A Badalona s’ha executat el desnonament més multitudinari de Catalunya, afectant unes 400 persones, majoritàriament migrants en situació de vulnerabilitat, que ocupaven l’antic institut B9. Un macrodispositiu policial format per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional va dur a terme el desallotjament. La presència d’aquest últim cos va generar polèmica per la identificació d’estrangeria, que va resultar en 20 detencions. Malgrat l’ordre judicial d’oferir solucions socials, la majoria dels afectats han quedat al carrer, passant la nit al ras. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació i ha declarat que l’Ajuntament de Badalona no oferirà reallotjament, argumentant que no vol “persones conflictives” a la ciutat. Entitats com Badalona Acull i Càritas han criticat durament la gestió, denunciant la manca d’alternatives i el “racisme institucional”.

Un operatiu conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra ha desallotjat l’assentament del Parc de Joan Miró, on vivien entre 40 i 60 persones en una vintena de tendes de campanya. L’actuació, que va comptar amb la col·laboració dels Serveis Socials i la supervisió de la Fundació Arrels, va culminar amb la instal·lació de tanques per impedir que les persones tornessin a instal·lar-s’hi. Aquesta intervenció es produeix després que la síndica de greuges demanés explicacions a l’Ajuntament de Barcelona per la situació del parc, arran de queixes veïnals. Aquestes queixes no només es referien a l’assentament, sinó també a l’estat general de la zona a causa de les obres de la línia L8 de FGC. Malgrat algunes queixes, diversos veïns van afirmar que les persones desallotjades eren tranquil·les i no havien generat problemes de convivència.