El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, avança en la proposta per limitar la compra especulativa d’habitatge en zones tensionades, una condició “irrenunciable” dels Comuns per aprovar els pressupostos. La mesura compta amb l’aval de quatre informes d’experts que la consideren jurídicament viable i constitucional. L’exmagistrat Carles Viver Pi-Sunyer afirma que les comunitats autònomes estan constitucionalment legitimades per limitar el dret a la propietat, mentre que altres experts com Pablo Feu, Jaime Palomera i Fuensanta Alcalá la justifiquen com una intervenció administrativa vàlida per prioritzar l’ús residencial. Per implementar-la, el Departament de Territori treballa en una modificació de la llei d’urbanisme que garanteixi la seguretat jurídica i un caràcter temporal. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat “valentia i voluntat política” a l’executiu per fer-la efectiva.

Arran del retorn del president Salvador Illa a l’activitat política, Junts per Catalunya l’ha instat a sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. La petició, liderada per veus com Mònica Sales i Antoni Castellà, sorgeix després que la cambra catalana reprovés per segona vegada la consellera Sílvia Paneque per la seva gestió de la crisi de Rodalies. Junts subratlla que els socis d’investidura d’Illa, ERC i els Comuns, van donar suport a aquesta reprovació, posant en dubte la solidesa del seu suport. El partit opositor critica una “falta de lideratge” i qualifica el govern de “desastrós”, citant altres problemes com la manca de pressupostos i el malestar social de sectors com la pagesia o el professorat. Per la seva banda, els Comuns han rebutjat la proposta, titllant-la de “politiqueria”.

El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei del Govern per gestionar les necessitats financeres del sector públic durant la pròrroga pressupostària. La mesura, defensada per la consellera Alícia Romero, ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts i la CUP s’han abstingut. Aquest decret autoritza l’executiu a realitzar operacions d’endeutament i atorgar avals, a més de garantir l’increment retributiu del personal funcionari i l’actualització de les pensions. Malgrat el seu suport, ERC ha condicionat la negociació dels futurs pressupostos a l’aprovació d’una llei per recaptar tots els impostos a Catalunya. Per la seva banda, els Comuns exigeixen el compliment d’acords previs abans de negociar, i Junts ha criticat la manca de pressupostos, demanant una rebaixa fiscal per oferir el seu suport.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els Comuns allargar la bonificació del 50% en els abonaments del transport públic durant tota la legislatura, fins a l’any 2028. El compromís, anunciat pel conseller Albert Dalmau en resposta a una petició de Jéssica Albiach, sorgeix arran de la greu crisi de mobilitat provocada pel caos a Rodalies i l’augment del cost de la vida. La mesura, que afecta títols d’ús habitual com la T-Usual i la T-Jove, es continuarà finançant amb una aportació del 30% per part de la Generalitat i un 20% del govern espanyol. Els Comuns han celebrat l’acord com una mesura estructural necessària, considerant insuficient la proposta de gratuïtat temporal, i han criticat la gestió de la xarxa ferroviària per part de Renfe i Adif.

La interrupció del servei de Rodalies de Catalunya, arran d’un accident a Gelida, ha desencadenat una greu crisi política. El govern ha rebut dures crítiques per part de l’oposició i dels seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, per l’anunci fallit del restabliment del servei. Figures com Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han acusat l’executiu d’incompetència i mala gestió. En resposta, el conseller Albert Dalmau, assumint les funcions de president, ha defensat al Parlament la gestió de la consellera Sílvia Paneque i ha rebutjat les peticions de dimissió. Dalmau ha atribuït el caos a un “problema endèmic” d’infraestructures obsoletes, agreujat per un episodi meteorològic extrem, i ha proposat un “pacte de país” per “refundar” el servei, insistint que el traspàs de Rodalies és una “necessitat operativa i institucional” més urgent que mai.

La Fiscalia d’Odi i Discriminació ha obert diligències d’investigació contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, arran del desallotjament de l’antic institut B9, que va deixar sense llar unes 400 persones, majoritàriament migrants subsaharians. L’actuació judicial sorgeix d’una denúncia penal presentada per l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, que acusa Albiol de possibles delictes com la denegació de servei públic per motius discriminatoris, desobediència a l’autoritat judicial i prevaricació administrativa. La denúncia subratlla que l’Ajuntament de Badalona no va oferir una alternativa habitacional als afectats, tot i que una ordre judicial ho exigia, i assenyala la “tolerància institucional” de l’alcalde davant la pressió veïnal. A més, es destaquen les seves polèmiques declaracions als veïns, com “feu el que considereu”, interpretades com una tolerància implícita a la intimidació.

La negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, impulsada per una reunió clau entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat un intens debat polític. Mentre que ERC i el PSOE avancen cap a un acord que podria aportar prop de 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat, Junts per Catalunya mostra una forta oposició. El partit liderat per Carles Puigdemont exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, considerant l’acord actual insuficient i una “estafa” que no resol el dèficit fiscal. Aquesta postura ha provocat una campanya de pressió per part d’altres formacions. Tant el president Salvador Illa com els Comuns, a través de Jéssica Albiach, s’han sumat a ERC per demanar a Junts que no bloquegi l’oportunitat d’obtenir més recursos al Congrés dels Diputats.

L’acord sobre un nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat reaccions polítiques contraposades. L’entesa preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i garanteix el respecte al principi d’ordinalitat, evitant que Catalunya perdi posicions en la recepció de fons. No obstant això, Junts per Catalunya ha rebutjat frontalment el pacte. El seu portaveu, Josep Rius, ha denunciat que no és un canvi de model, sinó que “perpetua el dèficit fiscal” i manté “la clau de la caixa a Madrid”. Per la seva banda, els Comuns celebren l’acord com un avenç per blindar els serveis públics, mentre que la CUP expressa dubtes i el PP i Vox el critiquen durament, considerant-lo una concessió al separatisme. Molts detalls encara no s’han revelat i seran presentats per la ministra Maria Jesús Montero.

A partir de l'1 de gener de 2026, el nombre de municipis catalans obligats a implementar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) es reduirà a 38, en lloc dels 62 previstos inicialment. Aquesta modificació es deu al fet que 24 ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants han quedat exemptes gràcies a una millora en la qualitat de l’aire registrada entre 2020 i 2024. La decisió, presa pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, es basa en la revisió anual que estableix la normativa catalana. No obstant això, l’anunci ha generat una forta polèmica per la manca de comunicació oficial. Diversos ajuntaments, com el de Santa Perpètua de Mogoda, han criticat haver-se’n assabentat a través de la premsa després d’haver realitzat inversions. Aquesta “mala gestió” ha portat partits com Esquerra Republicana i els Comuns a demanar la compareixença de la consellera Sílvia Paneque al Parlament. L’exempció no és definitiva, ja que la llista s’actualitzarà anualment.

L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.