L’exmilitant del PSOE Leire Díez ha estat detinguda per la Guàrdia Civil juntament amb l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, i l’empresari Antxon Alonso. La investigació, dirigida per l’Audiència Nacional, se centra en presumptes irregularitats en contractacions públiques de la SEPI, amb acusacions de prevaricació, tràfic d’influències i organització criminal. Aquesta detenció s’afegeix a una altra causa contra Díez per suborn, arran de la filtració d’àudios on se la sentia maniobrar per desprestigiar la Unitat Central Operativa (UCO). L’objectiu era desacreditar les investigacions de la UCO sobre l’entorn del PSOE i Pedro Sánchez. Díez ha defensat que les seves accions formaven part d’una “investigació periodística” sobre les clavegueres de l’Estat. L’operació ha inclòs escorcolls a diverses empreses i connecta la trama amb el cas Koldo a través de la mercantil Servinabar, vinculada a Santos Cerdán.

Diversos casos de presumpta corrupció i frau fiscal avancen en els tribunals espanyols, afectant figures polítiques i empresarials. El Tribunal Suprem ha obert judici oral contra l’exministre José Luis Ábalos, el seu assessor Koldo García i el comissionista Victor de Aldama per la trama de les mascaretes, enfrontant-se a peticions de presó de la Fiscalia per delictes com organització criminal i suborn. Paral·lelament, una altra investigació vinculada al cas Koldo, el cas Leire, ha portat a la detenció de Joseba Antxón Alonso, administrador de l’empresa Servinabar, per presumpta prevaricació i tràfic d’influències. Aquesta operació, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció, també implica Leire Díez. Finalment, Alberto Gómez Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, serà jutjat per frau fiscal i falsedat documental, tot i que el seu judici podria endarrerir-se fins al 2027 a causa del col·lapse judicial.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García afronten una possible entrada a presó provisional pel cas dels contractes de mascaretes, després que la Fiscalia Anticorrupció hagi sol·licitat aquesta mesura al jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, per un elevat risc de fuga. El ministeri públic demana 24 anys de presó per a l’exministre, mentre que les acusacions populars, liderades pel Partit Popular, eleven la petició a 30 anys per a tots dos, imputant-los delictes com organització criminal, suborn i malversació. Enmig de la pressió judicial, Ábalos ha llançat advertències al govern espanyol, insistint en una suposada reunió entre Pedro Sánchez i Arnaldo Otegi i fent insinuacions sobre Yolanda Díaz. La investigació també s’estén a l’origen de la trama, que es vincula a les primàries del PSOE, i als pagaments en metàl·lic del partit.

La justícia espanyola afronta un període de gran tensió marcat per la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la polèmica que envolta el tribunal sentenciador. Tres dels seus magistrats, incloent-hi el president Andrés Martínez Arrieta, van participar en un curs remunerat organitzat pel Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), que exercia d’acusació en el judici, fet que ha generat acusacions de conflicte d’interessos. La controvèrsia s’ha intensificat després que Martínez Arrieta fes un comentari públic que podria haver vulnerat el secret de les deliberacions. Arran de la condemna, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja ha declarat per unanimitat la idoneïtat de Teresa Peramato com a successora. Paral·lelament, en un altre cas de gran rellevància, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos pel cas Koldo.

El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha iniciat una peça separada per investigar els pagaments en efectiu que el PSOE va realitzar a l’exministre José Luís Ábalos i al seu assessor Koldo García. Aquesta actuació sorgeix a petició del Tribunal Suprem, on el magistrat Leopoldo Puente va identificar nombroses incògnites sobre l’origen dels diners i la manca de “suport documental” per a aquestes transaccions. La investigació, emmarcada en el cas Koldo, pretén determinar si aquests pagaments constitueixen un delicte de finançament irregular o si van servir per blanquejar comissions il·legals. Les sospites es fonamenten en informes de la Guàrdia Civil i en declaracions com la de l’empresària Carmen Pano, qui va assegurar haver lliurat diners en metàl·lic a la seu del partit. El PSOE i el president Pedro Sánchez han defensat la legalitat de les operacions, afirmant que eren compensacions de despeses justificades.

El ministre Ángel Víctor Torres ha expressat la seva satisfacció per l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre el cas Koldo, assegurant que demostra que ni ell ni el seu govern a les Canàries van rebre comissions per la compra de mascaretes a l’empresa Soluciones de Gestión. Tot i que l’informe revela que va intercedir davant Koldo García per agilitzar un pagament pendent a l’empresa, el ministre aclareix que la seva actuació va ser posterior al lliurament del material i amb l’únic objectiu de complir amb les obligacions del contracte en plena pandèmia. Com a resposta a les acusacions, Torres ha anunciat que demandarà l’empresari Víctor de Aldama per difamació i ha reclamat una disculpa al PP. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha tancat files amb el ministre, considerant que l’informe evidencia la “falsedat de les acusacions” i el desvincula de qualsevol delicte.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil, en el marc del cas Koldo, revela les intenses gestions i la frustració de l’aleshores president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant les reticències del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per autoritzar tests d’antígens als aeroports canaris durant la pandèmia. Per tal de reactivar el turisme, Torres va recórrer a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, perquè el ministre de Transports intercedís davant Illa. Els missatges intervinguts mostren el malestar creixent de Torres, qui va expressar que “no hi ha puta manera amb Illa” i va advertir que no podia “portar Canàries a la ruïna”. Davant el bloqueig, va arribar a plantejar recórrer directament al president Pedro Sánchez com a “opció desesperada” i va amenaçar de signar un decret unilateralment per implementar la mesura.

Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el cas Koldo assenyala la presumpta influència de l’empresari Víctor de Aldama en el govern canari, llavors presidit per l’actual ministre Ángel Víctor Torres, per a la compra de material sanitari durant la pandèmia. La investigació apunta que Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, va fer d’intermediari a canvi de comissions. Aquestes revelacions han provocat que el PP demani la dimissió de Torres, qui defensa la seva innocència emparant-se en l’aval de diversos òrgans fiscalitzadors com el Tribunal de Comptes. D’altra banda, el Ministeri de Consum ha proposat una sanció de 3,6 milions d’euros a la immobiliària Lloguer Segur per diverses infraccions greus i molt greus. La proposta, que sorgeix d’una denúncia de Facua, castiga pràctiques abusives com el cobrament de despeses il·legals als llogaters en benefici dels propietaris.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha conclòs la instrucció de la peça principal del cas Koldo, deixant l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama a un pas del judici. La interlocutòria del jutge proposa processar-los per presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències, malversació i pertinença a organització criminal en relació amb l’adjudicació irregular de contractes de mascaretes durant la pandèmia de la Covid. Segons la investigació, els tres acusats s’haurien concertat per beneficiar-se econòmicament aprofitant la posició d’Ábalos al govern. L’instructor considera que hi ha indicis “molt consistents” que De Aldama va efectuar pagaments a Ábalos i García a canvi de la seva influència per aconseguir contractes públics. Ara, la Fiscalia i les acusacions disposen de deu dies per sol·licitar l’obertura del judici oral.