El Departament de Salut ha confirmat que prorrogarà 15 dies més l’obligatorietat de la mascareta en centres sanitaris i residències a causa de l’alta situació epidèmica de la grip a Catalunya. Segons el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, tot i que les urgències estan “pressionades” però no col·lapsades, els índexs de contagi són els més alts dels darrers anys. Malgrat una recent baixada en la incidència, que se situa en 382 casos per cada 100.000 habitants, es manté la prudència davant un possible repunt després de les festes de Nadal. La grip actual es caracteritza per ser més contagiosa, però no més virulenta, i el seu impacte s’està esmorteint gràcies a una campanya de vacunació que ja ha assolit 1,3 milions de persones immunitzades.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor el gener de 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals, amb una tarifa reduïda de 30 euros per a menors de 26 anys, i cobrirà els serveis de Rodalies, Mitjana Distància i autobusos de competència estatal. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat i els Comuns han arribat a un acord per mantenir la bonificació del 50% en els preus de la T-usual i la T-jove a Catalunya durant tot l’any 2026. Aquest pacte, confirmat per Jéssica Albiach i la consellera Sílvia Paneque, assegura que la mesura autonòmica serà compatible amb el nou abonament estatal, oferint així diverses opcions per abaratir el transport als usuaris.

Amb prop de 42.851 nous casos de càncer diagnosticats anualment a Catalunya, iniciatives com La Marató de 3Cat són fonamentals per impulsar la recerca. Els experts, com Manel Juan de l’Hospital Clínic i Ernest Nadal de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), centren els esforços en la personalització dels tractaments i la reducció dels efectes secundaris. Els avenços clau inclouen les tècniques de seqüenciació molecular per a una medicina de precisió i la immunoteràpia avançada, com la teràpia CAR-T, que utilitza el sistema immunitari del pacient per combatre la malaltia. També es desenvolupen mètodes menys invasius com la biòpsia líquida i s’investiguen les particularitats del càncer pediàtric, que, segons Andrés Morales del PCCB, és radicalment diferent del d’adults. Aquests projectes busquen millorar l’eficàcia terapèutica i oferir esperança als milers de pacients i famílies afectades.

El brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en porcs senglars a Catalunya ha provocat una doble crisi, sanitària i econòmica, per al sector porcí. La Comissió Europea ha establert una zona infectada que afecta 91 municipis de vuit comarques, imposant restriccions a les exportacions fins al 28 de febrer de 2026. Tot i això, comarques exportadores clau com Osona i el Segrià han quedat fora d’aquesta àrea i poden continuar venent a la UE. Malgrat que la malaltia no afecta les granges, l’impacte econòmic ha estat immediat. La Llotja de Mercolleida va reduir el preu de referència per donar suport als escorxadors, causant pèrdues d’entre 24 i 30 euros per porc per als ramaders. Representants del sector, com Rossend Saltiveri d’Unió de Pagesos, alerten que aquestes pèrdues milionàries posen en risc la viabilitat de les explotacions.

Davant d’una onada de grip qualificada d’històrica per la seva intensitat i aparició primerenca, el Departament de Salut ha decretat l’ús obligatori de la mascareta en hospitals, centres de salut i residències sociosanitàries de Catalunya. La mesura, anunciada per la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, respon a un augment exponencial dels contagis, que s’han més que duplicat en una setmana fins a assolir una incidència de 418 casos per 100.000 habitants. La soca predominant és la subvariant K de la grip A, que ha mutat i afecta especialment els menors de cinc anys. Aquest increment de casos, que segueix un patró similar al que es va observar a Austràlia, està provocant el col·lapse dels centres d’atenció primària i un augment significatiu de les hospitalitzacions i les baixes laborals.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Collserola, que ha causat la mort de 13 senglars, ha mobilitzat la Generalitat de Catalunya per contenir-ne la propagació i aclarir-ne l’origen. El conseller d’Agricultura, Óscar Ordeig, ha anunciat la creació d’un comitè d’experts mixt, amb membres catalans, espanyols i europeus, per auditar els protocols de bioseguretat i investigar si el virus, d’una soca genètica diferent a les europees, va poder originar-se en una fuita del laboratori IRTA-CReSA. Tot i que no es descarta cap hipòtesi, el brot es considera contingut dins un perímetre de seguretat, sense nous positius ni afectació a granges. Aquesta ràpida actuació, on els gossos rastrejadors han estat clau per localitzar cadàvers, ha permès la reobertura del mercat de Corea del Sud i s’està negociant amb el Japó i les Filipines per reprendre les exportacions de porc.

La detecció de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a Cerdanyola del Vallès ha desencadenat una greu crisi en el sector porcí català, un dels principals exportadors d’Europa. La pèrdua de l’estatus de país lliure de PPA ha provocat la suspensió immediata de les exportacions a nombrosos països extracomunitaris, generant un col·lapse a la cadena productiva amb acumulació de bestiar a les granges i carn als escorxadors. Aquesta situació ha causat un desplom històric dels preus, registrat per Mercolleida com la caiguda més gran des de la implantació de l’euro. Com a conseqüència, segons Unió de Pagesos, molts productors ja venen per sota del cost de producció, abocant les pimes a pèrdues. Les autoritats, com el conseller Òscar Ordeig i el ministre Luis Planas, centren els esforços a contenir el focus a la “zona zero” i a negociar acords de regionalització, com el que la Xina ha acceptat, per reobrir els mercats.

Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la Serra de Collserola ha activat un ampli dispositiu per contenir la seva expansió i protegir el sector porcí català. La Comissió Europea ha enviat un equip de veterinaris per assessorar i supervisar les mesures de control, que inclouen l’establiment de zones infectades i protocols de bioseguretat estrictes. A l’operatiu sobre el terreny hi participen efectius de la Generalitat i 117 soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Malgrat que de moment cap granja ha resultat afectada, l’impacte econòmic ja és notable, amb una caiguda històrica del preu del porc registrada a Mercolleida i la decisió de la Xina de vetar les exportacions provinents de la demarcació de Barcelona. El conseller Òscar Ordeig ha subratllat la importància de contenir el focus per minimitzar els danys.

Durant el 2024, Catalunya va registrar 487 nous diagnòstics de VIH, mantenint una lleugera tendència a la baixa atribuïda a l’expansió de tractaments i l’ús de la PrEP per més de 13.000 persones. Actualment, s’estima que més de 36.500 persones viuen amb el virus a la regió, tot i que prop d’un 6% ho desconeix. La principal via de transmissió continua sent la sexual, especialment entre homes que tenen sexe amb altres homes, amb una edat mitjana de diagnòstic de 39 anys. En paral·lel, un estudi clau de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR), liderat per Ana Gallego Cortés, ha identificat reservoris latents del virus en teixits com el gastrointestinal i les amígdales. Aquesta troballa obre noves vies per reactivar i eliminar aquestes cèl·lules ocultes, superant un dels principals obstacles per a la cura definitiva de la sida.