La condemna històrica del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades en el cas que afecta Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha provocat la seva dimissió immediata. García Ortiz va renunciar per “protegir la Fiscalia” després de ser inhabilitat per dos anys, en un fet que ha intensificat la tensió política. La presidenta madrilenya va exigir la dimissió de Pedro Sánchez, acusant-lo d’un abús arbitrari del poder i de pràctiques antidemocràtiques. Com a resposta, el govern espanyol ha proposat com a successora Teresa Peramato, una fiscal de la Unió Progressista de Fiscals amb una llarga trajectòria i reconeguda experta en la lluita contra la violència masclista. El seu nomenament definitiu està pendent d’un informe no vinculant del CGPJ i la seva compareixença al Congrés.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència està relacionada amb la filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. A més de la renúncia immediata, la condemna per delicte dolós comporta, segons l’Estatut Fiscal, l’obertura d’un expedient que previsiblement culminarà en la seva expulsió de la carrera fiscal. Malgrat la decisió judicial, García Ortiz ha defensat haver “servit fidelment la institució”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desacord amb la sentència, ha defensat la innocència del fiscal i ha anunciat la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional. La condemna també ha generat reaccions polítiques, com la del president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha criticat durament el tribunal.

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut davant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 víctimes mortals. Una setmana després de la seva dimissió, Mazón ha defensat la seva actuació, assegurant haver assumit les responsabilitats polítiques i presentant-se com una “gran excusa” per tapar les causes de la catàstrofe. En la seva intervenció, ha retret la gestió d’altres administracions, especialment les controlades pel PSOE. La compareixença, la primera d’un polític en aquesta comissió, ha estat marcada per les protestes de familiars de les víctimes a l’exterior, que han titllat Mazón d’“assassí” i consideren la seva dimissió insuficient. Altres citats, com Pedro Sánchez, no hi han assistit.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la pressió social arran de la gestió de la DANA, ha obert una crisi política que evidencia la dependència del Partit Popular respecte a Vox. Mazón, que romandrà en funcions, ha evitat convocar eleccions, obligant el PP a pactar un successor amb l’extrema dreta, que ha de ser un diputat de les Corts Valencianes. Aquesta situació atorga un poder decisiu a Santiago Abascal i posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Internament, el PPCV es troba dividit entre la candidata preferida per Gènova, l’alcaldessa de València María José Català, i el secretari general autonòmic, Juanfran Pérez Llorca, qui compta amb el suport de les direccions provincials i és més acceptable per a Vox. Mentrestant, l’expresident Francisco Camps també maniobra per tornar a liderar el partit.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, motivada per una situació personal que va qualificar d’insostenible arran de la gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha obert un període de negociacions clau entre el PP i Vox. Segons fonts populars, va ser el mateix Mazón qui va prendre la iniciativa de renunciar en una conversa amb Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar-lo públicament tot i admetre “errors” en la seva actuació. Ara, els dos partits disposen d’un termini de 12 dies per pactar un substitut i evitar la convocatòria d’eleccions. Les negociacions, liderades per Ignacio Garriga (Vox) i Juanfran Pérez Llorca (PP), es preveuen complexes, ja que Vox no té pressa i exigeix un preu alt per al seu suport, centrat en polítiques d’immigració i llengua. Entre els possibles successors sonen Juanfran Pérez Llorca i María José Catalá.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, a conseqüència de la gestió de la DANA, ha obert una profunda crisi política que posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. La renúncia, precipitada per l’escridassada rebuda al funeral d’estat per les víctimes, deixa el futur del govern en mans de Vox. El Partit Popular necessita el suport imprescindible dels 13 diputats de la formació d’ultradreta per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. No obstant això, el líder de Vox, Santiago Abascal, no ha garantit el seu suport, ha instat el PP a “aclarir-se” i ha qualificat Mazón de “buc expiatori”. Aquesta situació reforça la posició de Vox, que aprofita les enquestes favorables per pressionar un Feijóo afeblit per la inestabilitat territorial i la dependència del seu soci.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, arran de la seva gestió de la DANA que va causar 229 víctimes, ha generat reaccions contraposades. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la decisió de “correcta” i ha defensat Mazón d’una “cacera”, tot instant Vox a “estar a l’altura” per mantenir el govern del PP sense anar a les urnes. Per contra, tant els partits de l’oposició (PSPV-PSOE i Compromís) com les associacions de familiars de les víctimes consideren que la renúncia arriba tard i és insuficient. Aquests col·lectius acusen Mazón de no assumir la seva “irresponsabilitat”, de mentir i de prioritzar el seu futur judicial. Per aquest motiu, rebutgen la possibilitat d’un president interí, qualificant-la de “frau” i “falta de respecte”, i reclamen de manera unànime la convocatòria d’eleccions com a única sortida democràticament legítima a la crisi.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat la seva dimissió després d’un període de “reflexió personal” i una conversa amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. La decisió arriba arran de la intensa pressió social i política per la seva gestió de la DANA d’octubre de 2024, que va causar més de 200 morts. La seva credibilitat es va veure greument afectada per les versions contradictòries sobre la seva actuació durant les hores crítiques de la riuada, mentre dinava amb la periodista Maribel Vilaplana, i per la tardança en activar el dispositiu d’emergències. El punt d’inflexió va ser l’escridassada rebuda durant el funeral d’estat per les víctimes. Ara, el PP haurà de negociar amb Vox la investidura d’un nou president per evitar eleccions anticipades, amb noms com Vicent Mompó o María José Catalá com a possibles successors.

La crisi política per la gestió de la DANA ha culminat amb la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. El punt d’inflexió va ser el funeral d’estat per les víctimes, on va ser durament increpat pels familiars, fet que va intensificar la pressió social i mediàtica. Tot i que inicialment va descartar la dimissió i va anunciar un “període de reflexió”, la situació es va precipitar per la contestació ciutadana, una conversa clau amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la declaració judicial de la periodista Maribel Vilaplana. Mazón, un deixeble polític d’Eduardo Zaplana i pioner en formar govern amb Vox, no convocarà eleccions. En canvi, el PP buscarà un acord amb els seus socis per nomenar un successor i mantenir el govern, mentre Mazón, que ha reconegut “errors propis”, ha culpat el govern espanyol de la gestió de la catàstrofe.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, afronta una greu crisi política arran de la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024. La pressió sobre el seu càrrec es va intensificar després de ser increpat i insultat per familiars de les víctimes durant el funeral d’Estat. Com a resposta, Mazón ha anunciat un període de “reflexió profunda” i una futura compareixença, mentre evita respondre sobre una possible dimissió. Aquesta situació ha provocat una crisi interna al Partit Popular valencià (PPCV) i ha motivat una conversa clau amb el líder nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo, per abordar el futur polític del president. Dins del PPCV ja s’especula amb possibles successors, com l’alcaldessa de València, María José Catalá, o el president de la Diputació, Vicent Mompó, mentre s’analitzen diversos escenaris, inclosa la dimissió de Mazón.