La implementació de la llei d’eficiència judicial, que transforma els jutjats unipersonals en Tribunals d’Instància, està generant reptes organitzatius significatius a Barcelona. Segons han explicat el conseller Ramon Espadaler i la presidenta dels tribunals de Barcelona, Cristina Ferrando, aquest canvi ha provocat un moviment massiu de funcionaris, nombroses vacants i necessitats de formació, retardant la seva aplicació completa. Una de les conseqüències més notables és que la Ciutat de la Justícia s’ha quedat petita setze anys després de la seva inauguració, obligant el Departament de Justícia a buscar nous espais. En aquest context, i en resposta a les demandes de reforç, el govern espanyol ha anunciat la creació de 91 noves places de jutge a Catalunya per al 2026, destinades a reforçar principalment els nous tribunals a ciutats com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha obert una investigació penal contra el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, per presumptament haver mentit al Congrés sobre els costos de la renovació de la seu de l’organisme. No obstant això, Powell ha denunciat públicament aquesta acció com un acte d’“intimidació” i un “pretext” de l’administració de Donald Trump. Segons el president de la Fed, el motiu real és la seva negativa a rebaixar els tipus d’interès seguint les directrius del president, la qual cosa suposa un atac sense precedents a la independència de la institució. Aquesta maniobra, qualificada de “lawfare”, ha rebut el rebuig d’antics presidents de la Fed com Allan Greenspan, Ben Bernanke i Janet Yellen, i ha generat nerviosisme als mercats financers, afectant la cotització del dòlar.

El Departament de Justícia de l’administració Trump ha publicat una nova tanda de documents del cas Jeffrey Epstein, una acció que ha generat una forta polèmica per acusacions de censura i manipulació política. La documentació se centra en la relació de l’expresident Bill Clinton amb el magnat, mentre que amb prou feines aporta novetats sobre Donald Trump. Aquesta controvèrsia s’ha intensificat després que el mateix departament retirés almenys 16 arxius, incloent-hi una fotografia on apareixien Trump i Melania amb Epstein i la seva còmplice, Ghislaine Maxwell. Molts dels arxius publicats estan fortament censurats, amb pàgines senceres ennegrides, sota l’argument de protegir les víctimes. El Partit Demòcrata ha exigit explicacions per la retirada de documents, mentre que els crítics assenyalen que la informació alliberada és escassa i omet arxius clau, com les entrevistes de l’FBI amb les víctimes.

El Congrés dels Estats Units ha aprovat de manera gairebé unànime una llei que obliga a la publicació de tots els documents relacionats amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. La mesura, aprovada tant a la Cambra de Representants com al Senat, força el president Donald Trump a signar la legislació, malgrat la seva oposició inicial. Aquest canvi de rumb es produeix després d’una intensa pressió dins del Partit Republicà, exercida per congressistes com Marjorie Taylor Greene, i per les víctimes de la xarxa, com Haley Robson. La decisió coincideix amb la publicació de nous correus que suggereixen que Trump coneixia la xarxa de tràfic de menors d’Epstein. Un cop la llei sigui signada, el Departament de Justícia tindrà 30 dies per fer públics els milers d’arxius classificats.

La publicació de nous correus electrònics de Jeffrey Epstein per part dels demòcrates del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants ha intensificat l’escrutini sobre la relació de Donald Trump amb el financer. Aquests missatges, que també involucren la sòcia d’Epstein, Ghislaine Maxwell, suggereixen que Trump “coneixia les noies” i “va passar hores” amb una de les víctimes. En resposta, Trump ha negat les acusacions, qualificant-les de “farsa”, i ha contraatacat ordenant al Departament de Justícia que investigui els vincles d’Epstein amb figures demòcrates com Bill Clinton. Aquesta acció es produeix mentre els republicans del comitè, liderats per James Comer, han publicat 23.000 pàgines de documents del cas i la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, acusa els demòcrates de manipulació.