Les principals organitzacions empresarials i econòmiques de Catalunya, incloent-hi Foment del Treball, Pimec i les tretze cambres catalanes, han consensuat una posició comuna sobre el nou model de finançament. En una nota conjunta, qualifiquen la proposta com “una millora important, però no suficient” i la consideren un “punt de partida” per a futures negociacions. Tot i que valoren positivament l’augment de la suficiència financera i la transparència del sistema, assenyalen mancances significatives. Critiquen que no s’hagi incorporat el cost de la vida com a criteri d’ajustament i que el principi d’ordinalitat no estigui garantit a llarg termini. A més, adverteixen que el model no resol el dèficit fiscal ni el greu dèficit acumulat en infraestructures, xifrat en uns 42.500 milions d’euros, i es manté dins del marc de la LOFCA. Finalment, insten els partits a treballar plegats per millorar l’acord.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha criticat durament el nou model de finançament pactat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo d’un “canvi de relat” i no d’un canvi de model real. Segons l’entitat, a través de portaveus com l’economista David Ros i la vicepresidenta Nohemí Zafra, l’increment previst de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat no és fruit d’una reforma estructural, sinó de la tendència natural de l’economia i la recaptació fiscal. L’ANC adverteix que acceptar aquest acord significa validar un sistema basat en el dèficit fiscal, que xifra entre 25.500 i 30.500 milions d’euros anuals, sense corregir l’anomenat “espoli fiscal”. Tot i reconèixer aspectes positius com el principi d’ordinalitat, els consideren titulars sense garanties reals. Per aquest motiu, l’organització fa una crida a la “unitat estratègica” dels partits independentistes per rebutjar el pacte.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

El nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, ha generat una forta controvèrsia. La proposta, presentada per la ministra María Jesús Montero i defensada per Oriol Junqueras, preveu un increment de 4.700 milions d’euros anuals i el respecte al principi d’ordinalitat. No obstant això, ha rebut el rebuig contundent d’agents clau. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, el considera “clarament insuficient” per resoldre els dèficits històrics i reclama una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Jordi Turull com a portaveu, s’hi oposa frontalment, argumentant que la supervivència política de Sánchez no pot anar en detriment de Catalunya. Turull insta ERC a formar un “front comú” a Madrid per aprofitar la força dels 14 diputats independentistes i aconseguir un acord més ambiciós que posi fi a l’“asfíxia premeditada” del país.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.

El vicepresident de Junts per Catalunya, Toni Castellà, ha criticat durament el nou acord de finançament segellat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo de “pitjor que un mal acord” i una “aixecada de camisa”. Segons Castellà, el pacte és una simple actualització del model de 2009 que manté Catalunya dins del règim comú i no resol el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. A més, adverteix que el principi d’ordinalitat no està garantit per llei, acusant els signants d’enganyar. Davant d’aquesta situació, Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat per transitar cap a un concert econòmic a l’estil basc. Castellà considera que és una oportunitat històrica perduda i fa una crida a ERC per reconduir la situació i aprofitar la força dels diputats independentistes al Congrés.

La negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, impulsada per una reunió clau entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat un intens debat polític. Mentre que ERC i el PSOE avancen cap a un acord que podria aportar prop de 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat, Junts per Catalunya mostra una forta oposició. El partit liderat per Carles Puigdemont exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, considerant l’acord actual insuficient i una “estafa” que no resol el dèficit fiscal. Aquesta postura ha provocat una campanya de pressió per part d’altres formacions. Tant el president Salvador Illa com els Comuns, a través de Jéssica Albiach, s’han sumat a ERC per demanar a Junts que no bloquegi l’oportunitat d’obtenir més recursos al Congrés dels Diputats.

L’acord sobre un nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat reaccions polítiques contraposades. L’entesa preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i garanteix el respecte al principi d’ordinalitat, evitant que Catalunya perdi posicions en la recepció de fons. No obstant això, Junts per Catalunya ha rebutjat frontalment el pacte. El seu portaveu, Josep Rius, ha denunciat que no és un canvi de model, sinó que “perpetua el dèficit fiscal” i manté “la clau de la caixa a Madrid”. Per la seva banda, els Comuns celebren l’acord com un avenç per blindar els serveis públics, mentre que la CUP expressa dubtes i el PP i Vox el critiquen durament, considerant-lo una concessió al separatisme. Molts detalls encara no s’han revelat i seran presentats per la ministra Maria Jesús Montero.

El partit Junts per Catalunya, a través de les seves portaveus Míriam Nogueras i Mònica Sales, ha advertit que rebutjarà qualsevol proposta de nou finançament que no impliqui la sortida de Catalunya del règim comú i l’establiment d’un concert econòmic. La formació considera aquesta mesura l’única via per acabar amb el dèficit fiscal i insta Oriol Junqueras a defensar-la davant Pedro Sánchez, recordant que formava part de l’acord d’investidura de Salvador Illa. A més, exigeixen la publicació prèvia de les balances fiscals, ja que consideren que pactar sense elles seria un “frau”. Els juntaires critiquen durament Illa per la seva “absència” en el debat, acusant-lo d’actuar com a “governador civil” del PSOE. Afirmen que no seran còmplices d’un acord rebaixat, que qualificarien de “fracàs” i “engany”, i busquen aprofitar la debilitat parlamentària de Sánchez.

El Govern de la Generalitat i ERC es troben en la fase final de la negociació amb l’executiu espanyol per tancar un acord de finançament singular per a Catalunya, considerat “gairebé imminent” per figures com el conseller Albert Dalmau. Aquest pacte, que es preveu desbloquejar en una reunió clau entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya, respectaria el principi d’ordinalitat i permetria a la Generalitat recaptar tots els impostos. Aquest model busca corregir una mancança històrica, tot i que no és equiparable al concert econòmic basc i navarrès. Històricament, Catalunya no va aconseguir el concert durant la Transició a causa del seu pes econòmic, que feia inviable el sistema autonòmic, i per l’oposició de forces majoritàries que el consideraven insolidari.