La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per a aquest dilluns amb l’objectiu d’iniciar el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, caduc des del 2014. La reunió estarà marcada per la proposta d’un finançament singular per a Catalunya, fruit de l’acord d’investidura entre ERC i el PSC de Salvador Illa. Aquesta proposta, que inclou la recaptació de tots els impostos i el respecte al principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal, genera una forta oposició. Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP) preparen un front comú per rebutjar qualsevol tracte preferencial, mentre que figures com el socialista Emiliano García-Page també s’hi mostren crítics. El debat es produeix en un context de negociacions per als pressupostos generals de l’Estat, on el govern de Pedro Sánchez necessita el suport dels partits catalans.