maduro ha respost posant les forces militars i les milícies del país en estat d’alerta màxima.

L’administració de Donald Trump ha elevat la tensió amb Veneçuela en designar oficialment el Càrtel de Los Soles com a organització terrorista estrangera (FTO). Segons els Estats Units, aquest grup, suposadament liderat pel president Nicolás Maduro i Diosdado Cabello, es dedica al narcotràfic i amenaça la seguretat nord-americana, una afirmació que el secretari d’Estat Marco Rubio considera provada amb una “base fàctica suficient”. El govern veneçolà, per la seva banda, nega l’existència del càrtel, qualificant l’acusació de “mentida vil” i un pretext per justificar una intervenció il·legítima. Aquesta mesura s’emmarca en una ofensiva més àmplia que inclou l’Operació Llança del Sud, un gran desplegament militar al Carib amb el portaavions USS Gerald Ford, i atacs contra suposades narcollanxes que han causat 83 morts. La designació, segons el secretari de Defensa Pete Hegseth, obre “noves opcions” per als EUA, mentre diverses aerolínies internacionals han suspès els seus vols al país.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.

El Congrés dels Estats Units ha aprovat de manera gairebé unànime una llei que obliga a la publicació de tots els documents relacionats amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. La mesura, aprovada tant a la Cambra de Representants com al Senat, força el president Donald Trump a signar la legislació, malgrat la seva oposició inicial. Aquest canvi de rumb es produeix després d’una intensa pressió dins del Partit Republicà, exercida per congressistes com Marjorie Taylor Greene, i per les víctimes de la xarxa, com Haley Robson. La decisió coincideix amb la publicació de nous correus que suggereixen que Trump coneixia la xarxa de tràfic de menors d’Epstein. Un cop la llei sigui signada, el Departament de Justícia tindrà 30 dies per fer públics els milers d’arxius classificats.