Les recents protestes massives a l’Iran, originades per una greu crisi econòmica, han escalat fins a convertir-se en un enfrontament directe entre Teheran i Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha instat els manifestants a “prendre el control” de les institucions i ha promès que “l’ajuda està en camí”, mantenint “totes les opcions sobre la taula”, inclosa una possible intervenció militar. Per la seva banda, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha responsabilitzat directament Trump de les víctimes, qualificant les mobilitzacions de “complot nord-americà” dissenyat per desestabilitzar el país amb agents infiltrats dels EUA i Israel. La repressió del règim ha estat contundent, amb un tall generalitzat d’internet i un balanç de milers de morts, tot i que les xifres oficials i les de l’oposició difereixen enormement.

L’Iran viu una onada de protestes massives, considerades el desafiament més gran en anys per al règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. Les manifestacions, que van començar per la greu crisi econòmica i el descontentament dels comerciants (bazaaris), han evolucionat cap a una revolta política contra la República Islàmica. La repressió governamental ha estat contundent, amb un balanç d’almenys 65 morts i 2.300 detinguts, segons l’organització Human Rights Activists. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la tensió amenaçant amb desfermar “l’infern” si continuen les morts i ha afirmat que els EUA estan preparats per ajudar els iranians. La Casa Blanca valora seriosament una possible intervenció militar, incloent atacs aeris, fet que ha generat por a Teheran de convertir-se en la pròxima víctima de la política exterior nord-americana, mentre Israel observa l’escenari.

A finals del 2025, l’Iran viu una onada de protestes, les més grans dels darrers tres anys, originada per una greu crisi econòmica. El detonant ha estat la caiguda històrica del rial i una inflació del 42%, que van portar els comerciants del Gran Basar de Teheran a iniciar les manifestacions. Aquestes s’han estès ràpidament a altres ciutats i han evolucionat de reivindicacions econòmiques a consignes polítiques que demanen la fi del règim i critiquen el líder suprem Ali Khamenei. La resposta del govern de Masoud Pezeshkian ha estat dual: mentre ofereix diàleg, la repressió ha causat almenys sis morts i més d’un centenar de detinguts. El règim acusa els Estats Units i Israel d’ingerència, especialment després que el Mossad i Donald Trump mostressin el seu suport als manifestants. Malgrat la seva magnitud, alguns analistes apunten que la manca d’un lideratge clar podria dissoldre el moviment.