El president de la Generalitat, Salvador Illa, es reincorpora de forma progressiva a les seves funcions després d’un mes de baixa mèdica a causa d’una greu infecció òssia, una osteomielitis púbica, que va requerir la seva hospitalització a l’Hospital Vall d’Hebron. Tot i que ha de continuar amb el tractament d’antibiòtics i la rehabilitació, Illa reprèn el control del Govern, finalitzant així la delegació de funcions al conseller de la Presidència, Albert Dalmau. El seu retorn es produeix en un moment complex, marcat per diverses crisis que han tingut lloc durant la seva absència, com la crisi de Rodalies, vagues i protestes socials, a més de la reprovació parlamentària de la consellera Sílvia Paneque. Entre els reptes immediats que ha d’afrontar hi ha la negociació dels pressupostos.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, torna a l’activitat pública aquest dilluns de manera progressiva després de gairebé un mes de baixa mèdica per una osteomielitis púbica. Durant la seva absència, en què el conseller Albert Dalmau ha assumit les funcions presidencials, el Govern ha hagut d’afrontar diverses situacions complexes, destacant la crisi ferroviària de Rodalies, considerada sense precedents, a més d’episodis de ventades, aiguats i una vaga de mestres. Tot i rebre l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron, Illa continuarà amb el tractament i la rehabilitació. El seu retorn inclou una declaració institucional i una entrevista als mitjans públics, i haurà d’abordar de manera immediata reptes com la gestió del caos a Rodalies, l’impuls a la negociació dels pressupostos i la resposta al malestar en diversos serveis públics.

L’accident ferroviari de Gelida, on un mur de contenció de l’AP-7 va caure sobre un tren, va provocar una greu crisi de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’incident, que va causar la mort d’un maquinista, va comportar la suspensió del servei de Rodalies i el tall de l’autopista AP-7. Com a conseqüència, el trànsit a les principals carreteres metropolitanes va augmentar un 4,4%, segons dades del Servei Català de Trànsit. Vies alternatives com la C-31 i la C-32 van registrar un increment de l’11,6%, mentre que la C-17 va créixer gairebé un 10%. Paral·lelament, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van absorbir part de la demanda, transportant 1,43 milions d’usuaris, un 4,2% més. Aquest augment va ser especialment notable durant el cap de setmana, amb un pic del 25% el diumenge.