La Comissió Europea ha presentat el seu Pla d’Habitatge Assequible per abordar la greu crisi habitacional que afecta el continent, considerada una “crisi social” pel comissari Dan Jorgensen. El pla se centra a augmentar l’oferta, ja que s’estima una necessitat de 650.000 habitatges anuals durant la pròxima dècada. Segons l’expert Jaime Luque, una de les claus és atreure massivament capital privat per cobrir l’enorme bretxa d’inversió, mobilitzant part dels 33 bilions d’euros d’estalvi europeu. Entre les mesures concretes, es proposa una reforma de les ajudes d’estat per donar més flexibilitat als governs en el finançament i una regulació harmonitzada dels lloguers de curta durada. No obstant això, el pla exclou explícitament el control de preus del lloguer, considerat contraproduent per reduir l’oferta disponible al mercat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la compra de 1.064 pisos a InmoCaixa per 87,2 milions d’euros, una operació gestionada per l’Incasòl per ampliar el parc públic d’habitatge. Aquesta adquisició, considerada la més gran feta mai pel govern català, destinarà els immobles a lloguer assequible de manera permanent en 14 municipis i eleva a gairebé 2.000 els pisos comprats en un any. La mesura, que garanteix l’estabilitat dels llogaters actuals, ha estat celebrada com una “victòria” pel Sindicat de Llogateres. Paral·lelament, el Govern ha creat un grup de treball amb els Comuns per estudiar la limitació de la compra especulativa d’habitatges, mentre altres regulacions clau, com la dels lloguers de temporada, avancen amb dificultats al Parlament.

La candidata independent Catherine Connolly, amb el suport del Sinn Féin i el bloc d’esquerres, ha guanyat de manera contundent les eleccions presidencials a Irlanda, obtenint més del 60% dels vots. La seva victòria suposa una clara derrota per a la seva rival, Heather Humphreys, del partit de centredreta Fine Gael, que va reconèixer el resultat abans del recompte final. L’elecció de Connolly s’interpreta com un vot de càstig al govern de coalició actual, impulsat pel descontentament popular amb la crisi de l’habitatge, el cost de la vida i la immigració. L’èxit de la nova presidenta s’atribueix a la seva capacitat per mobilitzar l’electorat jove a través de les xarxes socials i a les seves posicions fermes en contra de l’augment de la despesa militar i de les accions d’Israel a Gaza.