El Departament de Salut ha decidit obrir la vacunació contra la grip a tota la població de Catalunya a partir de dilluns, davant d’un inici de temporada més primerenc i marcat de l’habitual. Amb una incidència actual de 81 casos per 100.000 habitants, s’espera que el nivell d’afectació assoleixi un llindar moderat en les pròximes dues setmanes. Per aquest motiu, s’insta la ciutadania, i especialment els grups de risc, a immunitzar-se abans que s’arribi al pic epidèmic. Des de l’inici de la campanya, ja s’han administrat més d’1,15 milions de vacunes contra la grip i més de 778.000 contra la covid-19, xifres superiors a les de l’any anterior. Les vacunes actuals són efectives contra els dos subtipus de grip A que circulen. La vacunació contra la covid, però, de moment no es recomana per a la població general.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

La violència sexual digital a Catalunya és un fenomen creixent que afecta una part significativa de la població femenina. Segons l’enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, una de cada quatre dones ha patit aquest tipus d’agressió, que genera un impacte psicològic només superat per la violació. Tot i que les joves són un col·lectiu molt vulnerable, dades de l’entitat Fembloc, analitzades per la seva coordinadora Eva Cruells, revelen que més del 70% de les dones que demanen ajuda per assetjament digital tenen més de 30 anys. Aquesta realitat s’emmarca en un context on dues de cada tres dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida, però la taxa de denúncia és excepcionalment baixa, situant-se al voltant del 6%, fet que invisibilitza la magnitud real del problema.

La gastronomia catalana ha estat una de les grans protagonistes a la darrera gala de la Guia Michelin, celebrada a Màlaga, on ha vist créixer el seu prestigi fins a assolir un total de 81 estrelles. El reconeixement més significatiu ha estat l’ascens de quatre restaurants a la categoria de dues estrelles: l’Enigma, del xef Albert Adrià, l’Aleia, La Boscana i el Mont Bar. A més, dos establiments de Barcelona, el Kamikaze i l’Scapar, s’han estrenat en la guia amb la seva primera distinció, reforçant la ciutat com a potència culinària. Mentre que els restaurants amb tres estrelles han mantingut el seu estatus, en aquesta edició cap establiment català ha aconseguit una nova Estrella Verda, el guardó que premia la sostenibilitat.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha registrat un preocupant augment de les atencions per violència sexual, amb 665 persones ateses fins a l’octubre, un 6,5% més que l’any anterior. Les dades mostren un agreujament de la situació: la majoria de les víctimes són dones (87%) i gairebé tots els agressors són homes (99%). A més, el 65% de les dones van patir una violació, una xifra superior a la de períodes anteriors, i s’ha detectat un increment de la violència física associada. Més de la meitat de les agressions (57%) es produeixen en domicilis, i un 9% són comeses en grup. Aquesta tendència a l’alça es confirma a tot Catalunya, on les violacions van créixer un 22% durant el primer semestre de l’any, un fet que el director del Clínic, Josep Maria Campistol, ha qualificat de “dramàtic” i de “problema de salut pública”.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.

El debat sobre la reforma del finançament autonòmic s’ha intensificat amb la cerca d’aliances entre comunitats perjudicades pel model actual, considerat caduc. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha buscat una postura conjunta amb les Illes Balears, presidides per Marga Prohens (PP), de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Ambdós líders coincideixen en la necessitat de respectar el principi d’ordinalitat, una posició que també ha rebut el suport del PP català, tot i el rebuig històric de la direcció nacional del partit. Malgrat els avenços en el diàleg, el Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero, ha anunciat que la proposta per al nou sistema no es presentarà fins a principis de l’any vinent. Aquest retard ha estat assumit per ERC, que prioritza l’assoliment d’un “bon acord” per a un finançament singular per a Catalunya.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per a aquest dilluns amb l’objectiu d’iniciar el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, caduc des del 2014. La reunió estarà marcada per la proposta d’un finançament singular per a Catalunya, fruit de l’acord d’investidura entre ERC i el PSC de Salvador Illa. Aquesta proposta, que inclou la recaptació de tots els impostos i el respecte al principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal, genera una forta oposició. Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP) preparen un front comú per rebutjar qualsevol tracte preferencial, mentre que figures com el socialista Emiliano García-Page també s’hi mostren crítics. El debat es produeix en un context de negociacions per als pressupostos generals de l’Estat, on el govern de Pedro Sánchez necessita el suport dels partits catalans.

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha decretat el confinament obligatori de totes les aus de corral criades a l’aire lliure a Espanya per l’elevat risc d’expansió de la grip aviària. La mesura, publicada al BOE, amplia una restricció que ja s’aplicava a zones d’especial risc i afecta ara totes les explotacions, incloses les ecològiques i les d’autoconsum. L’objectiu és evitar el contacte amb aus migratòries portadores del virus, ja que, segons la investigadora de l’IRTA, Natàlia Majó, la transmissió pot causar una mortalitat molt elevada. A més del tancament, es prohibeix la presència d’aviram en fires i s’estableixen controls sobre les fonts d’aigua. Com a alternativa, es permet la instal·lació de malles protectores, tot i que el seu cost genera recels. A Catalunya, el conseller Òscar Ordeig ha fet una crida a la calma i a reforçar les mesures de bioseguretat.