La jutgessa que investiga la gestió de la DANA a València ha citat a declarar com a testimoni el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, arran de les seves afirmacions públiques on assegurava que l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, l’informava “en temps real” el 29 d’octubre. La magistrada considera que el seu testimoni pot aportar informació rellevant sobre el flux de comunicacions durant la catàstrofe. Aquesta citació es produeix després de la declaració del cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, qui va negar haver donat ordres a la consellera Salomé Pradas. Cuenca va defensar que els missatges de WhatsApp on instava Pradas a descartar el confinament de la població —dient-li que “s’ho tragués del cap”— estaven “descontextualitzats”, malgrat que la consellera ja l’havia advertit de la gravetat de la situació i d’una primera víctima mortal.

L’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha trencat el seu silenci un any després de la DANA que va provocar 229 morts, responsabilitzant directament l’expresident Carlos Mazón de la gestió de la catàstrofe. En una entrevista al programa Salvados i a través de missatges de WhatsApp aportats a la investigació judicial, Pradas assegura que va intentar informar Mazón de la gravetat de la situació des del matí del 29 d’octubre, però que aquest va estar il·localitzable durant hores crítiques. A més, revela que el cap de gabinet de Presidència, José Manuel Cuenca, li va ordenar explícitament que descartés l’opció de confinar la població. Pradas atribueix el retard de més d’una hora en l’enviament de l’ES-Alert a debats interns i a la manca de protocols clars. L’exconsellera, imputada en la causa, sosté que el seu posterior cessament va ser una decisió política per convertir-la en un “cap de turc” i ocultar altres responsabilitats.

Juanfran Pérez Llorca ha estat investit nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, gràcies al suport decisiu de Vox a les Corts Valencianes. Per assegurar la investidura, el dirigent del Partit Popular ha hagut d’adoptar punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, malgrat no existir un pacte formal, la qual cosa el deixa dependent de les seves exigències futures. El seu discurs va incloure un rebuig explícit al Pacte Verd Europeu, la promesa de grans obres hidràuliques i l’adopció d’una política dura contra la immigració. No obstant això, va marcar certes distàncies en defensar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En un gest simbòlic que el diferencia del seu predecessor, el seu primer acte com a president va ser demanar perdó a les víctimes de la dana.

La investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana depèn del suport de Vox, que ha condicionat el seu vot a l’adopció pública de la seva agenda per part del candidat del PP. Durant el debat d’investidura, Pérez Llorca ha buscat garantir-se els vots de l’extrema dreta sense un pacte previ per escrit, assumint en el seu discurs postulats clau de la formació ultra. Concretament, ha criticat la “immigració mal gestionada” i s’ha compromès a eliminar les càrregues derivades del Pacte Verd europeu, qualificant-lo d’“impostura ecologista”. Aquesta cessió a les exigències de Vox, que inclouen una agenda racista i negacionista del canvi climàtic, es produeix en un context marcat per l’absència del president sortint, Carlos Mazón, qui es troba sota pressió per la seva gestió de la DANA i la investigació judicial de Catarroja.

La gestió de la tràgica dana del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià centra la investigació política i judicial sobre l’expresident Carlos Mazón. En la seva compareixença al Congrés, Mazón ha eludit responsabilitats, afirmant que la seva ubicació —fos al restaurant El Ventorro, al Palau o al Cecopi— era “irrellevant” i que no era la seva competència donar ordres directes ni activar l’alerta als mòbils. Paral·lelament, la investigació judicial liderada per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra estreny el cercle sobre ell. La magistrada ha citat a declarar testimonis clau com el propietari d’El Ventorro i Juanfran Pérez Llorca, i ha sol·licitat les gravacions del Cecopi per esclarir el retard en els avisos i la cronologia exacta de les accions de Mazón, incloent-hi una hora clau del seu itinerari que continua sense justificar.

Juanfran Pérez Llorca ha registrat formalment la seva candidatura per presidir la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, qui va dimitir per la gestió de la DANA. La seva investidura depèn crucialment d’un pacte amb Vox, però ha presentat la candidatura l’últim dia de termini sense tenir l’acord garantit. Malgrat que el candidat del PP destaca la “bona sintonia” en les converses, la formació d’ultradreta adverteix que no hi ha res tancat i aprofita les negociacions per impulsar propostes ideològiques com la prohibició del burca. Considerat un “home corrent” però també un hàbil negociador, Pérez Llorca afronta el repte de consolidar el suport de Vox mentre es perfila com un líder que haurà de distanciar-se del llegat de Mazón per afrontar la reconstrucció post-DANA, una prioritat per a ambdós partits.

Després d’anunciar la seva dimissió, el president en funcions Carlos Mazón ha comparegut al Congrés dels Diputats per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, mentre el PP negocia amb Vox la investidura del seu successor. L’elecció de Juanfran Pérez Llorca, impulsada per la direcció nacional del PP des de Madrid, ha generat una forta preocupació entre les associacions de víctimes. Representants com Rosa Álvarez i Mariló Gradolí el consideren “el candidat perfecte de Vox” i critiquen que la decisió sigui una imposició aliena als interessos valencians. Les associacions temen que aquest nomenament comporti un “peatge” per a la ciutadania, recordant polítiques de Mazón com el desmantellament d’unitats d’emergència. Mentrestant, els damnificats continuen exigint responsabilitats penals més enllà de les dimissions polítiques, mentre la investigació judicial avança.

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut davant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 víctimes mortals. Una setmana després de la seva dimissió, Mazón ha defensat la seva actuació, assegurant haver assumit les responsabilitats polítiques i presentant-se com una “gran excusa” per tapar les causes de la catàstrofe. En la seva intervenció, ha retret la gestió d’altres administracions, especialment les controlades pel PSOE. La compareixença, la primera d’un polític en aquesta comissió, ha estat marcada per les protestes de familiars de les víctimes a l’exterior, que han titllat Mazón d’“assassí” i consideren la seva dimissió insuficient. Altres citats, com Pedro Sánchez, no hi han assistit.

Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts. La seva renúncia és el resultat de la intensa pressió pública, judicial i política per la seva gestió de la catàstrofe, marcada per l’activació tardana de les alertes mòbils, les seves constants contradiccions i la seva actuació durant les hores crítiques. La investigació judicial i les informacions sobre el seu llarg dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana i la seva arribada tardana al centre d’emergències (CECOPI) van erosionar la seva credibilitat. Tot i admetre errors, Mazón va culpar el govern espanyol, però finalment va perdre el suport del seu propi partit, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo. La pressió ciutadana continua, i ara el PP i Vox negocien la seva successió.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la pressió social arran de la gestió de la DANA, ha obert una crisi política que evidencia la dependència del Partit Popular respecte a Vox. Mazón, que romandrà en funcions, ha evitat convocar eleccions, obligant el PP a pactar un successor amb l’extrema dreta, que ha de ser un diputat de les Corts Valencianes. Aquesta situació atorga un poder decisiu a Santiago Abascal i posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Internament, el PPCV es troba dividit entre la candidata preferida per Gènova, l’alcaldessa de València María José Català, i el secretari general autonòmic, Juanfran Pérez Llorca, qui compta amb el suport de les direccions provincials i és més acceptable per a Vox. Mentrestant, l’expresident Francisco Camps també maniobra per tornar a liderar el partit.