ElResum.cat

Carles Puigdemont

La relació entre Junts per Catalunya i el PSOE es troba en un moment crític, amb Carles Puigdemont convocant l’executiva del partit a Perpinyà per revaluar el suport al govern de Pedro Sánchez. La trobada sorgeix del presumpte incompliment de l’Acord de Brussel·les, especialment en qüestions clau com l’aplicació de l’amnistia, l’oficialitat del català a Europa i la delegació de competències en immigració. Davant l’amenaça de ruptura, partits com el PSC, ERC i els Comuns han pressionat Junts perquè mantingui la negociació, advertint del risc de facilitar un govern del PP i Vox. Malgrat un intent del govern espanyol per calmar la tensió dialogant amb Alemanya sobre el català, la direcció de Junts ha comunicat la seva intenció de trencar. La decisió definitiva, però, serà ratificada mitjançant una consulta a la militància.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.

L’oferta pública d’adquisició (opa) hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha fracassat en no obtenir el suport necessari dels accionistes, un resultat celebrat de manera transversal per la major part de la classe política catalana i espanyola. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha atribuït aquest desenllaç no només a raons econòmiques, sinó també a factors “emocionals i socials”, defensant un sistema bancari adaptat al teixit empresarial català. Líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han coincidit a qualificar-ho de “bona notícia”, instant l’entitat a reforçar els seus vincles amb Catalunya per prevenir futures absorcions. L’operació va comptar amb l’oposició del govern català i de l’executiu de Pedro Sánchez, que va manifestar el seu respecte per la decisió final, mentre que altres membres com Yolanda Díaz van expressar obertament el seu alleujament.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.

Unes 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona, convocada per entitats com Catalunya Suma i Espanya i Catalans amb el suport de partits com el PP, Vox i Ciutadans. La marxa, que va transcórrer des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, es va centrar en la crítica al govern de Pedro Sánchez i a l’independentisme, especialment a Carles Puigdemont. El manifest final va acusar el president espanyol de convertir Espanya en “ostatge de set vots separatistes”. Tot i un ambient majoritàriament festiu, amb danses folklòriques, la jornada va registrar incidents menors, com la presència de banderes franquistes i falangistes que l’organització no va poder expulsar i un intent de membres de Tabàrnia de situar-se a la capçalera. A l’acte hi van assistir líders com Alejandro Fernández (PPC) i Ignacio Garriga (Vox).

Durant el debat de política general, el govern de Salvador Illa ha rebut dures crítiques per part dels principals grups de l’oposició, que li han retret la manca d’ambició nacional i la supeditació a Madrid. Junts, a través d’Albert Batet, ha acusat el president de ser un “gran anestesista” que porta Catalunya a l’UCI i ha condicionat l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez al suport del PSC als Acords de Brussel·les. Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Josep Maria Jové, ha advertit que el seu suport té data de caducitat i ha qualificat l’executiu de mancat de projecte, exigint un nou model de finançament com a condició per negociar els pressupostos. El PP, amb Alejandro Fernández, ha retret a Illa la seva reunió amb Carles Puigdemont, mentre que els Comuns han proposat un pacte contra els discursos d’odi. La majoria de partits també han qüestionat el pla d’habitatge anunciat pel president.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.