El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional ha començat amb les defenses demanant la nul·litat del procés. La principal estratègia dels advocats és emmarcar el cas dins de l’anomenada “Operació Catalunya”, argumentant una persecució política i judicial. Per això, sol·liciten anul·lar la prova inicial, originada per la denúncia de Victoria Álvarez, qui posteriorment va admetre haver cobrat de fons reservats. La defensa també al·lega la prescripció de delictes i dilacions indegudes. El judici ha de determinar l’origen de la fortuna familiar a Andorra, que segons la família prové d’una deixa de l’avi Florenci Pujol, mentre que la Fiscalia Anticorrupció sosté que són comissions il·legals. Els acusats s’enfronten a delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb peticions de presó de fins a 29 anys.

Durant la tercera jornada del judici del cas Pujol, el fiscal Fernando Bermejo ha respost amb contundència a les defenses, rebutjant totes les seves qüestions prèvies i demanant que el procés continuï “amb plena validesa”. Bermejo ha negat rotundament que la investigació tingui motivacions polítiques, desvinculant-la de l’anomenada operació Catalunya, i ha afirmat que es va iniciar legalment arran de la declaració de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, sobre moviments de diners a Andorra. A més, ha defensat la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, argumentant que el presumpte blanqueig de capitals es va cometre parcialment a l’estranger. El fiscal ha descartat que els delictes hagin prescrit i ha mantingut la tesi de la Fiscalia: que la fortuna familiar prové de comissions il·legals, en contrast amb la versió de la defensa sobre la “deixa de l’avi Florenci”.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra la família Pujol-Ferrusola i una desena d’empresaris per aclarir l’origen de la seva fortuna oculta a l’estranger. La Fiscalia sosté que van formar una associació il·lícita per enriquir-se sistemàticament a través de comissions il·legals pagades per empresaris a canvi d’adjudicacions públiques, acusant-los principalment de blanqueig de capitals i falsedat documental. El fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, és considerat el principal responsable i s’enfronta a la petició de pena més alta, 29 anys de presó. La defensa, per la seva banda, atribueix els fons a una deixa de l’avi, Florenci Pujol. El tribunal, presidit per José Ricardo de Prada, ha determinat que l’expresident Jordi Pujol Soley, malgrat la seva salut delicada, serà jutjat i seguirà les sessions per videoconferència en un procés que comptarà amb més de 250 testimonis.

Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici contra l’expresident Jordi Pujol, els seus set fills i deu empresaris per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. El macrojudici, que s’allargarà durant mesos, ha de determinar l’origen de la fortuna oculta de la família a Andorra. La Fiscalia Anticorrupció sosté que els diners provenen d’una “xarxa de clientelisme” on empresaris pagaven comissions a canvi d’adjudicacions públiques, amb Jordi Pujol Ferrusola com a figura central, qui s’enfronta a una pena de 29 anys de presó. Per contra, la defensa atribueix la fortuna a la “deixa de l’avi Florenci” i denuncia una persecució política emmarcada en l’anomenada “Operació Catalunya”. L’avançat estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, és una de les qüestions prèvies que el tribunal ha d’avaluar.

L’Audiència Nacional ha ordenat una avaluació mèdica forense de l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si està en condicions d’afrontar el judici contra ell i la seva família, que comença el 24 de novembre. Aquesta decisió respon a la petició de la seva defensa, que va presentar diversos informes mèdics sobre el seu estat físic i cognitiu. El resultat de l’examen podria permetre que Pujol no hagi d’assistir presencialment i pugui declarar per videoconferència. En el judici, que durarà sis mesos, la família Pujol s’enfronta a acusacions de formar una organització criminal i cometre delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i contra la Hisenda pública. La Fiscalia demana per a l’expresident una pena de 9 anys de presó.