La gestió de la DANA del 29 d’octubre per part del president valencià, Carlos Mazón, ha desencadenat una doble crisi, política i judicial, que amenaça la seva continuïtat. Des de Génova, la direcció nacional del Partit Popular liderada per Alberto Núñez Feijóo contempla el seu relleu, amb l’alcaldessa de València, María José Catalá, com a principal candidata, tot i que sectors del PP valencià prefereixen Vicent Mompó. Paral·lelament, una jutgessa de Catarroja investiga les possibles responsabilitats penals pel retard en l’enviament de l’alerta als mòbils. En aquesta investigació és clau el testimoni de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb Mazón al restaurant El Ventorro durant hores mentre la catàstrofe es desenvolupava. Les versions contradictòries del president sobre aquella tarda, incloent-hi la seva tardana arribada al centre de coordinació (Cecopi), han intensificat la pressió sobre el seu lideratge.

La pressió política i judicial sobre el president Carlos Mazón per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre s’intensifica. L’exconsellera d’Emergències, Salomé Pradas, actualment investigada, ha afirmat que va intentar informar Mazón sobre decisions crítiques preses al Cecopi, com l’enviament d’una ES-Alert i la greu situació de l’embassament de Forata, però el president no va respondre a diverses trucades en moments clau mentre era al restaurant El Ventorro. Aquesta versió contradiu les declaracions públiques de Mazón. Paral·lelament, la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president durant la catàstrofe, ha estat hospitalitzada per un quadre d’ansietat greu dos dies abans de la seva declaració judicial. El seu ingrés coincideix amb la publicació d’informacions contradictòries sobre un vídeo de les inundacions a Utiel que ella hauria vist o mostrat al president durant l’àpat, un fet que podria demostrar que Mazón era conscient de la gravetat de la situació.

Mentre Protecció Civil de la Generalitat, dirigida per Marta Cassany, prepara una prova massiva del sistema d’alertes a mòbils ES-ALERT per al 3 de novembre a la regió de Barcelona per familiaritzar la ciutadania i garantir la seva eficàcia, l’ús d’aquesta mateixa eina es troba al centre d’una greu polèmica al País Valencià. La gestió de la recent DANA, que va provocar 229 morts, està sota investigació judicial, centrant-se en el retard de l’enviament de l’alerta. L’exconsellera d’Interior valenciana, Salomé Pradas, assegura que va mantenir informat en tot moment el president Carlos Mazón sobre la decisió d’enviar el missatge, una versió que contradiu directament les declaracions del president, qui nega haver estat notificat. Aquesta situació evidencia el contrast entre la preparació preventiva del sistema a Catalunya i les qüestionades decisions durant una catàstrofe real.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

El Tribunal Constitucional ha ordenat reobrir el cas d’un jove amb discapacitat desaparegut a Figueres el 2020, el cos del qual va ser trobat a Portbou però no es va identificar fins vuit mesos després. La decisió judicial critica la investigació inicial per ser “insuficient” i assenyala una greu “descoordinació policial i judicial” que va portar a arxivar la causa com una mort accidental, malgrat les sospites d’homicidi de la família. Paral·lelament, al País Valencià, s’ha localitzat a Manises el cadàver d’un home gairebé un any després de la devastadora DANA d’octubre de 2024. Les autoritats creuen que podria tractar-se d’una de les tres persones que continuaven desaparegudes, possiblement Javi, un veí de Pedralba, tot i que la seva identitat està pendent de les proves d’ADN. Ambdós casos posen de manifest les dificultats en la identificació de cossos i la llarga espera de les famílies.

L’escriptor Ferran Torrent ha anunciat la seva renúncia al Premi de les Lletres Valencianes, el guardó més important atorgat per la Generalitat Valenciana, que va rebre fa un any de mans del president Carlos Mazón. En una carta adreçada al president, Torrent justifica la seva decisió per la “deriva poc respectuosa amb el valencià” del Consell, criticant els atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la reducció de la presència pública de la llengua. L’autor considera que el govern utilitza la qüestió lingüística com una eina política per desviar l’atenció de responsabilitats com la gestió de la DANA. Tot i que inicialment va acceptar el premi esperant una “normalitat política i cultural”, ara defineix la seva devolució com un acte simbòlic i una “obligació moral”, defensant que la llengua no pot ser sotmesa a criteris polítics.