El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

L’aval de la Unió Europea a l’acord comercial amb Mercosur ha desfermat una onada de protestes dels pagesos catalans, que se senten “venuts” pels governs i mantenen una forta mobilització. Organitzats sota plataformes com Revolta Pagesa, sostenen importants talls de carreteres que afecten vies clau com l’AP-7 a Pontós, la C-16 i l’accés al port de Tarragona. Tot i que s’ha aixecat el bloqueig de l’A-2 a Fondarella, la protesta s’ha intensificat a l’Alt Empordà amb el tall total de l’N-II. Aquesta escalada respon a la decepció amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a qui figures com Mar Ariza del Gremi de la Pagesia Catalana acusen de no defensar amb fermesa el rebuig al pacte. L’objectiu final del sector, segons Pere Roqué d’ASAJA, és impedir la ratificació de l’acord al Parlament Europeu.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.

El final del període nadalenc a Catalunya ha estat marcat per una successió de fenòmens meteorològics adversos. L’arribada de la borrasca Francis i una massa d’aire àrtic va provocar nevades generalitzades i una dràstica caiguda de les temperatures, que van assolir mínimes rècord el dia de Reis amb -12,7 °C a Das i -12,5 °C a Prades. Aquesta onada de fred va portar Protecció Civil a activar el pla Procicat. Posteriorment, l’alerta meteorològica es va desplaçar cap a les fortes ventades, fet que va obligar a activar el Pla Ventcat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre avisos de perill per vent a 30 comarques, amb ràfegues superiors als 72 km/h i el risc associat del fenomen del torb al Pirineu, mantenint el territori en alerta.

El Banc de Sang i Teixits (BST) ha iniciat la seva marató anual de donació amb l’objectiu de superar les 10.000 donacions en deu dies per recuperar les reserves, que disminueixen un 20% després de les festes de Nadal. La campanya, que s’allargarà fins al 17 de gener, compta amb més d’un centenar de punts de col·lecta a tot Catalunya, incloent-hi hospitals i espais emblemàtics com el Recinte Modernista de Sant Pau. Un dels focus principals d’aquesta edició és la necessitat d’un relleu generacional. La directora del BST, Anna Millan, ha fet una crida especial als joves, ja que la meitat dels donants actuals tenen entre 45 i 70 anys. La iniciativa compta amb el suport dels alcaldes de les capitals catalanes i inclourà la il·luminació en vermell de més de cent edificis i fonts per conscienciar sobre la importància de donar sang, necessària per a més de 70.000 pacients cada any.

El Departament de Salut ha eliminat l’obligatorietat de portar mascareta als centres sanitaris, sociosanitaris i residències de Catalunya, una decisió motivada per la millora sostinguda de la situació epidemiològica de la grip i la tendència favorable dels ingressos hospitalaris. La mesura, anunciada per la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, posa fi a una normativa que estava en vigor des del 10 de desembre per contenir l’epidèmia. Aquesta va assolir el seu pic de contagis abans de Nadal, amb una incidència molt elevada que va arribar gairebé als 760 casos per 100.000 habitants. Segons les dades més recents del sistema SIVIC, la taxa ha descendit fins als 248 casos, tot i que la transmissió es considera encara moderada. Malgrat la fi de l’obligatorietat, es manté la recomanació d’utilitzar la mascareta per a persones amb símptomes respiratoris, especialment en contacte amb poblacions vulnerables.

El Govern de la Generalitat i ERC es troben en la fase final de la negociació amb l’executiu espanyol per tancar un acord de finançament singular per a Catalunya, considerat “gairebé imminent” per figures com el conseller Albert Dalmau. Aquest pacte, que es preveu desbloquejar en una reunió clau entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya, respectaria el principi d’ordinalitat i permetria a la Generalitat recaptar tots els impostos. Aquest model busca corregir una mancança històrica, tot i que no és equiparable al concert econòmic basc i navarrès. Històricament, Catalunya no va aconseguir el concert durant la Transició a causa del seu pes econòmic, que feia inviable el sistema autonòmic, i per l’oposició de forces majoritàries que el consideraven insolidari.

Les tarifes del transport públic a Catalunya experimentaran un increment mitjà del 3,5% a partir del 15 de gener del 2026. Malgrat aquesta pujada, es mantindran les bonificacions del 50% per als títols més recurrents, la T-usual i la T-jove, gràcies a les aportacions de la Generalitat i el govern espanyol. L’augment no serà uniforme, afectant de manera diferent cada tipus de bitllet, amb un encariment de gairebé el 10% en el bitllet senzill. Segons l’ATM, els títols adquirits durant el 2025 seran vàlids fins al 28 de febrer, amb excepcions per als abonaments trimestrals com la T-jove, que s’allarguen fins al 30 d’abril. A més, els usuaris amb bitllets del 2025 sense estrenar tindran l’opció de bescanviar-los pagant la diferència de preu, un tràmit que es podrà realitzar fins al 30 de juny.

La Generalitat de Catalunya ha activat una alerta sanitària arran de la detecció d’un focus de grip aviària (H5N1) en una granja de gallines ponedores a la comarca de l’Urgell (Lleida). Com a mesura de contenció, s’ha ordenat el sacrifici de les prop de 230.000 aus de l’explotació afectada i s’ha decretat el confinament de totes les granges en un radi de 10 quilòmetres. La principal hipòtesi sobre l’origen del contagi apunta a una au migratòria. Tant el conseller Óscar Ordeig com experts com Joan Mesià, president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, han subratllat que el risc de transmissió a humans és extremadament baix i que el consum de carn i ous és segur. No obstant això, es preveu un possible encariment dels preus dels ous. Mesià també ha vinculat l’increment d’aquests brots amb el canvi climàtic.

El Departament de Salut ha confirmat que prorrogarà 15 dies més l’obligatorietat de la mascareta en centres sanitaris i residències a causa de l’alta situació epidèmica de la grip a Catalunya. Segons el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, tot i que les urgències estan “pressionades” però no col·lapsades, els índexs de contagi són els més alts dels darrers anys. Malgrat una recent baixada en la incidència, que se situa en 382 casos per cada 100.000 habitants, es manté la prudència davant un possible repunt després de les festes de Nadal. La grip actual es caracteritza per ser més contagiosa, però no més virulenta, i el seu impacte s’està esmorteint gràcies a una campanya de vacunació que ja ha assolit 1,3 milions de persones immunitzades.